Vés al contingut

Viktória Azàrenka

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Victoria Azarenka)
Plantilla:Infotaula personaViktória Azàrenka

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Minsk (Belarús) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaMontecarlo Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes70 kg Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (2003–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat2003 Modifica el valor a Wikidata -
Patrimoni net estimat38.063.787 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBelarús Belarús
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles
dobles mixtos Modifica el valor a Wikidata
Mà de joccop de dreta a una màrevés a dues mans  i dretana Modifica el valor a Wikidata
Entrenat perSam Sumyk (2010–2015) Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 629–260 Modifica el valor a Wikidata  21 Modifica el valor a Wikidata 1 (2012)
Tennis dobles 186–73 Modifica el valor a Wikidata 10 Modifica el valor a Wikidata 7 (2008)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2005- equip de Belarús de la Fed Cup
Participà en
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Dobles mixtos  (medalla d'or olímpica)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Individual femení  (medalla de bronze olímpica)
2012tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
2008tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaSergei Bubka Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 juliol 2012-5 agost 2012tennis als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Premis


Facebook: VictoriaAzarenka X: vika7 Instagram: vichka35 Olympics.com: victoria-azarenka Modifica el valor a Wikidata

Viktória Fiódorovna Azàrenka, més coneguda com a Viktória Azàrenka (belarús: Вікторыя Азарэнка, Азаранка, rus: Виктория Азаренко) és una jugadora de tennis professional belarussa nascuda el 31 de juliol del 1989 a Minsk, Unió Soviètica. L'any 2012 va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a l'Open d'Austràlia alhora que va esdevenir número 1 del rànquing individual. Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la medalla de bronze en categoria individual quan era la número 1 del rànquing i en dobles mixtos va guanyar la medalla d'or junt amb Maks Mirni.

Es convertí en campiona júnior del món el 2005 després de guanyar diversos Grand Slams en aquesta categoria.[1] Com a professional va tardar uns anys a aconseguir els èxits individualment per, però en dobles mixtos va aconseguir dos títols de Grand Slams ben aviat, el US Open (2007) junt a Mirnyi i el Roland Garros (2008) amb Bob Bryan.

Biografia

[modifica]

Amb 16 anys, Azàrenka va traslladar la seva residència de Minsk a Scottsdale amb la col·laboració de Nikolai Khabibulin, porter de la lliga National Hockey League i la seva muller, que era íntima amiga de la seva mare. Des de març de 2012 manté una relació amorosa amb el tennista ucraïnès Sergei Bubka Jr, fill del mític saltador de perxa Serguei Bubka.[2]

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 5 (2−3)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyadora 1. 2012 Open d'Austràlia Maria Xaràpova 6−3, 6−0
Finalista 1. 2012 US Open Serena Williams 2−6, 6−2, 5−7
Guanyadora 2. 2013 Open d'Austràlia (2) Li Na 4−6, 6−4, 6−3
Finalista 2. 2013 US Open (2) Serena Williams 5−7, 7−6(6), 1−6
Finalista 3. 2020 US Open (3) Naomi Osaka 6−1, 3−6, 3−6

Dobles femenins: 4 (0−4)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2008 Open d'Austràlia Shahar Pe'er Alona Bondarenko
Katerina Bondarenko
6−2, 1−6, 4−6
Finalista 2. 2009 Roland Garros Ielena Vesninà Anabel Medina Garrigues
Virginia Ruano Pascual
1−6, 1−6
Finalista 3. 2011 Open d'Austràlia (2) Maria Kirilenko Gisela Dulko
Flavia Pennetta
6−2, 5−7, 1−6
Finalista 4. 2019 US Open Ashleigh Barty Elise Mertens
Arina Sabalenka
5−7, 5−7

Dobles mixts: 4 (2−2)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2007 Open d'Austràlia Max Mirnyi Elena Likhovtseva
Daniel Nestor
4−6, 4−6
Guanyadora 1. 2007 US Open Max Mirnyi Meghann Shaughnessy
Leander Paes
6−4, 7−6(6)
Guanyadora 2. 2008 Roland Garros Bob Bryan Katarina Srebotnik
Nenad Zimonjić
6−2, 7−6(4)
Finalista 2. 2018 Wimbledon Jamie Murray Nicole Melichar
Alexander Peya
6−7(1), 3−6

Jocs Olímpics

[modifica]

Individual

[modifica]
Any Campionat Oponent Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Maria Kirilenko 6−3, 6−4

