Vés al contingut

Marià Cañardo i Lacasta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marià Cañardo)
Plantilla:Infotaula personaMarià Cañardo i Lacasta

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1906 Modifica el valor a Wikidata
Erriberri (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
  1926. Individual
1927. FC Barcelona
1928. Elvish-Wolber
1929. FC Barcelona
1930. Styl
1931-1933. Individual
1934-1935. Orbea
1936. Colin-Wolber
1937. France Sport-Dunlop
1938. Individual i France Sport-Dunlop
1939-1940. Individual
1941-1942. FC Barcelona
1943. Individual
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapesVolta a Catalunya (1928-29-30-32-35-36-39)
1 etapa al Tour de França
3 etapes a la Volta a Espanya
Curses d'un diaCampió d'Espanya (1930, 1931, 1933, 1936)

Marià Cañardo i Lacasta (Olite, Navarra, 5 de febrer de 1906 - Barcelona, 20 de juny de 1987) fou un ciclista professional, considerat un dels millors ciclistes catalans de la història. El seu rècord de 7 Voltes a Catalunya encara no ha estat superat. Fou conegut amb el sobrenom de el català d'Olite.[1]

Orfe a 14 anys, es traslladà a Barcelona amb la seva germana i fou aquí on descobrí la bicicleta. Fou professional entre 1926 i 1943. Excel·lent escalador i contra-rellotgista fou pràcticament invencible a la Volta on vencé en 7 ocasions i fou dos cops segon i dos tercer. A més fou quatre cops campió d'Espanya i guanyà una etapa del Tour de França la catorzena etapa del 1937, entre La Guingueta d'Ix-Acs.[2] Quan es va retirar va iniciar una altra fecunda etapa com a director esportiu, dirigent i organitzador. Entre altres càrrecs, va ser director de l'equip espanyol de ciclisme que de 1951 a 1953 va competir en el Tour de França, va dirigir diverses formacions ciclistes, va ser director de curses, entre elles la Setmana Catalana i el Circuit Català, membre de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Ciclisme i president de la Federació Catalana de Ciclisme del 1969 al 1974. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya el 1987.[3]

A causa de la celebritat i les virtuts pròpies del ciclista, com la potència i velocitat, el seu primer cognom catalanitzat en ny, canyardo,[4] s'utilitza popularment per descriure un xut molt potent, sovint emprat en la mainada.[a]

Palmarès

[modifica]
  • 1926
    • 1r de la Vuelta a Cantabria i vencedor de 2 etapes
    • 1r del circuit del Penedès a Vilafranca
    • 1r del trofeu Torrot a Sabadell
    • 1r de la Vila-real-Terol-Vila-real
  • 1927
    • 1r del G.P. de la Penya Ciclista de Mollet i vencedor de 2 etapes
    • 1r del trofeu Vivert a Tarragona
    • Vencedor d'una etapa de la Volta a Astúries
  • 1928

Resultats al Tour de França

[modifica]
  • 1934. 9è de la classificació general
  • 1936. 6è de la classificació general
  • 1937. 30è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1938. 16è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

[modifica]
  • 1935. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1936. 10è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes

Notes

[modifica]
  1. Per exemple, l'infant que juga en la posició de porter en un partit de futbol acostuma a dir als seus companys «No s'hi val canyardo», per avisar-los que no facin xuts potents.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Marià Cañardo i Lacasta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  3. Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1987. ISBN B-51.809-2002. 
  4. 4,0 4,1 Paloma, David. «Canyardo». Rodamots. [Consulta: 11 juliol 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Iván Vega, El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo. (Cultura Ciclista, 2014, ISBN 978-84-941898-8-3)

Enllaços externs

[modifica]