360 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 360 aC (ccclx aC) |
| Islàmic | 1012 aH – 1011 aH |
| Xinès | 2337 – 2338 |
| Hebreu | 3401 – 3402 |
| Calendaris hindús | -304 – -303 (Vikram Samvat) 2742 – 2743 (Kali Yuga) |
| Persa | 981 BP – 980 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -109 |
| Ab urbe condita | 394 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC | |
| Anys | |
| 363 aC 362 aC 361 aC - 360 aC - 359 aC 358 aC 357 aC | |
El 360 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Esdeveniments
[modifica]- Plató escriu els diàlegs Timeu i Críties, que inclouen la primera menció de l'Atlàntida.[1]
- Va ser l'any del consolat de Marc Fabi Ambust i Gai Peteli Libó Visol. Marc Fabi Ambust va vèncer els hèrnics, i Gai Peteli va obtenir una victòria sobre els gals a Tibur. Quan van tornar a Roma els dos cònsols van celebrar un doble triomf.[2]
- Quint Servili Ahala va ser nomenat dictador per combatre els gals, als que va vèncer prop de la Porta Col·lina.[3]
- Mort de Perdicas III, rei de Macedònia, en una batalla contra els il·liris.[4]
Naixements
[modifica]- Pirró d'Elis, filòsof iniciador de l'escepticisme.[5]
- Autòlic de Pítana, matemàtic. Va influir en Euclides.[6]
- Cal·lístenes d'Olint, historiador, nebot d'Aristòtil. Va acompanyar Alexandre el Gran a Àsia.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Guthrie, W. K. C. Historia de la filosofía griega.,vol. V. Madrid: Gredos, 1993, p. 263. ISBN 9788424915001.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita VII, 11
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita. VII. 1, 4, 6
- ↑ Smith, William (ed.). «Perdiccas III». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ Bréhier, Émile. Histoire de la philosophie. París: Presses universitaires de France, 2012, p. 253.
- ↑ «Autòlic de Pítana». GEC. [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Cal·lístenes d'Olint». GEC. [Consulta: 16 desembre 2023].