Dobles mixtos

[modifica]
Any Campionat Parella Oponents Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Maks Mirni Laura Robson
Andy Murray
2−6, 6−3, [10−8]

Carrera esportiva

[modifica]

Inicis (2005−2008)

[modifica]

L'any 2005, Azàrenka va guanyar els Grand Slams de l'Open d'Austràlia i el US Open en categoria júnior individual, gràcies als quals fou nomenada campiona mundial en categoria júnior per la ITF. També va guanyar el seu primer títol ITF a Pétange, Luxemburg. Al Guangzhou va entrar per primera vegada en el quadre principal d'un torneig WTA després de superar tres rondes de qualificació, però en tercera ronda va perdre davant Yan Zi, que en fou la campiona. A la temporada 2006 va disputar diversos torneigs importants que li van permetre assentar-se al circuit professional. El seu millor resultat fou arribar a les semifinals a Taixkent, on va perdre contra Tiantian Sun.

Viktoria Azàrenka a Wimbledon (2008).

El 2007 va començar dins les millors 100 tennistes del món. A l'Open d'Austràlia i a Wimbledon va arribar a tercera ronda on va perdre amb dues caps de sèrie. Això no obstant, a Austràlia va arribar a la final de dobles mixtos junt al seu compatriota Maks Mirni. Al US Open va superar el seu millor resultat arribant a quarta ronda perdent contra Svetlana Kuznetsova i va guanyar el títol de dobles mixtos, novament amb Mirnyi com a parella, derrotant a Meghann Shaughnessy i Leander Paes.[3] Individualment fou finalista a Estoril i a Taixkent, destacant com a millors resultats en torneigs menors. En dobles fou finalista en quatre torneigs amb diverses companyes però tampoc va aconseguir cap títol. Tots aquests resultats li van permetre entrar al Top 30 en ambdues categories, 27 en individuals i 29 en dobles.

Durant la temporada 2008 va demostrar que seguia evolucionant el seu nivell tennístic, tot i que encara no va aconseguir cap títol individual. Només començar l'any va arribar a la final del torneig de Gold Coast, però va perdre contra Li Na. Aquests punts li van permetre arribar a l'Open d'Austràlia com a cap de sèrie per primer cop en un Grand Slam. Tanmateix va perdre a tercera ronda contra la defensora del títol, Serena Williams. En dobles fou finalista junt a Shahar Pe'er però van perdre davant les germanes Katerina i Alona Bondarenko. Al Roland Garros va arribar a quarta ronda perdent contra Kuznetsova i junt a Bob Bryan va aconseguir el seu segon títol de dobles mixtos després de vèncer a Katarina Srebotnik i Nenad Zimonjić en la final. També fou finalista a Praga però durant la segona meitat de la temporada no va aconseguir cap resultat destacable.

Top 10 (2009−2011)

[modifica]
Viktoria Azàrenka al Roland Garros (2009).

L'any 2009 va començar amb un magnífic estat de forma i per fi es va treure l'espina de ser finalista en tants torneigs. A Bribane va guanyar el seu primer títol individual del circuit WTA, vencent a Marion Bartoli en la final. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda però es va retirar a causa d'una lesió quan estava guanyant a la segona cap de sèrie, Serena Williams. Poc després va disputar el torneig de Memphis fent el doblet. Va vèncer en la final de dobles junt a Caroline Wozniacki i va guanyar la final individual precisament a la seva parella. Seguidament va aconseguir el seu títol més important fins al moment en dobles a Indian Wells, aquest cop amb Vera Zvonariova com a companya, i en individuals va perdre a semifinals contra la seva parella, que en fou la campiona. La setmana següent va aconseguir el seu títol més destacat individualment a Miami, derrotant per fi a Serena Williams. Amb aquest resultat va entrar finalment al Top 10 del rànquing mundial, concretament a la posició número 8. Al Roland Garros va arribar per primera ocasió als quarts de final d'un Grand Slam, però va perdre davant Dinara Safina. Amb Ielena Vesninà com a parella, van ser finalistes perdent clarament contra les espanyoles Anabel Medina Garrigues i Virginia Ruano Pascual. A Wimbledon fou derrotada a quarts de final novament per Serena Williams, que en fou la campiona. A partir d'aquí no va aconseguir millorar els seus resultats però el seu rànquing li va permetre participar en la Copa Masters femenina per primera vegada. Allà va guanyar el primer partit contra Jelena Janković però va perdre els altres dos davant Wozniacki i Agnieszka Radwańska, quan els tenia tots molt ben encarats, i fins i tot no aprofitant pilotes de partit. Va acabar la temporada en la posició 7 del rànquing individual amb una trajectòria de 45-15 victòries i derrotes. Malgrat aquests bons resultats, Azàrenka va decidir prescindir del seu entrenador Antonio Van Grichen.

