456 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 456 aC (cdlvi aC) |
| Islàmic | 1111 aH – 1110 aH |
| Xinès | 2241 – 2242 |
| Hebreu | 3305 – 3306 |
| Calendaris hindús | -400 – -399 (Vikram Samvat) 2646 – 2647 (Kali Yuga) |
| Persa | 1077 BP – 1076 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -205 |
| Ab urbe condita | 298 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 480 aC 470 aC 460 aC - 450 aC - 440 aC 430 aC 420 aC | |
| Anys | |
| 459 aC 458 aC 457 aC - 456 aC - 455 aC 454 aC 453 aC | |
El 456 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En l'Imperi Romà es coneixia com a l'Any del consolat de Lactuca i Celiomontà (o, no tan sovint, l'any 298 Ab urbe condita).
Esdeveniments
[modifica]- Atenes, aliada amb Egipte contra el poder de l'Imperi Aquemènida, perd una important batalla naval. Una flota persa de 300 naus va posar en fuga als atenesos, que van ser expulsats des de Memfis. Van trobar refugi durant 18 mesos en una illa del delta del Nil, Prosopitis. Atenes va perdre 90 trirrems i molts homes.[1]
- Egina, es va rendir aquell any i l'illa va a passar a formar part de l'Imperi Atenenc, al que pagava un tribut anyal. Va haver d'entregar totes les seves naus i li van destruir les muralles.[2]
- Atenes reconeix la independència de Bizanci.[3]
- A Roma són elegits cònsols Marc Valeri Lactuca Màxim i Espuri Virgini Tricost Celiomontà.[4] Durant el seu mandat es van celebrar per segona vegada els ludi saeculares.[5]
- Es va aprovar la llei Icilia de Aventino monte, a proposta del tribú de la plebs Luci Icili.[6] Aquesta llei donava dret al poble a edificar al turó de l'Aventí, dividint gratuïtament entre la gent del lloc la part no edificada. La part edificada construïda clandestinament o sense títol just, havia de ser destruïda. Es va establir després que aquesta llei, considerada una llei sagrada, no podia ser derogada per les lleis de les dotze taules.[7]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ McGregor, M. F. The Athenians and Their Empire. Vancouver: University of British Columbia Press, 1993, p. 58. ISBN 9780774802697.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 105
- ↑ Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 21. ISBN 9788420652818.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 31
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 532.
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), X, 31-32
- ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 66.
- ↑ Easterling, P. E. (ed.). Historia de la literatura clasica I: literatura griega. Madrid: Gredos, 1990, p. 313. ISBN 842491421X.
Bibliografia
[modifica]- Asimov, I. Constantinopla: El imperio olvidado (en castellà). 3a edició. Alianza Editorial, 2011. ISBN 978-84-206-5281-8.