Vés al contingut

Agul

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAgul
агъул чӀал / Ağul ç'al
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants28.300 (2002)[1]
Parlants nadius29.300 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Oficial aDaguestan
Autòcton deCaucas
EstatRússia, Azerbaidjan
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües lesguianes
llengües samurianes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióTsadasa Institute of Language, Literature and Art (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3agx Modifica el valor a Wikidata
Glottologaghu1253 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueagx Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1035 Modifica el valor a Wikidata
IETFagx Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages921 Modifica el valor a Wikidata

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa. Segons el cens de 2002 tenia 28.300 parlants a Daguestan i 32 més a l'Azerbaidjan. S'escriu en alfabet ciríl·lic. No té estatut d'oficialitat i com a llengua literària s'empra el lesguià.

Fonologia

[modifica]

L'agul contrata per tenir consonants epiglotals.[2] De la mateixa manera que moltes llengües caucàsiques del nord-est fa distinció entre consonants tenses amb longitud concomitant i consonants febles. Les consonants tenses es caracteritzen per la intensitat (tensió) de l'articulació, la qual cosa provoca un allargament de la consonant, que és la raó per la qual tradicionalment es transcriu amb longitud diacrítica. La geminació de la consonant per si mateixa no crea la tensió, encara que morfològicament les consonants tenses sovint deriven d'ajuntar dues consonants febles.

Consonants

[modifica]
Fonemes consonàntics de l'agul[3]
Labial Dental Alveolar Palatal Velar Uvular Epi-
glotal
Glotal
plana lab.
lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis lenis fortis
Nasal m n
Oclusiva sonora b d ɡ
Sorda p t k q ʔ
ejectiva
Africada sonora d͡ʒ d͡ʒʷ
sorda t͡s t͡sː t͡ʃ t͡ʃː t͡ʃʷ t͡ʃːʷ
ejectiva t͡sʼ t͡ʃʼ t͡ʃʷʼ
Fricativa sorda f s ʃ ʃː ʃʷ ʃːʷ x χ χː ʜ
sonora v z ʒ ʒʷ ʁ ʢ ɦ
Vibrant r
Aproximant l j
  • L'oclusiva glotal sorda transcrita aquí és anomenada més ambiguament com a "laríngia glotàlica" per la font.
  • La font també anomena a les consonants epiglotalsfaríngies″ indiscriminadament a totes les taules, també quan inclou una oclusiva i per tant no és una veritable faringal.

Gramàtica

[modifica]

Hi ha quatre casos bàsics: absolutiu, ergatiu, genitiu i datiu, així com una sèrie de casos d'ubicació. Tots els casos llevat de l'absolutiu (que no està marcat) i l'ergatiu prenen el sufix ergatiu abans que el seu propi sufix. Els pronoms personals són:

Singular (Agul) Plural (Agul) Singular (Tokip) Plural (Tokip)
1 zun čin (ex), xin (in) či (ex), xi (in) či, xi
2 wun čun čun ču

Alfabet

[modifica]
А а Б б В в Г г Гъ гъ Гь гь ГьI гьI ГI гI
Д д Дж дж Е е Ё ё Ж ж З з И и Й й
К к Кк кк Къ къ Кь кь КI кI Л л М м Н н
О о П п Пп пп ПI пI Р р С с Т т Тт тт
ТI тI У у Уь уь Ф ф Х х Хъ хъ Хь хь ХI хI
Ц ц ЦI цI Ч ч Чч чч ЧI чI Ш ш Щ щ ъ
I ы ь Э э Ю ю Я я

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Haspelmath, Martin. 1993. A grammar of Lezgian. (Mouton grammar library; 9). Berlin & Nova York: Mouton de Gruyter. – ISBN 3-11-013735-6
  • Ladefoged, Peter; Maddieson, Ian. The Sounds of the World's Languages. Oxford: Blackwell, 1996. ISBN 0-631-19815-6. 
  • Talibov, Bukar B. and Magomed M. Gadžiev. 1966. Lezginsko-russkij slovar’. Moskva: Izd. Sovetskaja Ėnciklopedija.

Enllaços externs

[modifica]