22 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 284 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1833 - Barcelonaː Es publica el primer número del periòdic El Vapor.[1]
- 1908 - Barcelona: S'estrena Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, al Teatre Romea.[2]
- 1922 - Barcelona: S'inaugura l'Escola Baixeras, de l'arquitecte Josep Goday, només per a nens i professors.[3]
- 1930 - Barcelona: Salvador Dalí fa una conferència a l'Ateneu Barcelonès: Postura moral del surrealisme.[4]
- 1931 - Ribes de Freser (el Ripollès): s'hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.[5]
- 1999 - Barcelona: s'hi inaugura l'Auditori de Barcelona, dissenyat per Rafael Moneo.[6]
- Resta del món
- 1895 - París: els germans Lumière presenten el cinematògraf en un passi privat.[7]
- 2006 - Euskadi: L'organització armada ETA anuncia un alto el foc permanent.
- 2017 - Londres, es produeix un atemptat en la zona del Palau de Westminster amb el resultat de 4 persones mortes i 20 ferits.
- 2021 - Cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan): Es llança el nanosatèl·lit artificial Enxaneta.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1891 - Barcelona: Pere Bosch i Gimpera, arqueòleg i prehistoriador català.
- 1904 - Barcelona: Pepeta Gelabert o Pepita Gelabert, actriu característica (m. 1977).[9]
- 1934 - Barcelona: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora catalana (m. 2018).[10]
- 1951 - Barcelona: Lola Badia i Pàmies, filòloga i medievalista catalana, acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[11]
- 1973 - Mar del Plata: Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc, economista i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.[12]
- 1975 - Barcelona: Bea Segura, actriu catalana de televisió, cinema i teatre.[13]
- 1978 - El Cabanyal, València: Glòria Tello Company, activista, sociòloga i política valenciana.[14]
- 1983 - Borbotó: Ana Belén Giner Fácila, jugadora de raspall, galotxa i One wall, referent i pionera en el món de la pilota.[15]
- 1985 - barri de Gràcia, Barcelona: Aina Vidal Sáez, política catalana, diputada al Congrés dels Diputats.[16]
- 1993 - Mataró: Leila Ouahabi, futbolista catalana, que juga com a lateral esquerra.[17]
- Resta del món
- 1857 - Aurillac, França: Paul Doumer, matemàtic, advocat, 14è president de la República Francesa, 13è de la III República (m. 1932).[19]
- 1868 - Morrison, Illinois (EUA): Robert Andrews Millikan, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1923[20]
- 1869 - Cavite El Viejo (Filipines): Emiliio Aguinaldo, militar i polític filipi (m. 1964)[21]
- 1873 - La Briga Auta, Itàlia: Julieta Lanteri, metgessa, política i feminista italoargentina (m.1932).[22]
- 1875 - Charles John Tolman, compositor estatunidenc.
- 1887 - Chico Marx, actor nord-americà, el més gran dels germans Marx (m. 1961).
- 1896 - Viena, Imperi Austrohongarès: Joseph Schildkraut, actor estatunidenc d'origen austríac.
- 1900 - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).[23]
- 1905 - Kíev (Imperi Rus): Grigori Kózintsev, director de cinema soviètic (m. 1973).[24]
- 1907 - Aljustrel, Portugal: Lúcia de Jesus dos Santos, una dels tres vidents de Fàtima, monja carmelita descalça (m. 2005).[25]
- 1912 -
- Chicago, Illinois, Estats Units: Karl Malden, actor i director estatunidenc.
- Nurembergː Martha Mödl, soprano i mezzosoprano alemanya (m. 2001).[26]
- Macklin, Saskatchewanː Agnes Martin, pintora estatunidenca, expressionista abstracta (m. 2004).[27]
- 1923 - Estrasburg, França: Marcel Marceau, mim de fama mundial (m. 2007).[28]
- 1929 - Kuala Lumpur, Malàisia: P. Ramlee, actor i cantant de Malàisia (n. 1929).[29]
- 1930:
- Buenos Aires, Algentina: Nora Morales de Cortiñas, psicòloga, militant dels drets humans i cofundadora de Madres de la Plaza de Mayo (m. 2024).[30]
- Nova York (EUA): Stephen Sondheim, un compositor i lletrista estatunidenc, especialitzat en el gènere del teatre musical. Ha guanyat un Premi Oscar i 9 Premis Tony[31]
- 1936 - Duncan, Oklahomaː Marilyn Bailey Ogilvie, historiadora nord-americana de la ciència, centrada en el paper de la dona.[32]
- 1939 - Brest, França: Ronan Leprohon, polític bretó (m. 2017).