Azàrenka disputant la Copa Federació (2011).

Assentada en el Top 10, el seu objectiu pel 2010 era assaltar el podi de millors tennistes mundials. El primer torneig important fou l'Open d'Austràlia però va caure a quarts de final, novament contra la seva bèstia negra per tercer cop consecutiu, Serena Williams. A Dubai fou finalista però no va superar a Venus Williams. Seguidament no va poder millorar els resultats aconseguits a Indian Wells i Miami, on defensava el títol, i va perdre a tercera i quarta ronda respectivament. Petites lesions van minvar el seu potencial en els següents torneigs i no va aconseguir resultats destacables. Al Roland Garros va arribar justa per la recuperació d'una lesió i va caure a primera ronda, fet que provocà la seva caiguda al número 16 del rànquing. Això no obstant, a Eastbourne va arribar a la final sense ser cap de sèrie, on va perdre davant Iekaterina Makàrova. A Wimbledon tampoc va millorar els seus resultats i va caure a tercera ronda. Els millors resultats de la temporada es van produir durant la preparació de l'Open dels Estats Units. Va guanyar el torneig de Stanford davant Maria Xaràpova i també va aconseguir el títol de Cincinnati en dobles junt a la seva nova parella, Maria Kirilenko. Al US Open va caure a segona ronda, demostrant novament que en les grans cites perdia la seva competitivitat perquè es bloquejava mentalment. A més, aquí va perdre la consciència mentre jugava a causa d'un cop i de la calor, i fou ingressada a l'hospital.[4] Es va recuperar ràpidament i va poder guanyar el segon títol de la temporada a Moscou, derrotant a Kirilenko en la final. Amb aquesta punts va assolir la darrera plaça per disputar la Copa Masters femenina. Va perdre els dos primers partits contra Zvonariova i Kim Clijsters, i va guanyar el tercer a Janković, tot i que ja no tenia possibilitats de classificar-se per la segona fase. Va acabar la temporada en desena posició del rànquing, dins el Top 10 per segon any consecutiu.

Amb la intenció de millorar els seus resultats als Grands Slams, el 2011 va arribar a l'Open d'Austràlia com a vuitena cap de sèrie. Malauradament va perdre novament a quarta ronda, aquest cop davant Li Na, que en fou finalista. Amb Kirilenko com a parella va tornar a ser finalista per segona ocasió perdent contra la millor parella del món, Gisela Dulko i Flavia Pennetta. Després va formar part de l'equip belarús en la Copa Federació, on va guanyar tots els partits i es va classificar per disputar els playoffs d'accedir al grup Grup Mundial II. A Indian Wells es va retirar a causa d'una lesió a quarts de final i llavors va tornar a guanyar a Miami per segona vegada. La setmana següent va disputar el torneig menor de Marbella on també va guanyar. Aquests punts li van permetre pujar fins a la cinquena posició del rànquing mundial millorant la seva millor posició. Seguidament va tornar a participar en la Copa Federació per disputar el playoff contra Estònia, on van guanyar i es van classificar per disputar el Grup Mundial II en l'edició següent. A Madrid fou finalista perdent contra Petra Kvitova, però va aconseguir els punts suficients per pujar fins a la quarta posició del rànquing mundial. Al Roland Garros va arribar a quarts de final novament, i com a Austràlia, també fou derrotada per Li, que en fou la campiona. A Wimbledon va superar el seu millor resultat en un Grand Slam caient a semifinals davant Kvitova. En el torneig de Stanford, on defensava el títol individual, va realitzar un partit horrible en segona ronda perdent contra Marina Erakovic, número 124 el rànquing. Tanmateix, ho va compensar emportant-se el títol de dobles junt a Kirilenko. A Toronto va arribar a semifinals fins que la va aturar Serena Williams, i en dobles es va quedar sense poder jugar la final a causa d'una lesió a la mà. En el US Open va avançar fins a tercera ronda, on fou superada novament per Williams, però aquest resultat li va permetre escalar fins a la tercera posició del rànquing. Seguidament va arribar a semifinals de Tòquio perdent contra Agnieszka Radwańska, però fou suficient per assegurar-se la participació en la Copa Masters d'Istanbul. En el darrer torneig important abans de la Copa Masters, Azàrenka es va retirar a tercera ronda de Pequín a causa d'un dolor al peu dret. Posteriorment va guanyar el tercer títol de la temporada a Luxemburg derrotant a Monica Niculescu en la final. En el WTA Tour Championships va guanyar els dos primers partits contra Stosur i Li Na, i llavors va perdre contra Bartoli en un partit intranscendent. A semifinals va superar ràpidament a Zvonariova però no va poder vèncer a Kvitová.

