Estat de Kano

Estat de Kano

Tipus	estat de Nigèria
Localització
11° 30′ N, 8° 30′ E
Estat	Nigèria
Capital	Kano
Conté la subdivisió	Ajingi (en) Albasu (en) Bagwai (en) ../... 44+
Població humana
Població	16.076.892 (2016) (798,61 hab./km²)
Idioma oficial	anglès
Geografia
Superfície	20.131 km²
Limita amb	Jigawa Estat de Kaduna Estat de Bauchi Estat de Katsina
Dades històriques
Anterior	Northern Region (en)
Creació	27 maig 1967
Organització política
Òrgan executiu	Executive Council of Kano State (en)
Òrgan legislatiu	Kano State House of Assembly (en) Circumscripció: 40, (Escó: 40)
• Governor of Kano State (en)	Abdullahi Umar Ganduje (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	NG-KN

L'estat de Kano és un estat al nord-oest de Nigèria. Creat el 27 de maig de 1967 les fronteres estatals de Kano són: Katsina al nord-oest, Jigawa al nord-est, i els estats de Kaduna i Bauchi al sud. La capital de l'estat és Kano. En l'estat s'incloïa el territori de Jigawa, que es va convertir en un estat separat el 1991. La superfície de l'estat és de 20.131 km² (el 20è de 36) i la població en una estimació pel 2011 seria de 11.058.300.

Geografia

Segons el cens del 2006, l'estat de Kano té una població total de 9.383.682 habitants (el 2016 ja hauria sobrepassat els 14 milions), la qual cosa el converteix en l'estat nigerià més poblat del país. L'estat és majoritàriament poblat per l'ètnia haussa. La religió majoritària (prop del 99%) és la musulmana. L'idioma oficial de l'estat de Kano és l'anglès però el haussa és la llengua més parlada.

Història

El primer Governador Militar de l'Estat de Kano va ser Alhaji Audu Bako qui va utilitzar la base econòmica sòlida de Kano per executar molts programes de desenvolupament especialment a l'àrea de construcció d'embasaments i el desenvolupament de la infraestructura a Kano. La majoria de les estructures històriques a la capital de l'estat es van construir durant la seva administració.

El president de Nigèria Yakubu Gowon, va ser enderrocat en 1975 i el General Murtala Muhammed es va convertir en el Cap d'Estat. El coronel Sani Bello fou designat governador militar càrrec que va retenir fins al 1978. Murtala va ser assassinat al febrer de 1976, però es va convertir en un líder molt popular a Nigèria a causa de les múltiples obres que va realitzar en el seu curt període. El seu successor, Olusegun Obasanjo va retornar el poder als civils el 1978 i el capità Ishaya Shekari fou designat governador militar de Kano fins a les eleccions.

Muhammadu Alhaji Abubakar Rimi fou elegit com el primer Governador democràtic de l'Estat de Kano, l'1 d'octubre de 1979.

Va haver-hi dos conflictes civils seriosos. Un d'ells va ser causat pel grup religiós Maitatsine, i fou en gran part causat per les condicionis socioeconòmiques de l'organització política. I l'altre intent va ser causat per l'intent del govern d'eliminar l'emir de Kano. El PRP (Partit de la Redempció dels Pobles) es va dividir en una facció encapçalada pel governador Rimi que el maig de 1983 es va separar del seu protector Aminu Kano (socialista i oposats al feudalisme dels emirs) i es va passar al Partit Popular de Nigèria (Nigerian People's Party NPP) en vistes a les eleccions; Aminu Kano va morir l'abril i Rimi va dimitir el maig i va ocupar el càrrec el vicegovernador Abdu Dawakin Tofa. El NPP va guanyar les eleccions amb el seu candidat Alhaji Sabo Bakin Zuwo

El Govern civil de Nigèria va ser enderrocat per les Forces Armades al desembre de 1983 i el comodor de l'exèrcit de l'Aire Abdullahi Hamza va ser nomenat Governador Militar de l'Estat de Kano el gener de 1984. Va governar l'estat fins que un cop militar en 1985, dirigit per Ibrahim Babangida que es va convertir en el President de Nigèria, el va cessar. Durant el període de Babangida com a cap d'estat, Ahmad Dako, Ndatsu Umaru i Garba Idris van exercir com a governadors militars de l'Estat de Kano i cadascun d'ells va aportar la seva quota per al desenvolupament de l'estat.

