Vés al contingut

Núria Espert i Romero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nuria Espert)
Plantilla:Infotaula personaNúria Espert i Romero

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanyola
Activitat
Ocupacióactriu, directora de cinema, directora de teatre, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeArmando Moreno Modifica el valor a Wikidata
FillsAlícia Moreno Espert Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0260884 Allocine: 9208 Allmovie: p229821 TMDB.org: 133142
Musicbrainz: 4e44db5e-3920-4d62-9314-5f0afcd66fd1 Discogs: 2844242 Modifica el valor a Wikidata


Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[1] Neix al carrer Buenos Aires núm. 9 de l'Hospitalet de Llobregat.

Carrera professional

[modifica]

Núria Espert va debutar damunt els escenaris quan tenia 6 anys. La seva primera interpretació fou a l'obra Terra baixa, on donà vida a Nuri. A finals dels anys quaranta entrà a l'Institut del Teatre de Barcelona per estudiar la disciplina de dansa.[2] També va estudiar a l'Institut Maragall de Barcelona. Amb 16 anys actuava ja en representacions escèniques, mentre estudiava música i idiomes.[3] Va interrompre els estudis de dansa per formar part de la secció infantil del Teatre Romea.[2] Als 17 anys, va obtenir el seu primer èxit amb Medea.[3] Amb 19 anys es va casar amb l'actor Armando Moreno, qui més tard es convertiria en el seu manager.[3] Ha actuat en obres de teatre de renom com Gigi (Colette); La puta respectuosa (Sartre); Las criades (Gênet); Yerma i Doña Rosita la Soltera (García Lorca); Divinas palabras (Valle Inclán); El deseo bajo los Olmos (O’Neill); Una altra Fedra, si us plau (Espriu); entre moltes d'altres.[2] El 1954 va iniciar-se en el cinema. Una de les seves interpretacions cinematogràfiques més rellevants ha estat a Actrius (1996) de Ventura Pons. En comptades ocasions ha treballat com a actriu de doblatge.[2] El 1959, va fundar una companyia que va fer la seva première al Teatro Recoletos de Madrid.[3] Ha codirigit títols com Medea amb Irene Papas i La casa de Bernarda Alba amb Glenda Jackson i Joan Plowright; entre d'altres.[2] És mare de l'empresària teatral i política Alícia Moreno Espert.[3] Durant la decada dels setanta va protagonitzar diversos projectes televisius.[4] Entre els anys 1979 i 1981 va  estar al costat de José Luis Gómez i Ramón Tamayo en la direcció del Centre Nacional d'Art Dramàtic.[2] L'any 1986[4] a Londres va estrenar de l'obra La casa de Bernarda Alba, amb Glenda Jackson de protagonista.[5] A partir de la dècada dels noranta va iniciar-se en el món de la direcció operística.[4] El 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cultura «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària».[3] El 2023, en la promoció de la que ha estat la seva darrera obra "La isla del aire", va fer unes declaracions que es van mal interpretar com a la seva retirada.[6]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
  • El presidio (1954)
  • Once pares de botas (1954)
  • Escuela de periodismo (1956)
  • La tirana (1958)
  • A las cinco de la tarde (1961)
  • Trigo limpio (1962)
  • Maria Rosa (1964)
  • Biotaxia (1968)
  • Un hivern a Mallorca (1969)
  • La reverencia (1969, curtmetratge)
  • El certificado (1970)
  • Laia (1971)
  • Viva la muerte (1971)
  • Triángulo (1972)
  • La ciutat cremada (1976)
  • Anta mujer (1976, curtmetratge)
  • Actrius (1996)
  • Soneto (2003,curtmetratge)
  • Barcelona (un mapa) (2007)
  • Laia (2016)

Televisió

[modifica]
  • Lletres catalanes (1977-1978)
  • Mare i fill, societat limitada (1980)
  • Homenaje a Lorca (1985)
  • La gallina ciega (1985)
  • El rey y la reina (1986)
  • La memoria fértil(1986)
  • Lorca, muerte de un poeta (1987)
  • Dues dones divines (2011)