Número 1 (2012−present)

[modifica]

2012

[modifica]
Azàrenka (dreta), Williams i Xaràpova mostrant les medalles olímpiques (2012)

La temporada 2012 va començar de forma excel·lent, primer títol en el primer torneig de l'any a Sydney davant Li Na, defensora del títol. En l'Open d'Austràlia va avançar fins a la final després de vèncer Clijsters a semifinals. En la seva primera final individual de Grand Slam va derrotar a Xaràpova clarament, després del 3-3 inicial va guanyar tots els jocs fins a imposar-se en el partit. Malgrat ser la tercera cap de sèrie, va escalar automàticament al número 1 del rànquing mundial. Poc després va disputar el torneig de Doha i va aconseguir el tercer títol després de superar a Stosur en la final. Va renunciar a participar en el torneig de Dubai per una petita lesió al turmell. A Indian Wells també va seguir amb el mateix nivell i va tornar a superar a Xaràpova, quatre títols en quatre torneigs disputats. A Miami es va trencar la seva ratxa de 26 victòries consecutives en perdre davant Bartoli a quarts de final. Seguidament va disputar el torneig de Stuttgart arribant a la final contra Xaràpova, una nova final entre les dues millors tennistes del moment, però en aquesta ocasió va caure. A Madrid guanyà novament a Radwanska a semifinals (sisena consecutiva durant el 2012) però Serena Williams es va imposar en la final en tot just la seva tercera derrota de l'any. A Roma va avançar a tercera ronda però va abandonar a causa d'uns dolors a l'espatlla. En el Roland Garros va arribar a quarta ronda amb facilitat, però fou sorpresa per Dominika Cibulkova, i com a conseqüència va perdre el número 1 del rànquing individual en mans de Xaràpova. A Wimbledon avançà fins a les semifinals però Serena Williams la va derrotar per després imposar-se en la final. Tanmateix, aquest resultat li va valdre recuperar el número 1 després de quatre setmanes.

Un mes després, Azàrenka va participar en els Jocs Olímpics de Londres, on els esdeveniments es disputaven en les instal·lacions de Wimbledon. Va participar en les categories individual i dobles mixtos junt al seu compatriota Max Mirny, i en ambdues com a principal cap de sèrie. En categoria individual va guanyar els primers quatre partits avançant fins a les semifinals, on va ser derrotada novament per Serena Williams que finalment fou medalla d'or. Això no obstant, es va recuperar de la derrota imposant-se en la final de consolació contra Kirilenko per aconseguir la medalla de bronze.[5] En dobles mixtos es van plantar a la final sense gaires problemes i allà també van superar la parella local formada per Andy Murray i Laura Robson.[6] Poc després havia de tornar al circuit per disputar però en el primer partit de Cincinnati contra Tamira Paszek es va retirar a causa d'una lesió. En el US Open es va classificar per primera vegada pels quarts de final perdent només deu jocs en els primers quatre partits. Va superar Stosur, defensora del títol, i llavors a Xaràpova a semifinals. Malauradament va coincidir amb Serena Williams que la va superar per vuitena ocasió consecutiva, malgrat que en aquesta ocasió va romandre a les portes de la victòria. Això li va permetre retenir el número 1 i classificar-se pel WTA Tour Championships. Posteriorment va disputar el torneig de Tòquio però es va retirar a quarts de final per uns mareigs. A Pequín va coincidir novament amb Xaràpova en la final i la va superar amb claredat, aconseguint el cinquè títol de l'any. A Linz va guanyar un nou torneig contra Julia Goerges. Va acabar la temporada disputant el WTA Tour Championships amb dues victòries contra Angelique Kerber i Na Li, i una derrota contra Serena Williams. Amb aquest resultat es va assegurar acabar l'any com a número 1 però a semifinals fou derrotada per Xaràpova. Va acabar l'any amb 69 victòries i 10 derrotes aconseguint sis títols i establint un nou rècord de guanys econòmics amb gairebé 8 milions de dòlars.

