Hermann Hesse
Hermann Hesse [ˌhɛʁman ˈɦɛsə][1] (Calw, Alemanya, 2 de juliol de 1877 - Montagnola, Suïssa, 9 d'agost de 1962) [2] fou un escriptor, filòsof, poeta, novel·lista i pintor alemany, nacionalitzat suís el 1924.
Entre les seves obres més conegudes s’inclouen Demian, El llop estepari, Siddhartha i El joc de les granisses, cadascun de les quals explora la cerca d’autenticitat, autoconeixement i espiritualitat de l'individu. D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’ajut del misticisme oriental a les contradiccions de la vida burgesa.[2]
De la seva obra de quaranta volums —entre novel·les, relats, poemaris i meditacions— se n'han venut més de 30 milions d'exemplars, dels quals només una cinquena part correspon a edicions en alemany. A més, va publicar títols d'autors, antics i moderns, així com monografies, antologies i diverses revistes. Va editar també gairebé 3.000 recensions. A aquesta obra hi podem sumar una copiosa correspondència: almenys 35.000 respostes a cartes de lectors, i la seva activitat pictòrica: centenars d'aquarel·les de biaix expressionista i intens cromatisme. Segons el biògraf Volker Michels «ens enfrontem amb una obra que, per la seva copiositat, la seva personalitat i la seva vasta influència, no té paral·lel en la història de la cultura del segle XX».[3]
Fins al centenari del seu naixement, s'havien escrit més de 200 tesis doctorals, uns 5.000 articles i 50 llibres sobre la seva vida. Al voltant d'aquesta data, era també l'europeu més llegit als Estats Units i el Japó, i els seus llibres havien estat traduïts a més de 40 idiomes, sense comptar dialectes hindús.[4]
Va rebre el Premi Nobel de Literatura] el 1946, com a reconeixement a la seva trajectòria literària.[2]
Biografia
modificaVa néixer a la ciutat de Calw, població situada a l'actual estat alemany de Baden-Württemberg. De jove va fer grans viatges per Itàlia i també per l'Índia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Suïssa, on va estudiar en un col·legi d'humanitats, que abandonà al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va intentar suïcidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i, posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a joves problemàtics». El 1893 finalitzà la seva educació bàsica; més endavant esdevindria llibreter, mecànic rellotger i, finalment, altre cop, llibreter.
L'any 1912 es va establir amb la família a Berna, des d'on adoptà una posició crítica envers la Primera Guerra Mundial. Fou atacat per la premsa del seu país d'origen i abandonat pels seus amics després de la publicació d'un assaig en el qual demanava a l'imperi Alemany que no caigués en el nacionalisme. Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li fou concedida el 1921.
Igual que molts dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904, amb qui va tenir tres fills, va acabar tràgicament pels problemes mentals de la seva dona. El segon matrimoni, el 1924, aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931, amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies.
Va morir d'una hemorràgia cerebral mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residència de Montagnola, població situada al cantó de Ticino.
Obra literària
modificaHesse va construir la seva pròpia filosofia a partir de la seva revolta personal (Peter Camenzind, 1904)[2] i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d'Orient (Siddhartha, 1922),[2] i en especial a Der Steppenwolf (El llop estepari, 1927),[2] que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva pàtria natal després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta postura valenta el va fer força popular a l'Alemanya de la postguerra.
Va escriure també, entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses), novel·la ucrònica de caràcter al·legòric (1943);[2] Unterm Rad (Sota la roda, 1906)[2] i Demian (1919),[2] escrita originalment sota el pseudònim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va publicar l'edició completa de les seves obres (Gesammelte Werke).
El 1946 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva inspirada obra que exemplifica els ideals humanitaris clàssics i l'alta qualitat de l'estil».
Obra selecta
modifica- (entre parèntesis, les diverses edicions catalanes existents)
- 1899 - Romantische Lieder
- 1899 - Eine Stunde hinter Mitternacht
- 1901 - Hermann Lauscher
- 1904 - Peter Camenzind
- 1906 - Unterm Rad (Sota la roda, Lumen, 1981; Empúries, 2001)
- 1910 - Gertrud
- 1914 - Roßhalde
- 1915 - Knulp
- 1919 - Demian (Demian, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1985; Proa, 1995)
- 1919 - Klein und Wagner
- 1919 - Märchen
- 1920 - Klingsors letzter Sommer, tres contes (L'últim estiu de Klingsor, Edicions 62, 2005)
- 1922 - Siddharta (Siddharta, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1986; Proa, 1986)
- 1927 - Die Nürnberger Reise
- 1927 - Der Steppenwolf (El llop estepari, Set i Mig, 1981; Edhasa, 1987; Proa, 1995)
- 1928 - Krisis: Ein Stück Tagebuch, poesia
- 1929 - Eine Bibliothek der Weltliteratur
- 1930 - Narziß und Goldmund (Narziss i Goldmund, La Llar del Llibre, 1985; Empúries, 2000)
- 1932 - Die Morgenlandfahrt
- 1937 - Gedenkblätter, assaig
- 1942 - Die Gedichte, poesia
- 1943 - Das Glasperlenspiel (El joc de les granisses, Edicions 62, 1987)
- 1946 - Krieg und Frieden, assaig
Traduccions al català
modifica- Contes d'amor. Trad. Lourdes Bigorra. Barcelona: La Magrana, 2000
- Sota la roda (en alemany, Unterm Rad), trad. Ricard Torrents (amb il·lustracions de Wenceslao Masip). Barcelona: Lumen, 1981 (ISBN 8426422071). I trad. Montserrat Ollé. Barcelona: Empúries, 2003 (ISBN 8475969771).
- Demian. Trad. Feliu Formosa. Barcelona: Proa, 2000
- El caminant. Trad. Carles Andreu. Barcelona: Integral, 2000
- El joc de les granisses. Trad. Núria Roig. Barcelona: Edicions 62, 2002
- Elogi de la vellesa. Trad. Montserrat Ollé. Barcelona: Empúries, 2001
- Els contes més bells. Trad. Pilar Estelrich. Barcelona: La Magrana, 2003
- La infantesa del bruixot. Trad. Joan Ferrarons. Barcelona: Angle, 2017
- Lectures per a minuts. Trad. Natza Farré. Barcelona: Angle, 2007
- Maca és la joventut. Trad. Josep Murgades. Barcelona: Empúries, 1986
- Nous contes d'amor. Trad. Carles Andreu i Màrius Gomis. Barcelona: La Magrana, 2001
Reconeixements
modificaEn honor seu s'anomenà l'asteroide (9762) Hermannhesse, descobert el 13 de desembre de 1991 per Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel. Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.
Referències
modifica- ↑ En pronunciació aïllada del cognom: [ˈhɛsə].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Hermann Hesse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ p. 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden.
- ↑ p. 228, "Hermann Hesse, vida y obra en imágenes", Insel Verlag Fráncfort del Meno, 1977, impresión Nomos Verlagsgesellschaft, Baden-Baden