è

Potser volíeu: e, -e, E, -è, È, -é, é, É, ê, Ê, ë, Ë, ę, Ę, έ, Έ, ε, Ε

Català

Lletra

è ‎(minúscula, majúscula È)

1. Lletra e amb accent greu.

Relacionats

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

Francès

Lletra

è ‎(minúscula, majúscula È)

1. Lletra e amb accent greu.

Relacionats

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

Italià

Lletra

è ‎(minúscula, majúscula È)

1. Lletra e amb accent greu.

Relacionats

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

Notes

S’usa en certs monosíl·labs i en polisíl·labs oxítons. En obres didàctiques es pot usar per indicar l’accent en síl·laba plana o esdrúixola.

Verb

è

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de essere

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈε/

Verb

è

1. (aranès) primera persona singular (ieu, jo) del present d'indicatiu de auer