Viquipèdia

Avellaner

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Corylus avellana)

L'avellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana)[1] és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes. L'avellana sembla haver estat domesticada de manera independent a la Mediterrània, Turquia i l'Iran. Es va difondre d'est a oest, i el cultiu d'avellaner va ser introduït des de la conca mediterrània oriental a Espanya i al sud d'Itàlia per part dels romans.[2]

Infotaula d'ésser viuAvellaner
Corylus avellana Modifica el valor a Wikidata

Avellanes i fulles de l'avellaner
Dades
Font deavellana i oli d'avellana Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitnou Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN63521 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaBetulaceae
GènereCorylus
EspècieCorylus avellana Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Descripció

modifica

Pertany a la família de les Betulaceae. Hi ha unes 14-18 espècies dintre del gènere Corylus. Tots ells són arbres caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en climes temperats. L'avellaner mesura fins a 6 metres d'alçada, amb l'escorça llisa i un to grisenc. Té fulles arrodonides simples i serrades i de tacte aspre. Les flors són de pol·linització anemòfila en aments, els masculins comencen a desenvolupar-se a final d'estiu i segueixen creixent fins a l'hivern següent. Les flors femenines són més tardanes i poc visibles i només els petits estils vermells destaquen. De les flors també se'n pot dir moc, ja que la flor té una forma similar a la mucositat nasal. La floració té lloc entre els mesos de gener i març.[3] Els fruits d'1-2 cm de diàmetre, estan parcialment dins d'un involucre verd al principi i marronós en la maduració (popularment anomenat floc).

Com a arbre silvestre forma les avellanoses d'alta muntanya i a menor altitud es troba en torrenteres. Acostuma a créixer entre els 0 i els 1.600 metres d'altitud.[4] Les avellanes silvestres també són comestibles però aquests arbres són poc productius i amb el fenomen acusat de la contranyada.

Es conrea tant en secà com en regadiu.[5] Necessita que hi faci vent durant la pol·linització que s'esdevé a l'hivern. És tradicional el cultiu a les comarques de Tarragona principalment a l'Alt i Baix Camp. Una de les principals varietats autòctones és la "Negreta" i el "Pauetet", originària d'Alcover.

Els bosc d'avellaners són els avellanars, avellanets, les avellanedes, avellaneredes o avellanoses.

Distribució

modifica

És una planta de climes temperats, tot i que té una gran àrea de distribució. Prefereix localitzacions airejades amb una temperatura elevada, juntament a un cert grau d'humitat, ja que afavoreix la fructificació i el desenvolupament de les avellanes.

Sense ser molt exigent, l'avellaner requereix un terreny profund, fresc, tou, de naturalesa silici-calcari-argilosa o calcari-silici-argilosa, i de subsòl permeable, amb pH entre 5,5 i 7,8. L'avellaner és molt sensible a la sequera i, si les terres són excessivament calcàries i de naturalesa seca pot ressentir-se'n per la falta d'humitat. Li agrada la boira i la humitat atmosfèrica, contribuint a mantenir-la.

La seva àrea de distribució consisteix en una gran part de la regió eurosiberiana.[5] Des de l'última glaciació es va convertir en una espècie comú al sotabosc d'avets. Actualment, el límit septentrional d'aquesta espècie ronda al paral·lel 63º, pel sud arriba fins al Nord d'Àfrica i s'estén per l'est fins a Armènia.[6]

A la Península Ibèrica es troba principalment a la meitat septentrional, i no és gaire comú a l'interior tot i que arriba fins a Serra Nevada.

Als Països Catalans es fa sobretot en àrees humides de la muntanya mitjana.[5] Solen aparèixer com a sotabosc, tot i que també viuen en clarianes. És abundant als Pirineus, rar al País Valencià i manca a les Illes Balears.[5]

Cultiu

modifica

Existeixen documents on es menciona el seu cultiu que es remunten al segle IV a.C. És una espècie molt tolerant en quant al clima, podent resistir els hiverns de freds extrems i sequeres. Però per obtenir una bona producció vegeta millor en terrenys humits, permeables i profunds amb exposicions assolellades.