Palmarès

[modifica]

Individual: 41 (21−20)

[modifica]
Abans de 2009 2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (2−3)
WTA Tour Championships / WTA Finals (0−1)
Tier I (0−0) Premier Mandatory (6−2) WTA 1000 (0−1)
Tier II (0−0) Premier 5 (4−2)
Tier III (0−1) Premier (4−6) WTA 500 (0−0)
Tier IV / V (0−3) International (5−1) WTA 250 (0−0)
Títols per superfície
Dura (20−13)
Gespa (0−1)
Terra batuda (1−6)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Finalista 1. 6 de maig de 2007 Estoril, Portugal Terra batuda Gréta Arn 6−2, 1−6, 6−7(3)
Finalista 2. 7 d'octubre de 2007 Taixkent, Uzbekistan Dura Pauline Parmentier 5−7, 2−6
Finalista 3. 5 de gener de 2008 Gold Coast, Austràlia Dura Li Na 6−4, 3−6, 4−6
Finalista 4. 4 de maig de 2008 Praga, República Txeca Terra batuda Vera Zvonariova 6−7(2), 2−6
Guanyadora 1. 10 de gener de 2009 Brisbane, Austràlia Dura Marion Bartoli 6−3, 6−1
Guanyadora 2. 21 de febrer de 2009 Memphis, Estats Units Dura (i) Caroline Wozniacki 6−1, 6−3
Guanyadora 3. 4 d'abril de 2009 Miami, Estats Units Dura Serena Williams 6−3, 6−1
Finalista 5. 20 de febrer de 2010 Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Venus Williams 3−6, 5−7
Finalista 6. 19 de juny de 2010 Eastbourne, Regne Unit Gespa Iekaterina Makàrova 6−7(5), 4−6
Guanyadora 4. 1 d'agost de 2010 Stanford, Estats Units Dura Maria Xaràpova 6−4, 6−1
Guanyadora 5. 24 d'octubre de 2010 Moscou, Rússia Dura (i) Maria Kirilenko 6−3, 6−4
Guanyadora 6. 3 d'abril de 2011 Miami (2) Dura Maria Xaràpova 6−1, 6−4
Guanyadora 7. 10 d'abril de 2011 Marbella, Espanya Terra batuda Irina-Camelia Begu 6−3, 6−2
Finalista 7. 8 de maig de 2011 Madrid, Espanya Terra batuda Petra Kvitová 6−7(3), 4−6
Guanyadora 8. 23 d'octubre de 2011 Ciutat de Luxemburg, Luxemburg Dura (i) Monica Niculescu 6−2, 6−2
Finalista 8. 30 d'octubre de 2011 WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia Dura (i) Petra Kvitová 5−7, 6−4, 3−6
Guanyadora 9. 13 de gener de 2012 Sydney, Austràlia Dura Li Na 6−2, 1−6, 6−3
Guanyadora 10. 28 de gener de 2012 Open d'Austràlia, Austràlia Dura Maria Xaràpova 6−3, 6−0
Guanyadora 11. 19 de febrer de 2012 Doha, Qatar Dura Samantha Stosur 6−1, 6−2
Guanyadora 12. 18 de març de 2012 Indian Wells, Estats Units Dura Maria Xaràpova 6−2, 6−3
Finalista 9. 29 d'abril de 2012 Stuttgart, Alemanya Terra batuda (i) Maria Xaràpova 1−6, 4−6
Finalista 10. 13 de maig de 2012 Madrid (2) Terra batuda (i) Serena Williams 1−6, 3−6
Finalista 11. 8 de setembre de 2012 US Open, Estats Units Dura Serena Williams 2−6, 6−2, 5−7
Guanyadora 13. 7 d'octubre de 2012 Pequín, Xina Dura Maria Xaràpova 6−3, 6−1
Guanyadora 14. 14 d'octubre de 2012 Linz, Àustria Dura (i) Julia Görges 6−3, 6−4
Guanyadora 15. 26 de gener de 2013 Open d'Austràlia (2) Dura Li Na 4−6, 6−4, 6−3
Guanyadora 16. 17 de febrer de 2013 Doha (2) Dura Serena Williams 7−6(6), 2−6, 6−3
Finalista 12. 19 de maig de 2013 Roma, Itàlia Terra batuda Serena Williams 1−6, 3−6
Finalista 13. 4 d'agost de 2013 Carlsbad, Estats Units Dura Samantha Stosur 2−6, 3−6
Guanyadora 17. 18 d'agost de 2013 Cincinnati, Estats Units Dura Serena Williams 2−6, 6−2, 7−6(6)
Finalista 14. 8 de setembre de 2013 US Open (2) Dura Serena Williams 5−7, 7−6(6), 1−6
Finalista 15. 4 de gener de 2014 Brisbane Dura Serena Williams 4−6, 5−7
Finalista 16. 28 de febrer de 2015 Doha Dura Lucie Šafářová 4−6, 3−6
Guanyadora 18. 9 de gener de 2016 Brisbane (2) Dura Angelique Kerber 6−3, 6−1
Guanyadora 19. 20 de març de 2016 Indian Wells (2) Dura Serena Williams 6−4, 6−4
Guanyadora 20. 2 d'abril de 2016 Miami (3) Dura Svetlana Kuznetsova 6−3, 6−2
Finalista 17. 7 d'abril de 2019 Monterrey, Mèxic Dura Garbiñe Muguruza 1−6, 1−3, retirada
Guanyadora 21. 29 d'agost de 2020 Cincinnati (2) Dura Naomi Osaka Renúncia
Finalista 18. 12 de setembre de 2020 US Open (2) Dura Naomi Osaka 6−1, 3−6, 3−6
Finalista 19. 25 d'octubre de 2020 Ostrava, República Txeca Dura (i) Arina Sabalenka 2−6, 2−6
Finalista 20. 17 d'octubre de 2021 Indian Wells Dura Paula Badosa 6−7(5), 6−2, 6−7(2)

