Vés al contingut

Antonio Rumeu de Armas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio Rumeu de Armas
Biografia
Naixement18 gener 1912 Modifica el valor a Wikidata
Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 juny 2006 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria d'Amèrica, història de les Illes Canàries, història i política Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, científic, professor d'universitat, catedràtic de batxillerat, historiador, polític, professor d'educació secundària Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Granada
Universitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona
Instituto de España Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoan Mercader i Riba Modifica el valor a Wikidata
Premis


Antonio Rumeu de Armas (Santa Cruz de Tenerife, 18 de gener de 1912[1]Madrid, 9 de juny de 2006)[2] va ser un historiador i acadèmic espanyol.

Biografia

[modifica]

Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres i la de Dret en la Universitat Central de Madrid[3] i es va doctorar en Dret i en Filosofia i Lletres.[4] Va ocupar les càtedres d'Història d'Espanya a les universitats de Granada i Barcelona i la d'Història Moderna d'Espanya en la Universitat Complutense de Madrid.[3]

Especialitzat en història d'Amèrica i de les Illes Canàries, va ser professor extraordinari en la Universitat de Georgetown als Estats Units i de l'Escola Diplomàtica a Espanya.[5] A diversos països sud-americans —Mèxic, Argentina, Perú, Colòmbia i Xile— va ser nomenat acadèmic de nombre en les seves corresponents acadèmies de la història.[6]

Fou escollit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història el 1968, va prendre possessió del càrrec el 22 de novembre de 1970.[7] fou president de l'acadèmia entre 1986 i 1989 i entre 1995 i 1998.[8] Fou fundador de l'Anuario de Estudios Atlánticos,[1] i també dirigí les revistes Hispania i Cuadernos de Historia, editades pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, del qual també va ser membre actiu.

Premis i distincions

[modifica]

Va obtenir el Premi Antonio de Nebrija el 1945 i el Premi Nacional de Literatura a 1955. El 1998 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de La Laguna a Tenerife i la Universitat Politècnica de Madrid. Estava en possessió de les medalles de l'Orde d'Isabel la Catòlica i d'Alfons X el Savi.

Obra

[modifica]

De la seva obra destaca:

  • Historia de la censura gubernativa en España (1940)
  • Historia de la previsión social en España (1942)
  • Los seguros sociales en nuestro pasado histórico (1942)
  • Colón en Barcelona (1944) a on explica l'arribada del Descobridor d'Amèrica a la capital catalana, on és rebut per Ferran i Isabel. En Colom a Barcelona fou un llibre important en els estudis colombins, una innovació acadèmica pel detall i per la precisió amb què es mostra la ciutat de Barcelona i el seu paper en el Nou Món.
  • Piraterías y ataques navales contra las islas Canarias (1947)
  • Código del trabajo del indígena americano (1953)
  • El testamento político del conde de Floridablanca (1962)
  • Un escrito desconocido de Cristóbal Colón: el memorial de la Mejorada (1972)
  • El Obispado de Telde
  • La conquista de Tenerife
  • La invasión de Las Palmas por el almirante holandés Van der Does en 1599, última obra publicada el 1999.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Pío Zabala y Lera
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 16

1968 - 2006
Succeït per:
Antonio Cañizares Llovera