Teatre

[modifica]
  • La vida es sueño (1950), de Pedro Calderón de la Barca.
  • Bala perduda (1951), de Lluís Elias. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • El marit ve de visita (1951), de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Lilí (1952), de Carles Soldevila.
  • María de Magdala (1952), d'A.C. Comas. Dir. Juan Escudero.
  • Los empeños de una casa (1952), de Juana Inés de la Cruz. Dir. Esteve Polls.
  • L'amor viu a dispesa (1952-1953), de Josep Maria de Sagarra. Dir. Esteve Polls.
  • La tercera vegada (1953), de Lluís Elias. Direcció de Josep Clapera. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • Paral·lel 1934 (1953), de Josep M. Poblet and Rafael Tasis.
  • El jardín de Falerina (1953), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Esteve Polls.
  • Romeo y Julieta (1953), de William Shakespeare. Dir. Esteve Polls.
  • Dulcinea (1953), de Gaston Baty. Dir. Esteve Polls.
  • Misteri de dolor (1953), d'Adrià Gual. Dir. Esteve Polls.
  • El misántropo (1954), de Molière.
  • Fuenteovejuna (1954), de Lope de Vega. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
  • Medea (1954-1955), d'Eurípides. Dir. Antonio de Cabo y Rafael Richart.
  • El caballero de Olmedo (1954), de Lope de Vega.
  • Las mocedades del Cid (1954), de Guillem de Castro.
  • Diálogos de carmelitas (1954), de Georges Bernanos.
  • La muralla (1955), de Joaquín Calvo Sotelo.
  • Julio César (1955), de William Shakespeare. Dir. José Tamayo.
  • La paraula de foc, (1955) de Josep Maria de Sagarra.
  • Las brujas de Salem (1957), de Arthur Miller.
  • Medea (1958), d'Eurípides. Dir. Antonio de Cabo.
  • Don Juan Tenorio (1958), de José Zorrilla. Dir. José Tamayo.
  • Gigi (1959-1960), de Colette. Dir. Cayetano Luca de Tena.
  • Anna Christie (1959-1960), d'Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno.
  • Medea (1959-1961), d'Eurípides. Dir. Armando Moreno.
  • El jardín de Falerina (1960), de Pedro Calderón de la Barca. Dir. Juan Germán Schroeder.
  • Dos en un balancín (1960), d'Eugene O'Neill.
  • La tragedia de Hamlet, (1960)de William Shakespeare. Dir. Armando Moreno.
  • Barrabás (1960), de Joaquín Calvo Sotelo. Dir. Armando Moreno.
  • El comprador de horas (1961-1962), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
  • El deseo bajo los olmos (1962-1963), d'Eugene O'Neill. Dir. Armando Moreno.
  • Maria Rosa (1963-1964), d'Àngel Guimerà. Dir. Esteve Polls.
  • La sirena varada (1963), de Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.
  • El comprador de horas (1964), de Jacques Deval. Dir. Armando Moreno.
  • A Electra le sienta bien el luto (1965), d'Eugene O'Neill. Dir. José Luis Alonso.
  • Nuestra Natacha (1966), d'Alejandro Casona. Dir. Armando Moreno.

Premis i reconeixements

[modifica]
Teatre Núria Espert, a Sant Andreu de la Barca

L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu.[7] El novembre de 2010 es va inaugurar el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca.

Any Premi Categoria Títol Resultat
1978 Fotogramas de Plata[8] Millor interpretació de televsió Lletres catalanes Guanyadora
1997 Premis Butaca[8] Millor actriu catalana de cinema Actrius Guanyadora
2007[8] Premi Unió d'Actors a Tota una vida Guanyadora
2008 Premis Butaca[8] Millor actriu catalana de cinema Barcelona (un mapa) Nominada
2015 Premi Butaca Millor actriu de teatre El Rei Lear Guanyadora
2015 Premi Nacional de Cultura[9] Premi Nacional de Teatre Guanyadora
Altres premis

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La interpretació». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: juliol 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Núria Espert, Francesc Parcerisas, la Federació de Diables i Dimonis i l'Espai Guinovart, Premis Nacionals de Cultura». VilaWeb, 25-03-2015. [Consulta: 25 març 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  5. ↑ 1958-, Aguilar, Carlos,. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles. Madrid: Alianza Editorial, 1996. ISBN 8420694738. 
  6. ↑ «Núria Espert no se retira: sus palabras fueron malinterpretadas» (en castellà), 17-04-2023. [Consulta: 13 juliol 2023].
  7. ↑ El País, 23 OCT 1999, Nuria Espert cede su nombre a un nuevo teatro de Fuenlabrada
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Núria Espert -Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 26 febrer 2014].
  9. ↑ «Núria Espert». [Consulta: 8 octubre 2022].
  10. ↑ «Margarida Xirgu». [Consulta: 3 agost 2022].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Núria Espert galardonada con el premio Max de Honor» (en castellà), 12-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  12. ↑ Ariza, Joan «Núria Espert recorda els seus inicis en el pregó de la Mercè '89». Avui, 23-09-1989, pàg. 19. ISSN: 2340-2016 [Consulta: 11 setembre 2021].
  13. ↑ Julie Christie, Espert, Sampedro y Maalouf, Premios Terenci Moix a El País, 23/4/2005 (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Núria Espert: una mujer de teatro [Enregistrament de vídeo] / Acción Cultural Española presenta una producción de López-Li Films con la colaboración de Televisión Española; guión Ana M. Arias de Cossío; dirección Arantxa Aguirre. Madrid: AC/E, 2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Espert_i_Romero&oldid=34108320»