Tractat de Tudilén
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Tudilén | |||
| Data | 27 gener 1151 | |||
| Localització | Tudilén (Navarra) | |||
| Estat | Espanya | |||
Del Casal de Barcelona al Casal d'Aragó  | |
|---|---|
1131 - 1134 | |
Els pretendents | |
Els territoris | |
Protagonistes | |
Guerra de successió navarro-aragonesa 1134 - 1135 - 1136 - 1137 | |
Proclamació del Bisbe Ramir i de Garcia Ramires - Invasió d'Alfons VII de Castella - Afillatura de Vadoluengo - Casament de Ramir II d'Aragó - Butlla d'Innocenci II - Tractat d'Alagón - Capítols de Barbastre - Aportacions territorials - Juraments a Ramon Berenguer IV - Confirmació d'Ayerbe - Renúncia de Saragossa | |
1137 - 1140 - 1141 - 1142 - 1146 | |
1148- 1151 - 1152 - 1157 - 1158 - 1162 - 1173 | |
Ofensiva de Garcia Ramires - Tractat de 1149 - Casament de Ramon i Peronella - Tractat de Tudilén - Ofensiva de Ramon Berenguer IV - Testament de Peronella (1152) - Ofensiva de Sanç Garcés - Tractat de Lleida - Testament de Ramir II (1157) - Acord de Nágima - Butlla d'Adrià IV - Pau de Gallur (1159) - Testament de Ramon Berenguer IV - Consell de Regència (1162-1174) - Abdicació de Peronella - Testament de Peronella (1173) | |
Teories | |
Llegendes | |
El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, l'Emperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.
Context
[modifica]
El tractat s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.
Tractat
[modifica]Amb aquest tractat Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Lleó acordaren repartir-se el regne de Pamplona aprofitant la mort de Garcia Ramires «dux de Pamplona» i el dèbil govern del seu fill Sanç Garcés. A més, es fixaren els límits que correspondrien a cada regne de les terres conquerides als musulmans: Aragó es quedaria les taifes de València, Dènia i Múrcia, és a dir, a més de la conquesta de les places i termes situats al sud del riu Xúquer, el dret a annexionar-se el regne de Múrcia, excepte els castells de Llorca i Vera. La resta seria per Castella.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: LXII. Tratado de paz entre el conde de Barcelona y el emperador de España, don Alfonso
Bibliografia
[modifica]- Zurita y Castro, Jerónimo. Anales de la Corona de Aragón, 1562-1580. Lib. II, cap. X (castellà)