Beau Brummell
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Curtis Bernhardt  |
| Protagonistes | |
| Producció | Sam Zimbalist |
| Dissenyador de producció | Alfred Junge |
| Guió | Karl Tunberg |
| Música | Richard Addinsell |
| Fotografia | Oswald Morris |
| Muntatge | Frank Clarke |
| Vestuari | Elizabeth Haffenden |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema biogràfic i drama |
| Lloc de la narració | Londres |
         
| |
Beau Brummell (també: Beau Brummel) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Curtis Bernhardt, estrenada el 1954 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]La pel·lícula segueix, simplificada, la vida de G. Brummell a Londres i la seva amistat amb el Regent. Atorga a Brummell un paper de mentor polític del futur sobirà, més que de prescriptor de la vestimenta. Li confereix no obstant això una vida sentimental romàntica marcada per un amor exclusiu i no consumat per a Lady Patricia Belham, interpretada per E.Taylor. L'exili francès de Brummell és limitat a Calaves (i no a Caen), culminant en una última trobada, fictícia, amb el Rei, de qui és amic.
Repartiment
[modifica]- Stewart Granger: George Brummell
- Elizabeth Taylor: Lady Patricia Belham
- Peter Ustinov: George IV Príncep de Gal·les
- Robert Morley: Jordi III del Regne Unit
- James Donald: Lord Edwin Mercer
- James Hayter: Mortimer
- Rosemary Harris: Sra. Maria Anne Fitzherbert
- Noel Willman: George Gordon Byron
- Peter Dyneley: Midger
- Charles Carson: Sir Geoffrey Baker
- Ernest Clark: Doctor Warren
- Peter Bull: M. Fox
- Mark Dignam: M. Burke
- Desmond Roberts: Coronel
- Ralph Truman: Sir Ralph Sidley