Vés al contingut

Sanjaq d'Alexandreta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSanjaq d'Alexandreta
Dades
TipusSandjak Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació27 novembre 1918
Data de dissolució o abolició6 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perEstat de Hatay Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Segell

El sanjaq d'Alexandreta fou una un sanjaq autònom sota administració francesa centrat en la ciutat d'Alexandreta que va existir entre el 29 de novembre de 1937 i 6 de setembre de 1938.

Antecedents

[modifica]

El sandjak d'Antioquia, que incloïa Iskandarun (turc Iskenderun) i Kirik Khan, era part de la wilaya o província d'Alep sota l'Imperi Otomà i tenia uns 120.000 habitants. En acabar la I Guerra Mundial, amb la partició de l'Imperi Otomà Alep fou ocupat pels francesos i el 27 de novembre de 1918 van assolir l'administració del sandjak, rebatejat sandjak d'Alexandreta, dins la wilaya d'Alep (1919). Alep va formar un dels estats del mandat francès a Síria i el sandjak va obtenir una limitada autonomia concretada en el fet que funcionaris turcs treballarien per a l'administració i el turc seria una de les llengües oficials (1920), ja que un terç de la població era turca. El 28 de juny de 1922 els estats d'Alep, Damasc i dels Alauites es van unir en la Unió de Síria (o dels estats del Llevant) i el 23 de setembre de 1923 el sandjak fou inclòs dins l'estat d'Alep (tot i que la meitat de la població àrab del sandjak era alauita). Turquia va acceptar a desgrat que el sandjak d'Antioquia fos inclòs en el mandat de la Lliga de les Nacions o Societat de Nacions per ser administrat per França, i a mitjans de la dècada de 1930 ja no demanava la reintegració a Turquia.[1]

Inclusió a Síria

[modifica]

L'1 de gener de 1925 el sandjak fou inclòs al nou Estat de Síria format per la unió de l'Estat d'Alep i l'Estat de Damasc amb autonomia administrativa i financera;[2] els sandjak prenia part a les eleccions legislatives sirianes i els seus diputats tenien un lloc a la cambra de Damasc; fins i tot alguns diputats foren ministres d'economia. L'intent de formar un estat separat (març a juny de 1926) no va tenir suport francès i no va prosperar.

Des de 1928 la població turca va començar activitats autonomistes: inicialment culturals com la fundació d'un club esportiu turc, però posteriorment polítiques. El 1933 es van començar a veure escrits en caràcters llatins (que havien estat adoptats a Turquia) i banderes de Turquia. El 1934 les dues comunitats es van fer boicot una als productes de l'altra. El 26 de març de 1934 la visita d'un alt funcionari turc a Antioquia va portar manifestacions pro-Turquia; es va celebrar la festa nacional turca i les banderes turques es van desplegar arreu. El 7 de juliol de 1936 manifestants turcs d'una banda, i àrabs i armenis de l'altra, es van enfrontar als carrers d'Antioquia.[cal citació]

Llavors Ataturk va inventar[cal citació] el nom Hatay pel sandjak i va portar el cas a la Societat de Nacions assegurant que s'estava produint un cas de neteja ètnica contra els turcs amb restricció de l'ús de la llengua i de la utilització de funcionaris ètnicament turcs. Les negociacions del tractat franco-sirià que es va signar el 9 de setembre de 1936 i les declaracions de Hashim al-Atasi fetes a Ankara el 23 de setembre de 1936, confirmant que la Síria independent mantindria l'autonomia del sandjak, va produir a Turquia una gran commoció, ja que deixava el camí obert perquè una forta comunitat turca quedés sota domini d'un estat no turc en exclusiva.[cal citació]

Separació de Síria i constitució de la República de Hatay

[modifica]

Les eleccions del 20 de maig de 1937 van permetre saber que el 47% de la població era turca després d'una intensa emigració encoratjada per Turquia[cal citació] als darrers anys. En endavant Turquia va utilitzar diverses estratagemes[cal citació] per augmentar el percentatge al 55%, per mitjà de la violència[cal citació] o moviments de població[cal citació]. Les converses entra França i Turquia van portar el 29 de maig de 1937 a l'acord de Ginebra que establia la separació del sandjak de Síria. El 29 de novembre de 1937 el sandjak fou separat administrativament de Síria tot i que la cambra siriana no havia aprovat l'acord.

A petició de la societat,[cal citació] es va preparar una constitució pel sandjak Hatay que van redactar representants de França, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica i Turquia, que va constituir Alexandreta en un sandjak autònom amb el nom de Sandjak d'Alexandreta.

S'hauria de celebrar un referèndum i per tranquil·litzar[cal citació] Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar al sandjak a l'exèrcit turc que es va encarregar del cens electoral;[cal citació] això va donar un 63% d'electors turcs. La constitució fou adoptada el 6 de setembre de 1938 i es va constituir l'Estat de Hatay.

Governants[3]

[modifica]

Governadors militars francesos

[modifica]
  • Mathiot 1918
  • Malinjoud 1918-1919
  • Capdejelle 1919-1920

Administrador civil

[modifica]
  • Édouard Brémond 1918-1921
  • Part de l'estat d'Alep 1921-1923

Delegats a Alexandreta de l'Alt Comissionat (dins de l'estat d'Alep)

[modifica]
  • Pierre Durieux 1923-1937
  • Mentque (interí) 1937
  • Roger Garreau 1937-1938
  • Philibert Collet 1938-1939

Prefectes sirians

[modifica]
  • Husni al-Barazi 1936-1938
  • Aladdin Bey 1938

Cap d'estat (Hatay Devleti Reisi) i primer ministre

[modifica]
  • 1938 - 1939 Tayfur Sökmen (cap d'estat)
  • 1938 - 1939 Abdurrahman Melek (primer ministre)
  • A Turquia 1939

Referències

[modifica]
  1. Kieser, Hans-Lukas. Turkey Beyond Nationalism: Towards Post-Nationalist Identities (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2013. ISBN 0857731335. 
  2. Picard, Elizabeth «Retour au Sandjak» (en francès). Maghreb-Machrek. Documentation française [París], 99, January, February, març 1982.
  3. Worldstatesmen per Ben Cahoon