Vés al contingut

únic

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈu.nik/
  • Etimologia: Del llatí unicus, segle XV.

Adjectiu

[modifica]

únic m. ‎(femení única, plural masculí únics, plural femení úniques)

  1. Que no hi ha altre com ell.
    "Aquest és un model únic, fabricat expressament per a l'emir."
  2. En quantitat equivalent a un.
    "L'obra es representarà en una única sessió."

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ú·nic (2)
  • Anagrames: cuin, Cuní

Vegeu també

[modifica]