Vés al contingut

Anàtids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anàtid)
Infotaula d'ésser viuAnàtids
Anatidae Modifica el valor a Wikidata

oca vulgar Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
SuperfamíliaAnatoidea
FamíliaAnatidae Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1819
Subfamilies

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes. Hi pertanyen ocells tan coneguts com els ànecs, les oques i els cignes.[1]

Morfologia

[modifica]

Els ànecs, les oques i els cignes són ocells de mida petita a gran amb un pla corporal general ample i allargat.[2] Les espècies bussejadores es distingeixen per ser més rodones. Les espècies existents varien en grandària des de l'oca menuda asiàtica, amb tan sols 26,5 cm i 164 g, fins al cigne trompeter, de fins a 183 cm i 17,2 kg. L'anàtida més gran que s'ha conegut mai és l'extinta Garganornis ballmanni, que pesava 22 kg. Les ales són curtes i punxegudes, i suportades per forts músculs de les ales que generen batecs ràpids en vol. Normalment tenen el coll llarg, tot i que això varia en grau entre espècies. Les potes són curtes, fortes i col·locades molt a la part posterior del cos (més en les espècies més aquàtiques) i tenen un tacte coriàci amb una textura escamosa. Combinat amb la forma del seu cos, això pot fer que algunes espècies maniobrin incòmodes a terra, però són caminants més forts que altres aus marines i aquàtiques com els podicipediformes o els petrells.[2]

Normalment tenen peus palmats, amb un dit posterior inexistent o curt i en un pla superior als altres. Algunes espècies, com l'oca de les Hawaii, han perdut secundàriament les seves corretges. Els becs estan fets de queratina suau amb una capa de pell fina i sensible a la part superior (que té una sensació de cuir quan es toca). Per a la majoria de les espècies, la forma del bec tendeix a ser més aplanada en major o menor mesura i arrodonit amb les làmines filtrants comuns a tots els anseriformes. Els becs contenen lamel·les dentades, que estan particularment ben definides en les espècies que s'alimenten per filtre.[2]

Hi ha dimorfisme sexual en algunes subfamílies però no en altres. El plomatge és molt dens i impermeable gràcies a la secreció de la glàndula uropigial.[3] Els cignes, les oques i els Dendrocygna no tenen plomatge sexualment dimòrfic. Els anàtides són ocells vocals, que produeixen una varietat de sons, depenent de l'espècie; la femella sovint té una veu més profunda que el mascle.[4]

Hàbitat i distribució

[modifica]

Habiten a una gran varietat d'hàbitats aquàtics, criant principalment en aigua dolça. Alguns anàtids són agressivament territorials mentre que altres són nidificants colonials. Aquestes colònies solen ser de mida petita, des de diverses dotzenes fins a més de cent parelles.[5][6] Els anàtids es reprodueixen estacionalment, encara que algunes espècies mantenen territoris durant tot l'any.[5] La família té una distribució cosmopolita, presentant-se en tots els continents a excepció de l'Antàrtida[5] i en la major part dels grups d'illes del món.

Hàbits

[modifica]

Són ocells adaptats per l'evolució per a nedar, surant sobre la superfície de l'aigua, i en alguns casos bussejar. Un bon nombre d'ells fan migracions anuals

Alimentació

[modifica]

El règim alimentari és molt eclèctic, malgrat que la majoria són herbívors, hi ha carnívors estrictes i inclús planctívors.

Reproducció

[modifica]

Els anàtids són generalment reproductors estacionals i monògams. El nivell de monogàmia varia dins de la família; molts dels ànecs més petits només mantenen el vincle durant una sola temporada i troben una nova parella l'any següent, mentre que els cignes més grans, les oques i alguns dels ànecs més territorials mantenen vincles de parella durant diversos anys, i fins i tot de per vida en algunes espècies. No obstant això, la copulació fora de la parella forçada entre les anàtides és freqüent, produint-se en 55 espècies de 17 gèneres.[7]

Els anàtids són una gran proporció del 3% d'espècies d'ocells que posseeixen un penis,[8][9] tot i que varien significativament en mida, forma i superfície.[10] La major part de les espècies estan adaptades per a la copulació només a l'aigua. Construeixen nius senzills amb qualsevol material que tingui a mà, sovint els revesteixen amb una capa de ploma arrencada del pit de la mare. En la majoria de les espècies, només la femella incuba els ous. Les cries són nidífugues, durant el seu desenvolupament a penes unes setmanes.

Relació amb l'home

[modifica]

S'han domesticat unes poques espècies i moltes altres són caçades per l'alimentació o l'oci. Des del 1600 cinc espècies s'han extingit i moltes altres estan en perill.

Taxonomia

[modifica]

El nom Anatidae per a la família va ser introduït pel zoòleg anglès William Elford Leach en una guia sobre el contingut del Museu Britànic publicada el 1819.[11][12]

Els anàtids han patit freqüents reorganitzacions per part dels experts. L'oca garsera era considerada part dels anàtids, però avui és situada en la seva pròpia família. Mentre que hi ha un acord gairebé general sobre quines són les espècies que formen la família dels anàtids, no passa el mateix sobre les relacions entre els diferents taxons, de manera que qualsevol classificació ha sigut contestada per altres autors.

