Elionor Telles de Menezes
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1350 Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal) |
| Mort | 27 abril 1386 (35/36 anys) Tordesillas (província de Valladolid) |
| Sepultura | Monestir Reial de Santa Clara |
| Reina consort de Portugal | |
| 1371 – 1383 | |
| Regent del regne de Portugal | |
| 1383 – 1384 | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Reina consort de Portugal |
| Família | Teles de Meneses |
| Cònjuge | Ferran I de Portugal (1371 (Gregorià)–) João Lourenço da Cunha , divorci |
| Parella | João Fernandes Andeiro |
| Fills | Álvaro da Cunha (  ) João Lourenço da CunhaBeatriu de Portugal ( ) Ferran I de Portugal |
| Pares | Martim Afonso Telo de Meneses i Aldonça de Vasconcellos |
| Germans | João Afonso Telo de Meneses Gonçalo Telo de Meneses Maria Telles de Meneses Juana Téllez de Meneses |
Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).
Orígens familiars
[modifica]Neboda de Joan Alfons Tello, comte de Barcelos, descendia pel seu pare, Martí Alfons Tello de Menezes, de Fruela II d'Astúries i per la seva mare, Aldonsa de Vansconcelos, de Teresa Sanxes, filla bastarda de Sanç I de Portugal.
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà molt jove amb Joan Llorenç da Cunha, amb el qual va tenir un fill, Àlvar da Cunha.[1]
El 1369 Elionor va visitar la seva germana Maria Telles, dama de la infanta i reina consort Beatriu de Castella, qui havia quedat vídua. En aquesta visita que anava a ser temporal, va ser seduïda per l'infant Ferran de Portugal. Aquest aconseguí l'anul·lació del primer matrimoni d'Elionor adduint raons de parentiu. El 5 de maig de 1372 es casà, secretament, a Leça do Balio amb Ferran I de Portugal,[1] amb la qual va tenir:
- l'infant Joan de Portugal (1370), nascut abans del matrimoni
- l'infant Alfons de Portugal (1371), nascut abans del matrimoni
- la infanta Beatriu de Portugal (1372-1410), pretendent al tron portuguès entre 1383 i 1385, casada el 1383 amb Joan I de Castella
A la mort del seu marit el 1383 Elionor fou nomenada regent del regne en nom de la seva filla Beatriu. A partir d'aquell moment convisqué amb el seu amant,Xoan Fernàndez de Andeiro, comte d'Ourém,[1] cosa que desagradà a la noblesa del país així com al seu poble. Aquests no veieren bé tampoc el casament de Beatriu, hereva del regne, amb el rei castellà Joan I de Castella per la qual cosa expulsaren Elionor i Beatriu del regne.
Elionor va fugir a Castella on va ser empresonada al monestir de Tordesillas, prop de Valladolid on morí el 27 d'abril de 1386.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Queralt del Hierro, María Pilar. Reinas en la sombra. Amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 2a. EDAF S.L.U., desembre de 2014, p. 25-28. ISBN 9788441434400.
