Anorexigen (del grec an- = "sense" i orexis = "apetit"), també conegut com a anorexigènic, anorexiant, o supressor de la gana, és aquell fàrmac o complement dietètic, que redueix la gana. Se sol emprar en el tractament de l'obesitat greu com a complement d'una dieta hipocalòrica. Els fàrmacs d'aquest tipus estan sovint relacionats amb les amfetamines. Els militars alemanys van experimentar l'administració d'amfetamines als seus soldats l'any 1945, quan les reserves d'aliments eren ben escasses a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial.[1] Contrasta amb els estimulants de la gana denominats orexigen.

Infotaula de fàrmacAnorexigen
Dades clíniques
Grup farmacològicmedicament contra l'obesitat, principi actiu i simpatomimètic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCA08AA Modifica el valor a Wikidata

Llista d'anorexigens que actuen centralment

modifica

Segons Anatomical Therapeutic Chemical Classification System:[2]

Segons MeSH.[3]

Altres compostos supressors de la gana inclouen:

Llista d'anorexigens amb actuació perifèrica

modifica

Només hi ha un membre en aquest grup, —orlistat (Xenical).

Salut pública

modifica

Han ocorregut epidèmies d'hipertensió pulmonar fatal i danys a les vàlvules del cor associades amb els agents anorexigens. Aquest va ser el cas del fàrmac aminorex a la dècada de 1960 i també del fenfluramine a la dècada de 1990.[4] La probable relació de phenylpropanolamine amb l'atac hemorràgic va portar la Food and Drug Administration (FDA) a retirar-los del mercat l'any 2000, i també en el cas de l'efedrina que es va pohibir en els suplements dietètics el 2004.

Alternatives no farmacèutiques

modifica
  • Els efectes de pèrdua de pes en l'aigua ha donat lloc a certa recerca científica.[5] Beure aigua abans dels àpats pot ajudar en la supressó de la ganan. Consumir mig litre d'aigua 30 minuts abans dels àpats està correlacionat amb una modesta pèrdua de pes (1–2 kg) en homes obesos [6] and women.[7]
  • El gènere de plantes Hoodia, històricament s'ha utilitzat com supressor de la gana, en combinació amb extractes d'altres plantes com la fucoxantina, que es troba a les algues.

Referències

modifica
  1. Lemke, Thomas L.; Williams, David A. «Anorexiants as Pharmacologic Agents in the Management of Obesity». A: Foye's Medicinal Chemistry, 2012. 
  2. ATC/DDD Index
  3. Plantilla:MeshPharmaList
  4. Fishman AP. Aminorex to Fen/Phen: An Epidemic Foretold. Circulation 1999;99:156. Fulltext. PMID: 9884392
  5. «Pre-meal water consumption for weight loss». Australian Family Physician, 42, 7, 2013, pàg. 478.
  6. Dennis EA, Dengo AL, Comber DL, Flack KD, Savla J, Davy KP, Davy BM. "Water consumption increases weight loss during a hypocaloric diet intervention in middle-aged and older adults." Obesity (Silver Spring) 2010 Feb;18(2):300-7. [1] doi:10.1038/oby.2009.235. PMID: 19661958
  7. Vij VA, Joshi AS. "Effect of excessive water intake on body weight, body mass index, body fat, and appetite of overweight female participants." J Nat Sci Biol Med. 2014 Jul;5(2):340-4. [2]. doi:10.4103/0976-9668.136180 PMID: 25097411

Enllaços externs

modifica

].