- 1931 - Nova York (EUA): Burton Richter, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1976.[33]
- 1940 - Samrong Young, Cambodja: Haing S. Ngor, actor i físic estatunidenc-cambodjà.
- 1948 - Londres (Anglaterra): Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber, compositor de teatre musical britànic.[31]
- 1949 - Saumur: Fanny Ardant, actriu francesa que guanyà el premi César a la millor actriu el 1997.[34]
- 1954 - Saigòn (Vietnam): Pascale Roze, escriptora francesa. Premi Goncourt 1996.[35]
- 1955 - Estocolm: Lena Olin, actriu sueca de teatre, cinema i televisió nominada als Emmy com a millor actriu.[36]
- 1957 - Pragaː Monika Zgustová, escriptora i traductora txeca.[37]
- 1960 - Nova York, Estats Units: Nicole Holofcener, directora de cinema i televisió estatunidenca.[38]
- 1962 - Londres, Anglaterra: Steve Dillon, dibuixant de còmics, co-creador de la sèrie Preacher junt amb Garth Ennis.[39]
- 1966 - Kíev (Ucraïna): Olha Bohomòlets, política, compositora i metgessa ucraïnesa.[40]
- 1976 - Nova Orleans: Reese Witherspoon és una actriu de cinema i productora estatunidenca.
- 1980 - Vigo, Espanya: Begoña Fernández Molinos, jugadora d'handbol gallega, guanyadora d'una medalla olímpica.[41]
- 1996 - Suècia: Ludvig Håkanson, jugador de bàsquet internacional.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1806 - València: Manuel Lassala i Sangerman, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià (n. 1738).
- 1863 - Madrid: Josep Manso i Solà, capità general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
- 1967 - Madrid: Rosario Pi Brujas, directora, guionista, productora de cinema i pionera de la cinematografia catalana (n. 1899).[42]
- 1982 - Sabadell: Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.
- 1991 - Terrassa, Vallès Occidentalː Paulina Pi de la Serra i Joly, política i activista cultural catalana (n. 1906).[43]
- 2011 - Barcelona: Maria Vilardell i Viñas, pianista i promotora musical catalana, Creu de Sant Jordi (n. 1922).[44]
- 2015 - Caldes d'Estrac: Maria Martorell i Codina, mestra i directiva del moviment coral a Catalunya (n. 1923).[45]
- 2017 - Barcelona: Agustí Montal i Costa va ser un economista i empresari català, president del FC Barcelona entre 1969 i 1977. Fill d'Agustí Montal i Galobart.
- 2020 -
- Barcelona: Germà Colón i Domènech filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana (n. 1928).
- Barcelona: Carmen de Mairena, popular cantant i artista transsexual catalana (n. 1933).[46]
- 2023 - Teresa Sempere Jaén, política valenciana (n. 1947).
- Resta del món
- 1136 - Orte (Itàlia): Alberó II de Chiny-Namur, príncep-bisbe de Lieja.
- 1687 - París (França): Jean-Baptiste Lully, compositor francès d'origen italià (n. 1632).[31]
- 1832 - Weimar (Turíngia, Alemanya): Johann Wolfgang von Goethe, escriptor alemany.(n. 1749)[18]
- 1960 - Cambridge: Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica (n. 1879).[47]
- 1973 - Santa Barbara: Hilda Geiringer, matemàtica austríaca.[48]
- 1983 - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (n. 1898).[49]
- 1990 - Moscou: Lev Iaixin, porter de futbol rus (n. 1929).
- 2001 -
- Ankara: Sabiha Gökçen, una de les primeres aviadores turques (n. 1913).
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: William Hanna, destacat dibuixant, director i productor de cinema animat nord-americà. Cofundador, juntament amb Joseph Barbera, dels estudis Hanna-Barbera[50] (n. 1910.
- 2004 -
- Gaza (Palestina): Ahmed Iassín, polític palestí, cap de Hamàs, assassinat per l'exèrcit israelià amb tres míssils llançats des d'un helicòpter de combat.
- Boston, Estats Units: Janet Akyüz Mattei, astrònoma turco-americana (n. 1943).[51]
- 2013 - Estocolm: Bebo Valdés, músic cubà de jazz, pianista, compositor, arranjador musical i director d'orquestra (n. 1918).[52]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia internacional de l'aigua (ONU)
- Santoral: sants Epafrodit de Filipos, deixeble de Sant Pau i llegendari bisbe de Tarragona; Sant Basili d'Ancira, prevere; Pau de Narbona, bisbe i màrtir; Deogràcies de Cartago, bisbe; Benvingut d'Osimo, franciscà; Lea de Roma, vídua. Al luteranisme: Jonathan Edwards, missioner.
