Vés al contingut

Alla ricerca di Tadzio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAlla ricerca di Tadzio

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuchino Visconti Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióOreste del Buono Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada30 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0209906 FilmAffinity: 652602 Allocine: 28004 Letterboxd: searching-for-tadzio TMDB.org: 335202 Modifica el valor a Wikidata

Alla ricerca di Tadzio és un documental italià del 1970 dirigit per Luchino Visconti i produït per a la cadena de televisió pública Rai per la signatura Cinema 70, d'Alberto Luna.[1]

Argument

[modifica]

El documental mostra el llarg i extenuant procés de selecció entre centenars de nois, en les audicions que va realitzar el propi director, per a trobar a l'actor adequat per al paper de l'adolescent Tadzio per a la pel·lícula Morte a Venezia, adaptació de la novel·la curta homònima, de Thomas Mann.

Aquests preparatius el van portar a diverses ciutats europees, incloent Venècia, Munic, Budapest, Varsòvia, Hèlsinki i Estocolm.

Després d'haver observat a molts nois al final es va triar al jove suec Björn Andrésen, aleshors de 15 anys, que és el que representaria al personatge en la pel·lícula.

Repartiment

[modifica]

El veritable Tadzio

[modifica]
Władysław Moes (centre, esquerra) al Lido de Venècia amb les seves germanes i el seu amic Jan Fudakowski (1911)

El veritable Tadzio es deia Władysław Moes, va néixer el 17 de novembre de 1900 i va morir el 17 de desembre de 1986. Tenia 11 anys quan Thomas Mann el va conèixer durant el seu viatge a Venècia al maig-juny de 1911.

Władysław Moes va ser trobat pel traductor polonès de les obres de Mann, Andrzej Dołęgowski, a la dècada de 1960. L'esmenta la dona de l'escriptor, Katia Mann, a les seves memòries.[2] Gilbert Adair li va consagrar un assaig, The Real Tadzio (2001).

Referències

[modifica]
  1. Ficha de la película en la Associazione Culturale Luchino Visconti, Lucca Arxivat 2014-08-10 a Wayback Machine. (en italiano)
  2. Katia Mann, Meine Ungeschriebenen Memoiren (1974), trad. fr. Thomas Mann : Souvenirs à bâtons rompus, Albin Michel, 1975.

Enllaços externs

[modifica]