Vés al contingut

Jueus amazics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàJueus amazics
Udayen Imaziɣen
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total2,000[1]
Llenguajudeoamazic
ReligióJudaisme
Grups relacionatsaltres amazics
Regions amb poblacions significatives
Israel Israel 3.000
Marroc Marroc 17.000
Unió Europea Unió Europea 11.000
Algèria Algèria 1.500

Els jueus amazics són comunitats jueves de la serralada de l'Atles, al Marroc i a Algèria, que històricament han parlat llengües amazigues. Entre 1950 i 1970 la majoria emigraren a França, Estats Units i Israel.[2]

Història

[modifica]

Antiguitat

[modifica]

Jueus s'han assentat a Àfrica del Nord des de l'antiga Roma i existia una comunitat jueva a la província d'Àfrica, a l'actual Tunísia, Ifriqia el que el nom escollit pel que coneixem avui com a Tunísia.[3] L'acceptació per part dels amazics de judaisme com a religió, i la seva adopció per un nombre de tribus, podria haver passat amb el temps.[4] L'historiador francès Eugène Albertini data la judaïtzació d'algunes tribus amazigues i llur expansió des de Tripolitània als oasis del Sàhara a finals del segle i.[5] Per la seva part Marcel Simon veu el primer punt de contacte entre els amazics occidentals i el judaisme en la gran rebel·lió jueva del 66-70.[6] Els historiadors creuen que, basant-se en els escrits de Ibn Khaldoun i altres evidències, que alguns o tots dels antics amazics judaïtzats adoptaren més tard el cristianisme i fins i tot l'islam, i no està clar si són una part de l'ascendència dels actuals jueus de parla amaziga.[7]

Període islàmic

[modifica]

A més de les antigues colònies de jueus a les muntanyes de l'Atles i les terres amazigues de l'interior del Marroc, les fortes persecucions periòdiques per part dels almohades molt probablement hi van augmentar la presència jueva. Aquesta hipòtesi es veu reforçada pels pogroms que va tenir lloc a Fes, Meknes i Taza a la fi del segle xv i que hauria portat a una nova onada de jueus, incloent-hi famílies jueva d'ascendència espanyola com els Peretz, i aquesta onada arribaria fins al Sàhara amb Figuig i Errachidia.

Alguns afirmen que la líder militar amaziga, Kàhina, era jueva, tot i que és recordada en la tradició oral d'algunes comunitats del nord d'Àfrica com una líder opressiva per als jueus, i altres fonts afirmen que era cristiana. Es diu que ella va alçar els amazics al Aurès (territori dels chaouis) en els contraforts orientals de les muntanyes de l'Atles en l'actual Algèria a fins a la final, encara que infructuosa, resistència al general àrab Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní.

Després de la guerra àraboisraeliana

[modifica]
Camp de transit (Israel, 1950).

Després de la guerra araboisraeliana de 1948, les tensions entre les comunitats jueves indígenes i les comunitats musulmanes indígenes es van incrementar.[8] Els jueus del Magrib eren obligats a marxar a causa de l'augment de les tensions. Actualment la comunitat jueva autòctona amaziga ja no existeix al Marroc. La població de jueus marroquins es manté en unes 8.000 persones que resideixen majoritàriament a Casablanca, alguns dels quals podrien ser parlants amazics.[9]

Origen

[modifica]

En el passat, hauria estat molt difícil decidir si aquests clans amazics jueus eren originalment d'ascendència israelita i havien assimilat la llengua i els hàbits culturals amazics o si els amazics indígenes s'havien convertit al judaisme mitjançant la conversió per colons jueus. La segona teoria es va desenvolupar principalment en la primera meitat del segle XX com a part de la recerca de les autoritats colonials franceses per descobrir i posar l'accent en els costums preislàmics entre la població amaziga musulmana i a la recerca dels costums i formes de vida que es consideraven més susceptibles i assimilables al domini francès, legitimant la política que els amazics serien governat per les seves pròpies lleis "consuetudinàries" en lloc de la llei islàmica.