Referències
[modifica]- ↑ «El Vapor | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ «Aigües encantades (1908)». LletrA. [Consulta: març 2020].
- ↑ Artacho Vega, Merche. «100 anys de l'Escola Baixeras, una de les primeres públiques». Betevé, 22-03-2022. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ Montanyà, Xavier «Dalí, l'àngel del mal». El Temps, núm. 558, 27-02-1995.
- ↑ Pons, Marc «S'inaugura el tren cremallera de Núria». El Nacional.cat, 22-03-1931.
- ↑ «L'Auditori de Barcelona». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 4 gener 2024].
- ↑ L'experiència màgica del cinema. Edicions Universitat de Barcelona, Fundació Aula de Cinema, 2013-10-15, p. 38 (Col·lecció Josep Queraltó). ISBN 978-84-475-3765-5.
- ↑ 324cat. «S'enlaira l'Enxaneta, un nanosatèl·lit català per millorar la connectivitat 5G», 22-03-2021. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ «Pepita (Josefina) Gelabert (1904-1977)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 18 gener 2024].
- ↑ Gingerlynn. «María Dolores Gispert». Enciclopedia del Cine Español, 22-10-2019. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Lola Badia i Pàmies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Graciela Noemí Ferrer Matvieychuc». Corts Valencianes. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Beatriz Segura». elEconomista.es - Ecoteuve.es. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Glòria Tello Company». Ajuntament de València. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Fitxa, al web PilotaViu». [Consulta: 23 febrer 2019].[Enllaç no actiu]
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Vidal Sáez, Aina». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ Soria, Miki; Morata, Pep. «Leila Ouahabi Una de les nostres». Esportiu Maresme, 03-04-2019. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ 18,0 18,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Paul Doumer» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Robert Andrews Millikan. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Julieta Lanteri (1873-1932)» (en anglès). UNC University of North Carolina at Chapel Hill. Health Sciences Library, 01/25/21 (última modificació). [Consulta: desembre 2021].
- ↑ Buining, Gerard; Meulenbelt, Arnold «Christine Buisman». Bomen, 25, 2013, pàg. 16-19.
- ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 144. ISBN 978-84-253-4264-6.
- ↑ «El regreso de sor Lucía» (en castellà). El Norte de Castilla. Agencia EFE, 20-02-2006. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Martha Mödl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ García Vega, Miguel Ángel. «Agnes Martin: la pintora engullida por el desierto» (en castellà). El País, 22-08-2015. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «Marcel,Mangel» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «P. Ramlee» (en anglès). National Library Board.
- ↑ Hernández, Hortensia. «Nora Morales de Cortiñas». Heroínas.com, 02-04-2015. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ 31,0 31,1 31,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Marilyn Bailey Ogilvie» (en anglès). Prabook.World Biographical Encyclopedia. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Burton Richter. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Fanny Ardant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Les auteurs contamporaines O-R» (en francès). A Lalettre. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ «Lena Olin - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Monika Zgustová | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Nicole Holofcener Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Justin Porter. «Steve Dillon, Comic Artist Who Helped Create ‘Preacher,’ Dies at 54» (en anglés). The New York Times, 23-10-2016. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ «Olga Bogomolets». How old. [Consulta: 19 març 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Juegos Olímpicos de Londres2012. Begoña Fernández Molinos». RTVE. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rosario Pi». CinéArtistes.com. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Paulina Pi de la Serra i Joly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Maria Vilardell i Viñas». El Punt-Avui, 25-03-2011.
- ↑ «Maria Martorell i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Carmen de Mairena muere a los 86 años por causas naturales» (en castellà). RTVE.es, 22-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Agnes Arber». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Hilda Geiringer von Mises» (en anglès). Agnes Scott College. Atlanta, Geòrgia, 12-01-2022. [Consulta: 26 juliol 2023].
- ↑ Horst, R K «Pioneer Leaders in Plant Pathology: Cynthia Westcott, Plant Doctor» (en anglès). Annual Review of Phytopathology, 22, 1, 9-1984, pàg. 21–26. DOI: 10.1146/annurev.py.22.090184.000321. ISSN: 0066-4286.
- ↑ «22 de març». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Reddy, Francis. «Janet Akyüz Mattei». Astronomy, 24-03-2004. Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Bebo Valdés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de març
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de març.