Aquesta espècie es cultiva directament pels seus fruits, principalment a Europa, Xina, Austràlia i Turquia. Es cultiva tant en secà com en regadiu, en varietats més productives que les silvestres.[5] A l'Estat Espanyol es cultiva a Astúries, al País Valencià i a Catalunya. A la província de Tarragona el cultiu es remunta com a mínim al segle XIII, i avui és on es conrea el 80% de les avellanes de l'Estat.[7] Dins de la província de Tarragona, el Baix Camp és el punt àlgid, ja que concentra el 50% de les avellanes que es conreen a Catalunya.[5]

Precisament, a la província de Tarragona hi ha la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus,[8] reconegut el 1997[9] i inscrita al Registre Comunitari des de febrer del 1999.[10] Les varietats que es cultiven son l'avellaner negret (la principal, cupa 75% del territori de la DOP), el pauetet (originari d'Alcover i que s'estén per la major part de Tarragona), el gironell (originari de Constantí i que s’estén per la conca del Francolí), el morell (originari d’Alforja, Vandellòs, Tivissa i Priorat), i el culplà (originari de Marçà i que s'estén pel Priorat, Vandellós, Tivissa i La Fatarella),[11] L'avellana és tradicionalment conreada en una àmplia zona de les comarques tarragonines de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, el Tarragonès i la Terra Alta.[8][12] Aquests cultius produeixen les avellanes negreta, paueteta, gironella, morella i culplana.[8]

Existeixen moltes varietats de cultiu al món. Apart de les varietats descrites a dalt, és a dir el negret , el pauetet, el gironell (o gironenc[5] o Constantí), el morell, i el culplà,[11] aquí també hi ha el negret capellut, el grifoll, el garrofí, l’artell, el rosset, el pinyolenc, el flocal, l’ametllenc,[5] el Barcelona, etc. Internacionalment, hi ha varietats com ara "Butler", "Casina", "Daviana", "England", "Ennis", "Halls Giant", "Tonda Gentile", "Delle Langhe", "Tokolyi", "Cosford", "Tonda di Giffoni", "Tonda Romana", "Wanliss Pride", "Willamette", "Lewis", "Clark" i "Jemtegaard", entre d'altres.

Algunes d'elles es cultiven per les qualitats específiques del fruit i per la seva producció precoç i tardana, mentre que altres s'utilitzen com a polinitzadores. La falta de sincronia en el moment de maduració de les flors masculines i femenines és una de les principals raons per utilitzar varietats polinizadores.

Algunes de les varietats polinitzadores que s'empren al DOP Reus son el vermellet, grifoll, trenet, martorella, segorbe, tonda di giffoni, i san giovanni.[11]

Altres usos

modifica

Fusta i branques

modifica

A part del seu conreu per produir els fruits comestibles, les avellanes, també s'ha emprat la fusta, elàstica i flexible, per fer cistells, bastons, pals de tanques i arcs o cèrcols de botes, entre altres coses. La vara d'avellaner s'usa en alguns pobles de Pirineu per la festa de les falles o haros. Els saurins també sovint empren varetes d'avellaner per cercar vetes d'aigua.[5][9]

Clofolla (combustible i joguina)

modifica

La clofolla de l’avellana també s'aprofita tradicionalment, com a combustible per a les estufes de llenya, per a processos industrials o per a les cuines. Avui li diriem biocombustible.[9]

Els infants tradicionalment utilitzaven les closques d'avellanes per fer xiulets.[9]

Oli d'avellana (alimentació i cosmètica)

modifica

L'oli d'avellana s'obté generalment dels grans de l'avellaner comú (Corylus avellana) però també, amb característiques i propietats diferents, de l'avellaner americà (Corylus americana) i de l'avellaner xilè (Gevuina avellana).[13]

L'oli de l'avellaner comú és de color groc daurat lluminós i més transparent que l'oli d'oliva. L'oli d'avellana s'obté per la pressió en fred de les llavors de l'avellaner. Té alt contingut en vitamina A i E amb destacat contingut de calci, magnesi i potassi.[13]

És un oli comestible que es pot usar per fer mantegues, xocolates i gelats,[9] però s'utilitza més sovint com a cosmètic, com ara per a la cura dels cabells (com l'oli d'ametlla) i de la pell.