En conseqüència, els principals defensors d'aquesta teoria eren estudiosos com Nahum Slouschz qui va treballar per a les autoritats franceses.[10] Altres erudits com André Goldenberg i Simon Lévy també n'eren partidaris.[11]

Franz Boas va escriure el 1923 que una comparació dels jueus d'Àfrica del Nord amb els d'Europa occidental i els de Rússia "mostra molt clarament que en cada cas tenim una assimilació marcada entre els jueus i el poble en què viuen "i que" els jueus del nord d'Àfrica són, en trets essencials, magribins ".[12]

Haim Hirshberg, un important historiador dels jueus del nord d'Àfrica, va posar en dubte la teoria de la judaïtzació massiva dels amazics a l'article titulat "The Problem of the Judaized Berbers". Un dels punts que Hirshberg va plantejar en el seu article era que Ibn Khaldun, la font de la teoria dels amazics judaïtzats, va escriure només que poques tribus "podrien" han estat judaïtzades en l'antiguitat i va declarar que en el període romà les mateixes tribus eren cristianitzades.[7]

La teoria d'una judaïtzació massiva de la població amaziga ha estat qüestionada per un estudi recent sobre l'ADN mitocondrial (transmès de mare a fills). L'estudi dut a terme per Behar et al. que analitza petites mostres de Jueus del nord d'Àfrica (Líbia (83); Marroc (149) Tunis (37)) indica que els jueus del nord d'Àfrica els falta els cromosomes típicament nordafricans M1 i U6.[13] Per tant, segons els autors, la manca de cromosomes U6 i M1 entre els jueus africans del nord fa que la possibilitat de barreja significativa entre les poblacions àrabs i amazigues locals amb jueus sigui poc probable.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Jueus amazics referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. ↑ Shokeid, Moshe. The Dual Heritage: Immigrants from the Atlas Mountains in an Israeli Village. 
  3. ↑ Hildegard Temporini, Wolfgang Haase, Rise and Decline of the Roman World, Walter de Gruyter, 1983, p. 512.
  4. ↑ Tribus amazigues convertides al judaisme:
    • "Moltes tribus berbers convertides al judaisme". Reuven Firestone, Children of Abraham: an introduction to Judaism for Muslims, Ktav Publishing House, April 2001, p. 138.
    • "A més, una sèrie de tribus berbers es va convertir al judaisme." Taru Bahl, M.H. Syed. Encyclopaedia of the Muslim World, Anmol Publications PVT. LTD., 2003, p. 50.
    • "...tribus berbers senceres convertides al judaisme." Marvine Howe. Morocco: the Islamist awakening and other challenges, Oxford University Press US, 2005, p. 184.
    • "...havia gran influència entre les tribus berbers del nord d'Àfrica, alguns dels quals es van convertir al judaisme." Michael Maas. The Cambridge companion to the Age of Justinian, Cambridge University Press, 2005, p. 411.
    • "Un nombre significatiu de jueus d'Àfrica del Nord descendeixen de tribus berbers que es van convertir al judaisme en l'antiguitat tardana." Daniel J. Schroeter, Vivian B. Mann. Morocco: Jews and art in a Muslim land, Merrell, 2000, p. 27.
    • "Va ser en resposta a la repressió violenta que molts jueus de la Cirenaica van fugir al Sàhara profund i hi van viure entre les tribus berbers, alguns dels quals es van convertir més tard al judaisme". Martin Gilbert. In Ishmael's House: A History of Jews in Muslim Lands, McClelland & Stewart, 2010, p. 4.
    • "La seva influència es va estendre entre la població berber pagana de manera que en el segle VI moltes tribus berbers havien convertit al judaisme. En alguns casos, tribus berbers senceres de les muntanyes de l'Atles s'havien judaïtzat." Ken Blady. Jewish communities in exotic places, Jason Aronson, 2000, p. 294.
  5. ↑ Eugène Albertini, L'empire romain, 1929, p.165
  6. ↑ Marcel Simon, « Le judaïsme berbère dans l'Afrique ancienne », in Revue d'histoire et de philosophie religieuse, XXVI, 1946, p.69
  7. ↑ 7,0 7,1 Hirschberg, H. Z. «The Problem of the Judaized Berbers». The Journal of African History. Cambridge University Press, 4, 3, 1963, pàg. 313–339. DOI: 10.1017/s0021853700004278. JSTOR: 180026.
  8. ↑ «Return to Morocco». [Consulta: 19 agost 2016].
  9. ↑ «Return to Morocco». [Consulta: 13 abril 2016].
  10. ↑ Schroeter, Daniel J. «The Shifting Boundaries of Moroccan Jewish Identities». Jewish Social Studies, 15, 1, 2008, pàg. 148.
  11. ↑ Goldenberg, André. Les juifs du Maroc. París: Editions du Scribe, 1992. ISBN 2-86765-013-5. 
  12. ↑ Franz Boas, Are the Jews a Race?, The World of Tomorrow, 1923, reprinted in Race and Democratic Society, New York, Augustin, 1945, pp. 39–41
  13. ↑ Behar, Doron M.; et al. «Counting the Founders. The Matrilineal Genetic Ancestry of the Jewish Diaspora». PLoS ONE, 3, 4, 2008, pàg. e2062. DOI: 10.1371/journal.pone.0002062. PMC: 2323359. PMID: 18446216.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jueus_amazics&oldid=33626731»