vanar-se

Catalan

Pronunciation

• IPA^(key): (Central) [bəˈnar.sə]
• IPA^(key): (Balearic) [vəˈnar.sə]
• IPA^(key): (Valencia) [vaˈnaɾ.se]

Verb

vanar-se (first-person singular present em vano, first-person singular preterite em vaní, past participle vanat)

1. (reflexive) to brag, to boast

   Synonym: vantar-se

Conjugation

    Conjugation of vanar-se (first conjugation)

infinitive			vanar-se
gerund			vanant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		vanat		vanada
		plural		vanats		vanades
person		singular			plural
		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em vano	et vanes	es vana	ens vanem	us vaneu	es vanen
	imperfect	em vanava	et vanaves	es vanava	ens vanàvem	us vanàveu	es vanaven
	future	em vanaré	et vanaràs	es vanarà	ens vanarem	us vanareu	es vanaran
	preterite	em vaní	et vanares	es vanà	ens vanàrem	us vanàreu	es vanaren
	conditional	em vanaria	et vanaries	es vanaria	ens vanaríem	us vanaríeu	es vanarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	em vani	et vanis	es vani	ens vanem	us vaneu	es vanin
	imperfect	em vanés	et vanessis	es vanés	ens vanéssim	us vanéssiu	es vanessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	vana't	vani's	vanem-nos	vaneu-vos	vanin-se
	negative (no)	—	no et vanis	no es vani	no ens vanem	no us vaneu	no es vanin

Further reading

• “vanar-se” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “vanar-se”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “vanar-se” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vanar-se” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.