Fires

modifica

S'en fan diverses fires anuals centrades en l'avellana, com ara la de Fira de l'Avellana de Riudoms (Baix Camp) a l'agost,[14][15][16] o la Fira de l’Avellana de la Selva, a Brunyola (la Selva, província de Girona), a l'octubre.[17][18]

També hi ha la iniciativa del «Temps de l'Avellana», a l'octubre-novembre en els diferents municipis del DOP Avellana de Reus, per promoure l'ús de l'avellana de Km. 0 en la restauració.[19][20][21]

Galeria d'imatges

modifica
  •  
    Avellaners al sotabosc a Guixers (al Solsonès, Catalunya), a 950 m d'alçada.
  •  
    Avellaner en una clariana
  •  
    Aspecte general de l'avellaner
  •  
    Avellanes, fruits de l'avellaner
  •  
    Flor femella de l'avellaner

Plagues

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 88-89. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. ↑ Paolo Boccacci, Roberto Botta «Investigating the origin of hazelnut (Corylus avellana L.) cultivars using chloroplast microsatellites» (en anglès). Genetic Resources and Crop Evolution, 56, 6, 9-2009, pàg. 851-859. DOI: 10.1007/s10722-009-9406-6.
  3. ↑ «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 19 febrer 2016].
  4. ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 19 febrer 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «Avellaner», Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta:24-09-2024]
  6. ↑ Bedri. «Avellano» (en castellà). [Consulta: 23 desembre 2017].
  7. ↑ «Avellaner- Jardi Botanic Gombren». [Consulta: 24 setembre 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Sobre la DOP». DOP Avellana de Reus, 13-06-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Avellanes de Reus». Ajuntament de Reus. [Consulta: 24 setembre 2024].
  10. ↑ «Avellana de Reus». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 setembre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Les varietats». DOP Avellana de Reus, 30-09-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
  12. ↑ «DOP Avellana de Reus». Federació Catalana DOP IGP. [Consulta: 24 setembre 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Propiedades del Aceite de Avellana» (en castellà). Propiedades y Beneficios del Aceite Natural. [Consulta: 23 desembre 2017].
  14. ↑ «Riudoms celebrarà la 42a Fira de l'Avellana amb més de 40 activitats per a tots els públics». Tarragona Digital, 02-08-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  15. ↑ «Fira de l’Avellana i fira de Sant Llorenç de Riudoms». Viu la Festa. [Consulta: 24 setembre 2024].
  16. ↑ «Programa de la Fira de l'Avellana 2024». Ajuntament de Riudoms. [Consulta: 24 setembre 2024].
  17. ↑ «Fira de l’Avellana de la Selva a Brunyola». Fires Catalanes, 07-09-2017. [Consulta: 24 setembre 2024].
  18. ↑ «Fires i festes. Festa de l'Avellana de la Selva». Ajuntament de Brunyola. [Consulta: 24 setembre 2024].
  19. ↑ «El Temps d'Avellana promou l'ús de l'avellana al sector de la restauració en la seva sisena edició». [Consulta: 24 setembre 2024].
  20. ↑ «L’avellana de Reus, la més dolça i autòctona». VadeGust, 08-10-2020. [Consulta: 24 setembre 2024].
  21. ↑ «Temps d'avellana». Gastroteca.cat. [Consulta: 24 setembre 2024].

Vegeu també

modifica
En altres projectes de Wikimedia:
 
Commons
 Commons (Galeria)  
 
Commons
 Commons (Categoria)  
 
Viquidites
 Viquidites  
 
Viquiespècies
 Viquiespècies  
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avellaner&oldid=34101362»