Vés al contingut

Hayabusa 2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hayabusa2)
No s'ha de confondre amb Hayabusa.
Infotaula vol espacialHayabusa 2
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i missió de retorn de mostres Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2014-076A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT40319 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAgència Espacial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
Massa
609 kg

490 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data3 desembre 2014, 04:22 UTC
Lloccomplex Yoshinobu, Tanegashima Space Center Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentH-IIA Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data5 desembre 2020
LlocWoomera Modifica el valor a Wikidata


X: haya2e_jaxa Modifica el valor a Wikidata

Hayabusa 2 (はやぶさ2, falcó pelegrí) és una nau espacial robòtica de l'Agència Espacial Japonesa amb la missió de recollir mostres de material de l'asteroide (162173) Ryugu i transportar-les a la Terra per ser analitzades.[1][2] Sis anys després del seu llançament el 3 de desembre del 2014, cobert amb èxit aquest objectiu, el 5 de desembre del 2020 la nau va encarar l'extensió de la missió dirigint-se cap a l'asteroide 1998 KY26, on hauria d'arribar el 2031, amb l'observació prèvia de l'asteroide de tipus L 2001 CC21 al qual s'aproximaria cap al 2026-2027. El total de la trajectòria comporta diverses operacions d'assistència gravitatòria.[1]

Antecedents

[modifica]

La missió principal seguia, en general, les línies de la sonda predecessora Hayabusa, amb l'addició d'un artefacte explosiu per crear un petit cràter per assolir capes més profundes de l'asteroide.[3] La nau disposa de motors iònics, tecnologia de navegació i guiat millorades respecte a la Hayabusa, antenes i sistemes de control d'actitud.[4]

Instruments

[modifica]

La càrrega de la sonda, en el moment del llançament, incloïa els següents instruments científics:[5]

  • Sensor remot: Càmera de navegació òptica (Optical Navigation Camera ONC-T, ONC-W1, ONC-W2), càmera d'infraroig proper (NIR3), Càmera tèrmica infraroigs (TIR), LIDAR.
  • Recull de mostres: Dispositiu de recull de mostres (Sampling Device SMP), Petit Impactador (Small Carry-on Impactor SCI), Càmera desplegable (Deployable Camera DCAM3).
  • Aterradors/rovers, tots ells sense rodes:[6] Explorador mòbil de superfície MASCOT (Mobile Asteroid Surface Scout),[a], MINERVA-II 1 (ROVER 1A i ROVER 1B), MINERVA-II 2 (ROVER 2).

Missió

[modifica]

El llançament tingué lloc el 3 de desembre de 2014 des del Centre Espacial de Tanegashima mitjançant un coet H-IIA.[8] Aleshores, i fins al 5 d'octubre del 2015, l'asteroide de destí encara tenia el nom provisional "1999 JU3".[9] La sonda va arribar a l'asteroide Ryugu el 27 de juny de 2018.[10] Durant els prop de 17 mesos que va romandre en el seu entorn, va dur a terme un seguit d'accions:[1][11][12]

  • Observació detallada de l'asteroide a diferents alçades i mesura de la seva gravetat.
  • Llançament dels components del MINERVA-II 1 (21 de setembre del 2018).[13]
  • Llançament del mòdul MASCOT, que havia d'operar 16 hores i finalment va estar actiu una hora més (3 d'octubre del 2018).[6]
  • Primer contacte amb la superfície de l'asteroide i recollida de mostres superficials (22 de febrer del 2019).[14]
  • Llançament de l'impactador SCI per generar un petit cràter, allunyant-se del punt d'explosió per evitar qualsevol impacte (5 d'abril de 2019).[15]
  • Un cop localitzat amb precisió el cràter, segon aterratge en la seva ubicació per recollir les mostres de major profunditat (11 de juliol del 2019).[16]
  • Llançament del MINERVA-II 2 (3 d'octubre del 2019).
  • Sortida cap a la Terra (13 de novembre del 2019).

El retorn de les mostres el va fer aproximant-se a 200 quilòmetres de la Terra i llançant la càpsula que, equipada amb un paracaigudes, queia el 5 de desembre del 2020 a la base militar de la Reial Força Aèria Australiana a Woomera i a continuació era recollida pels equips de recuperació i portada al Japó. Un cop llançada la càpsula, la Hayabusa 2 va iniciar la seva següent missió.[17][18]

Notes

[modifica]
  1. En el projecte d'aquesta unitat hi va treballar, a l'Agència Espacial Francesa (CNES), l'olotina Elisabet Canalias nomenada ambaixadora d'Olot el 2015 per la seva feina al CNES.[7]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Asteroid explorer, Hayabusa2, reporter briefing» (pdf) (en anglès). JAXA Hayabusa2 Project. JAXA, 15-09-2020. [Consulta: 8 desembre 2020].
  2. «Hayabusa 2, a la caça d'un asteroide». 3/24, 03-12-2014.
  3. «Small Carry-on Impactor (SCI): Its scientific purpose, operation, and observation plan in Hayabysa-2 mission» (pdf) (en anglès). 44th Lunar and Planetary Science Conference, 2013.
  4. «Japan's next asteroid probe approved for development» (en anglès). SpaceflightNow, 29-01-2012. [Consulta: 28 desembre 2018].
  5. «Current status of the asteroid explorer, Hayabusa2, leading up to arrival at asteroid Ryugu in 2018» (en anglès). JAXA, 14-06-2018. [Consulta: 20 Juny 2018.]. «Reference material (pp. 32-38)»
  6. 6,0 6,1 Wall, Mike. «RIP, MASCOT: Hopping Lander Meets Its End on Asteroid Ryugu» (en anglès). space.com, 04-10-2018.
  7. «Una olotina de la "Rosetta", nova ambaixadora». Diari de Girona, 06-01-2015.
  8. «Launch Success of H-IIA Launch Vehicle No. 26 with "Hayabusa2" Onboard» (en anglès). JAXA, 03-12-2014.
  9. Lakdawalla, Emily. «Hayabusa2's target asteroid has a name!» (en anglès). The Planetary Society, 05-10-2015.
  10. «Japanese spacecraft reaches asteroid after three-and-a-half-year journey – Spaceflight Now» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2018].
  11. «Hayabusa2 mission schedule». JAXA.
  12. «Hayabusa2 Home Position Coordinate System». The Planetary Society.
  13. Wall, Mike. «Hop, Don't Roll: How the Tiny Japanese Rovers on Asteroid Ryugu Move» (en anglès). space.com, 26-09-2018.
  14. Schertz, Josh. «Ryugu's Visitor» (en anglès). The Space Resource, 26-02-2019.
  15. «Treasure Hunting With Hayabusa2» (en anglès). The Planetary Society.
  16. Roston, Michael; Chang, Kenneth «Japan’s Hayabusa2 Spacecraft Lands on Asteroid It Blasted a Hole In» (en anglès). The New York Times.
  17. Rincon, Paul «Hayabusa-2: Capsule with asteroid samples in 'perfect' shape» (en anglès). BBC News.
  18. Duran, Xavier «Les mostres d'asteroide recollides per la nau japonesa Hayabusa 2 arriben a la Terra». 3/24, 07-12-2020.

Enllaços externs

[modifica]