Decúbit supí
El decúbit supí[1] és una posició anatòmica del cos humà que es caracteritza per:
- Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb l'esquena tocant a terra.[2]
- Coll en posició neutra, amb mirada dirigida al zenit.
- Membres superiors estesos enganxats al tronc i amb el dors de les mans cap amunt.
- Extremitats inferiors també esteses amb peus en flexió neutra i punta dels dits grossos cap amunt.
En aquesta posició es defineixen les posicions del cos pel que fa als tres eixos de l'espai:
- Eix anteroposterior: per davant es diu anterior o ventral (excepte en les extremitats inferiors que és dorsal). Per darrere es diu posterior o dorsal.
- Eix craneocaudal: per dalt es diu superior, cranial, cefàlic i per baix es diu inferior o cabal.
- Eix transversal: cap a la línia mitjana es diu medial o intern, i cap a l'exterior (dreta o esquerra) es diu lateral o extern dreta o esquerra respectivament. La dreta o esquerra sempre és pel que fa al cos observat.
Usos en cirurgia
[modifica]Aquesta posició corporal és una de les més usades en cirurgia; s'usa principalment per l'abordatge de l'abdomen, coll anterior i cirurgia de membre superior.[3]
Referències
[modifica]- ↑ decúbit supí a Optimot
- ↑ «Decúbit supí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carrillo Soto, Irma Aracelli; Barajas Colom, José Angel; Gonzalez Alanis, Alfredo Federico. «Capítulo6: Classificació de la patogènia quirúrgica menor susceptible al tractament en el primer nivell d'atenció». A: Dr Jesús Tapia Jurat. Introducció a la cirurgia (en castellà). Mèxic: McGraw-Hill, 20 setembre 2011, p. 73-117. ISBN 978-607-02-2469-0.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Decúbit supí
- «Gàfic animat de pronació i supinació».[Enllaç no actiu]