En la classificació de Sibley, els ànecs arboris i l'ànec cabusset pertanyen a la família dels dendrocígnids (Dendrocygnidae), mentre els anàtids eren classificats en 5 subfamílies.[13]

Estudis genètics moderns, han separat els anàtids en cinc subfamílies, i algunes d'elles en grups menors (tribus).[14][15] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, 2023) aquesta família conté 53 gèneres i 174 espècies: [16]

Espècies prehistòriques

[modifica]

A partir dels ossos subfòssils trobats a Kauaʻi (Illes Hawaii), es coneixen dues aus aquàtiques enigmàtiques.[17]L'avifauna prehistòrica viva i assignable de l'arxipèlag conté com a anseriformes oques Branta i els seus descendents, i els moa-nalo. Els següents tàxons, encara que certament espècies noves, no es poden assignar ni tan sols a subfamília; Kauaʻi és la més antiga de les grans illes hawaianes, el que significa que l'espècie pot haver estat evolucionant de manera aïllada durant gairebé 10 Ma (des del Miocè final), no ajuda a determinar les seves afinitats:

  • "Shelduck" de potes llargues, Anatidae sp. et gen. indet.
  • Talpanas, Talpanas lippa

De la mateixa manera, el Branta rhuax de l'illa gran de Hawaiʻi, i un anàtid gegantí semblant a una oca d'Oʻahu només es coneixen per fragments ossis molt incomplets i, en el primer cas, molt danyats. S'ha al·legat que el primer és un gall,[18] però en general es va descartar a causa dels danys materials i biogeogràfics. L'ocell Kauaʻi de potes llargues, però, deixa entreveure la possibilitat d'una antiga presència tadornina a l'arxipèlag.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anàtids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Carboneras, Carles (1992): Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans). In: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Sargatal, Jordi (eds.): Handbook of Birds of the World (Volume 1: Ostrich to Ducks): 536–629. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-10-5
  3. ↑ Johnsgard, Paul A. «Evolutionary trends in the behaviour and morphology of the Anatidae» (en anglès). Wildfowl, 13, 13, 1962, pàg. 19. ISSN: 2052-6458.
  4. ↑ Todd, Frank S.. Forshaw, Joseph. Encyclopaedia of Animals: Birds. Londres: Merehurst Press, 1991, p. 81–87. ISBN 1-85391-186-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Anatidae». Animal Diversity Web. [Consulta: 12 juliol 2024].
  6. ↑ «Ánade real». Marcella. [Consulta: 12 juliol 2024].
  7. ↑ «Sexual coercion in waterfowl and other birds». Ornithological Monographs, vol. 49, 49, 1998, pàg. 165–193. DOI: 10.2307/40166723. JSTOR: 40166723.
  8. ↑ McCracken, Kevin G. «The 20-cm Spiny Penis of the Argentine Lake Duck (Oxyura vittata)». The Auk, vol. 117, 3, 2000, pàg. 820–825. DOI: 10.2307/4089612. JSTOR: 4089612.
  9. ↑ Brennan, Patricia; Birkhead, Tim; Zyskowski, Kristof; Van Der Waag, Jessica; Prum, Richard «Independent evolutionary reductions of the phallus in basal birds». Journal of Avian Biology, vol. 39, 5, 2008, pàg. 487–492. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2008.04610.x.
  10. ↑ Briskie, James; Montgomerie, Robert «Sexual selection and the intromittent organ of birds». Journal of Avian Biology, vol. 28, 1, 1997, pàg. 73–86. DOI: 10.2307/3677097. JSTOR: 3677097.
  11. ↑ Leach, William Elford. «Eleventh Room». A: Synopsis of the Contents of the British Museum. 15th. London: British Museum, 1819, p. 63–68 [67].  El nom de l'autor no s'especifica al document, Leach era el guardià de la zoologia en aquell moment.
  12. ↑ Bock, Walter J. History and Nomenclature of Avian Family-Group Names. 222. New York: American Museum of Natural History, 1994, p. 133, 245 (Bulletin of the American Museum of Natural History). 
  13. ↑ Seqüència dels ocells no passeriformes segons Sibley Arxivat 2013-11-11 a Wayback Machine. Rev. 14-03-2011
  14. ↑ Cladograma dels anseriformes segons Burgarella et al. (2010) Rev. 14-03-2011
  15. ↑ J. Gonzalez, H. Düttmann, M. Wink (2009b) Phylogenetic relationships based on two mitochondrial genes and hybridization patterns in Anatidae
  16. ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Screamers, ducks, geese, swans» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2.
  17. ↑ «Fossil Evidence for a Diverse Biota from Kauaʻi and Its Transformation since Human Arrival». Ecological Monographs, 71, 4, 2001, pàg. 615–641. DOI: 10.2307/3100038. JSTOR: 3100038.[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Short, Lester L. «A new anseriform genus and species from the Nebraska Pliocene». Auk, 87, 3, 1970, pàg. 537–543. DOI: 10.2307/4083796. JSTOR: 4083796.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anàtids
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anàtids&oldid=34112831»