Un altre govern civil va ser elegit el 1991 amb els dos partits governamentals Partit Social-Demòcrata (SDP) i la Convenció Nacional Republicana (NRC). Alhaji Kabiru Gaya de la NCR va ser escollit i va governar fins al 1993 a causa d'un cop militar. Tres administradors militars van dirigir l'estat en els següents cinc anys (El coronel Muhammadu Abdullahi Wase del 1993 al 1996, el coronel Dominic Oneya del 1996 al 1998, y el coronel Aminu Isa Kontagora del 1998 al 1999). En aquestos anys el general Sani Abacha, nadiu de Kano, fou president de Nigèria, però va morir el 1998 i als pocs mesos va retornar el govern civil.

A les eleccions de 1999 a Kano, el Partit Democràtic Popular (PDP) va guanyar les eleccions i Rabiu Musa Kwankwaso va ser elegit governador entre 1999 i 2003. Ibrahim Shekarau del Partit dels Pobles de Tota Nigèria (ANPP), va derrotar a Rabiu Musa Kwankwaso en les eleccions a governador d'abril de 2003, i altre cop en les del 2007, però Rabiu Musa va recuperar el govern en les eleccions del 2011. El seu vicegovernador Abdullahi Umar Ganduje va ser elegit a les eleccions del 2015.

Àrees de govern local

L'estat està dividit a les següents àrees de govern local (autoritats administratives locals):

Divisió administrativa de l'estat de Kano.

Nom de l'àrea de govern local	Superfície	Població (2006)	Capital	Codi postal
Dala	19	1,418,777	Gwamaja	700
Fagge	21	698,828	Waje	700
Gwale	18	562,059	Gwale	700
Kano	17	665,525	Kofar Kudu	700
Tarauni	28	321,367	Ungwa Uku	700
Nasarawa	34	696,669	Bompai	700
Kumbotso	158	395,979	Kumbotso	700
Ungogo	204	469,657	Ungogo	700
Àrea metropolitana de Kano	499	3,628,861	700
Dawakin Tofa	479	247,875	Dawakin Tofa	701
Tofa	202	97,734	Tofa	701
Rimin Gado	225	104,790	Rimin Gado	701
Bagwai	405	162,847	Bagwai	701
Gezawa	340	282,069	Gezawa	702
Gabasawa	605	211,055	Zakirai	702
Minjibir	416	213,794	Minjibir	702
Dambatta	732	207,968	Dambatta	702
Makoda	441	222,399	Makoda	702
Kunchi	671	111,018	Kunchi	703
Bichi	612	277,099	Bichi	703
Tsanyawa	492	157,680	Tsanyawa	703
Shanono	697	140,607	Shanono	704
Gwarzo	393	183,987	Gwarzo	704
Karaye	479	141,407	Karaye	704
Rogo	802	227,742	Rogo	704
Kabo	341	153,828	Kabo	704
Kano Nord	8,332	3,143,899	701 a 704
Bunkure	487	170,891	Bunkure	710
Kibiya	404	136,736	Kibiya	710
Rano	520	145,439	Rano	710
Tudun Wada	1,204	231,742	Tudun Wada	710
Doguwa	1,473	151,181	Riruwai	710
Madobi	273	136,623	Madobi	711
Kura	206	144,601	Kura	711
Garun Mallam	214	116,494	Garun Mallam	711
Bebeji	717	188,859	Bebeji	711
Kiru	927	264,781	Kiru	711
Sumaila	1,250	253,661	Sumaila	712
Garko	450	162,500	Garko	712
Takai	598	202,743	Takai	712
Albasu	398	190,153	Albasu	712
Gaya	613	201,016	Gaya	713
Ajingi	714	174,137	Ajingi	713
Wudil	362	185,189	Wudil	713
Warawa	360	128,787	Warawa	713
Dawakin Kudu	384	225.389	Dawakin Kudu	713
Kano sud	11,554	3.410.922	710 a 713

Economia i societat

Històricament, l'estat de Kano ha estat una zona comercial i destaca el sector agrari, que és conegut per la producció de cacauets, així com per als seus dipòsits minerals. L'estat té més de 18.684 quilòmetres quadrats de terres cultivables i és l'estat amb més terres en regadiu al país.

En els últims anys l'estat de Kano ha estat un centre religiós i un centre de la violència ètnica a Nigèria. L'estat es va oposar al programa de vacunació contra la poliomielitis.

Les inversions estrangeres i els inversors poden veure's per tota la ciutat. Està de ben segur dins dels primers cinc estats en termes d'activitat comercial a Nigèria. Kano tradicionalment ha rebut la major proporció dels ingressos econòmics de Nigèria (en la seva majoria petroli). Des de 1990 a 1996 Kano va rebre el 10,9% dels ingressos assignats. En contrast, els estat següent amb més alts ingressos són Sokoto, que va rebre el 3,5%, Abuja, Lagos, i Akwa Ibom que van rebre un 3,2% cadascun.