António Lobo Antunes
António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.
Biografia
[modifica]Lobo Antunes és llicenciat en medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.[1]
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[2]
Obra
[modifica]Algunes de les seves obres:
- Memória de elefante (1979)
- Os cus de Judas (1979)
- A explicação dos pássaros (1981)
- Conhecimento do inferno (1981)
- Fado alexandrino (1983)
- Auto dos danados (1985)
- As naus (1988)
- Tratado das paixőes da alma (1990)
- A ordem natural das coisas (1992)
- A morte de Carlos Gardel (1994)
- Crónicas (1995)
- Manual dos inquisidores (1996), Traduït a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors
- O esplendor de Portugal (1997), Traduït a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal
- Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro)
- Exortação aos crocodilos (1999)
- Não entres tão depressa nessa noite escura (2000), Traduït a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura
- Que farei quando tudo arte (2001)
- Segundo livro de crónicas (2002)
- Diálogos (2003)
- Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
- Eu hei-de amar uma pedra (2004)
- D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
- Terceiro livro de Crónicas (2006)
- Ontem não te vi em Babilónia (2006), Traduït a El Gall Editor (2009) com a Ahir no et vaig veure a Babilònia
Obra traduïda
[modifica]- Exhortació als cocodrils[3]
Premis i reconeixements
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Desmond Tutu i Pérez Esquivel encapçalen una petició internacional perquè es deixi votar els catalans». Ara, 01-11-2014 [Consulta: 1r novembre 2014].
- ↑ «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ Lobo Antunes, António. Exhortació als cocodrils. Capellades: Proa, 04-2000, p. 411. ISBN 84-8256-996-1.
Enllaços externs
[modifica]- Fotos de António Lobo Antunes Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. (portuguès)
- António Lobo Antunes no Brasil (portuguès)
- Persones vives
- Escriptors lisboetes
- Escriptors portuguesos del segle XX
- Escriptors portuguesos del segle XXI
- Escriptors portuguesos en portuguès
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Alumnes de la Universitat de Lisboa
- Premi austríac de literatura europea
- Doctors honoris causa per la Universitat Babeș-Bolyai