Capa límit
La capa límit és la regió d'un fluid en moviment a les proximitats d'una superfície sòlida que es veu influïda per la presència de l'esmentada superfície. A la capa, existeixen importants gradients de velocitat,[1] i pot haver-ne també de temperatura i de concentració (capes límit tèrmica i de concentració, respectivament), tot concentrant-se en ella la major part de la resistència al transport de quantitat de moviment, energia o matèria.[2]
Quan un fluid circula sobre una superfície sòlida es forma un perfil de velocitats degut a la pròpia viscositat del fluid, tot annul·lant-se la velocitat per a les molècules del fluid en contacte amb la superfície. Fins i tot per a nombres de Reynolds molt elevats, els efectes del fregament en el fluid segueixen manifestant-se en una làmina del fluid, propera al límit de la superfície sòlida, a la qual se l'anomena amb el terme capa límit.
Aquest concepte va ser proposat per Prandtl l'any 1904, i va ser de gran utilitat per al desenvolupament de l'Enginyeria aeronàutica.[3]
Referències
[modifica]- ↑ F. Anderson, David; Eberhardt, Scott. Understanding Flight. 2a edició. McGraw-Hill, 2010, p. 28. ISBN 978-0-07-162697-2.
- ↑ Capa límite. Àrea de Mecànica de Fluïts de la E. P. S. d'Enginyeria de Gijón. Universitat d'Oviedo. Consultat el 24 d'abril de 2009.
- ↑ Prandtl, L. "Zur berechnung der grenzschichten." ZAMM‐Journal of Applied Mathematics and Mechanics/Zeitschrift für Angewandte Mathematik und Mechanik 18.1 (1938): 77-82.
Bibliografia
[modifica]- Fernández Díez, Pedro. «VIII.- Teoría elemental de la capa límite bidimensional», a '. Departamento de Ingeniería Eléctrica y Energética. Universidad de Cantabria.
Enllaços externs
[modifica]
- Boundary layer equations: Exact Solutions – from EqWorld
- Jones, T.V. BOUNDARY LAYER HEAT TRANSFER