imbrogliare
Aparença
Italià
[modifica]- Pronúnciaⓘ: /im.broʎˈʎaː.re/
- Etimologia: Del francès antic broueillier.
Verb
[modifica]imbrogliare trans.
- barrejar
- complicar
- «Cume questa amiotrofia imbrogliava la questione nell'interpretazione de questo caso, così la sua esistenza e conoscenza nell'isterismo vale a guidarci rettamenta nel difficile giudizio di casi consimili.» (Giornale internazionale delle scienze mediche, 1886, pàgina 908)
- Per tant, aquesta amiotròfia dificultava la qüestió de la interpretació del cas, i també la seva existència i coneixement de la histèria, cosa vàlida per a orientar-nos correctament en el difícil diagnòstic de casos semblants.
- embolicar
- «Sciogliete quel nodo imbrogliato.» (Samuel Galindo, Italian idiomatic colloquial phraseology,1857, pàgina 105)
- Desfés aquest nus tan embolicat. Desfés aquest embolic.
- confondre, enganyar, enredar, engalipar
- Non è sincero e vuole imbrogliare per avere soldi illegalmente.
- No és sincer i ens vol engalipar per haver venut il·legalment.
- emmalaltir, confondre, marejar
- «-Che dite mai ? -Sono imbrogliato. - Come sta mio marito ? -E'incomodato ... -Ma non è cosa seria ? - Eh ? Stelle ! - Quell'asma» (Cassiano Zaccagnini, Don Desiderio. Melo-Dramma giocoso, 1842, pàgina 10)
- Què em dius? Estic malalt. -Com està el meu marit? Està marejat...-Però no és res seriós? -Eh? Estrelles! -Aquest asma...
Conjugació
[modifica]Primera conjugació tema a, auxiliar avere
Sinònims
[modifica]- (barrejar) mescolare, mischiare, ingarbugliare, intricare
- (complicar, embolicar) complicare, intralciare, ostacolare, confondere, ingannare, truffare