Vés al contingut

Consum específic al fre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Turbina de gas General Electric LM6000. Com a motor d'un generador elèctric.

El consum específic al fre o, més precisament, el consum específic de la potència al fre és una mesura del rendiment del combustible en un motor determinat que consumeixi combustible i que lliuri la potència mitjançant un arbre (popularment anomenat eix). El consum específic es pot definir com la velocitat del consum de combustible dividida per la potència lliurada a l'arbre de sortida.

  • Una altra definició, més senzilla: Consum específic = massa de combustible consumida pel motor/ energia lliurada a la sortida.
  • Típicament es mesura en grams/kWh.[1][2]

Una certa massa de combustible té associada una quantitat d'energia (Vegeu: Poder calorífic). Així, indirectament, el consum específic és un número adimensional: Ce= Consum específic= Energia d'entrada/energia a la sortida.

  • El consum específic més amunt definit permet la comparació directa de motors molt diferents, ja que indica el rendiment energètic igual a energia d'entrada/energia de sortida.

Nomenclatura

[modifica]

La literatura especialitzada en anglès parla del Brake Specific Fuel Consumption (resumit en les sigles BSFC). En aquest article s'emprarà Ce.

Exemples

[modifica]

La taula següent indica alguns exemples de consum específic. Els valors mostrats són els genèrics de cada sèrie, quan s'escau. Cada motor particular pot tenir, i de fet sovint així succeeix, un valor de consum diferent.

  • La columna Rendiment, indica el rendiment o eficiència energètica.
  • Els valors de rendiment estan basats en el Poder Calorífic Inferior, PCI.
  • Les xifres de càlcul són 42.7 MJ/kg (84.3 g/kWh) per al gasoil i el combustible d'aviació (jet fuel) i 43.9 MJ/kg (82 g/kWh) per a la

gasolina.

Potència (kW) Any Model de motor Aplicacions Ce (g/kWh) Rendiment
2.050 1996 Pratt & Whitney Canada PW127, turboprop Avió bimotor ATR 72 290 29,1%[3]
95 1970 Lycoming O-320 pistó, gasolina Aviació lleugera 280 29,3%
63 1991 Motor GM Saturn I4, gasolina Automòbils, sèrie Saturn S 250 32,5%
150 2011 Ford EcoBoost turbo, de gasolina Automòbils Ford 245 33,5%
2.000 1945 Wright R-3350 Duplex-Cyclone gasolina, turbo-compound Aviació militar i civil 231 35,5%
57 2003 Toyota 1NZ-FXE, gasolina Automòbil Toyota Prius 225 36,4%
550 1931 Junkers Jumo 204 dièsel 2 temps, turbo Aviació militar i civil 211 40%
36.000 2002 Rolls-Royce Marine Trent motor de turbina Vaixells de guerra 207 40,7%
2.340 1949 Napier Nomad Diesel-compound Aviació (projecte no realitzat) 207 40,7%[4]
165 2000 Volkswagen 3.3 V8 TDI Audi A8 205 41,1%
2.013 1940 Klöckner-Humboldt-Deutz DZ 710 Dièsel 2 temps Aviació (projecte no realitzat) 201 41,9%
42.428 1993 General Electric LM6000 turboshaft Vaixells, centrals elèctriques 200,1 42,1%
130 2007 BMW N47 2L turbodiesel Automòbils BMW 198 42,6%
88 1990 Audi 2.5L TDI Automòbil Audi 100 198 42,6%
3.600 ? MAN Diesel 6L32/44CR, 3 temps Vaixells, centrals elèctriques 172 49%
34.320 1998 Wärtsilä-Sulzer RTA96-C, 2 temps Vaixells, electricitat 160 52,7%[5]
27.060 ? MAN Diesel S80ME-C9.4-TII, 2temps Vaixells, electricitat 154,5 54,6%

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Técnica de los gases de escape para motores de gasolina. Reverte, 2003, p. 14–. ISBN 978-3-934584-67-9. 
  2. Santiago Sanz. Motors. Editex, 27 juliol 2011, p. 88–. ISBN 978-84-9003-174-2. 
  3. «ATR: The Optimum Choice for a Friendly Environment». Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 8 gener 2017].
  4. «Napier Nomad». Flight, 30-04-1954.
  5. Wärtsilä. Sulzer RTA-C. Technical Review