Períodes com a número 1

[modifica]
Núm. Precedida per Dates Succeïda per Setmanes Acumulat
1. Caroline Wozniacki 30/01/2012 − 10/06/2012 Maria Xaràpova 19 19
2. Maria Xaràpova 09/07/2012 − 17/02/2013 Serena Williams 32 51

Dobles femenins: 21 (10−11)

[modifica]
Abans de 2009 2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (0−4)
WTA Tour Championships / WTA Finals (0−0)
Tier I (0−2) Premier Mandatory (2−0) WTA 1000 (1−0)
Tier II (0−3) Premier 5 (1−0)
Tier III (0−1) Premier (2−1) WTA 500 (1−0)
Tier IV / V (1−0) International (2−0) WTA 250 (0−0)
Títols per superfície
Dura (6−7)
Gespa (1−0)
Terra batuda (3−2)
Moqueta (0−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 26 de febrer de 2006 Memphis, Estats Units Dura Caroline Wozniacki Lisa Raymond
Samantha Stosur
6−7(2), 3−6
Guanyadora 1. 14 de maig de 2006 Taixkent, Uzbekistan Dura Tatsiana Putxak Maria Elena Camerin
Emmanuelle Gagliardi
Renúncia
Finalista 2. 29 de juliol de 2007 Stanford, Estats Units Dura Anna Txakvetadze Sania Mirza
Shahar Pe'er
4−6, 6−7(5)
Finalista 3. 5 d'agost de 2007 San Diego, Estats Units Dura Anna Txakvetadze Cara Black
Liezel Huber
5−7, 4−6
Finalista 4. 30 de setembre de 2007 Luxemburg, Luxemburg Dura (i) Shahar Pe'er Iveta Benešová
Janette Husárová
4−6, 2−6
Finalista 5. 14 d'octubre de 2007 Moscou, Rússia Moqueta (i) Tatsiana Putxak Cara Black
Liezel Huber
6−4, 1−6, [7−10]
Finalista 6. 25 de gener de 2008 Open d'Austràlia, Austràlia Dura Shahar Pe'er Alona Bondarenko
Katerina Bondarenko
6−2, 1−6, 4−6
Finalista 7. 13 d'abril de 2008 Amelia Island, Estats Units Terra batuda Ielena Vesninà Bethanie Mattek
Vladimíra Uhlířová
3−6, 1−6
Guanyadora 2. 21 de febrer de 2009 Memphis Dura (i) Caroline Wozniacki Yuliana Fedak
Michaëlla Krajicek
6−1, 7−6(2)
Guanyadora 3. 4 d'abril de 2009 Indian Wells, Estats Units Dura Vera Zvonariova Gisela Dulko
Shahar Pe'er
6−3, 3−6, [10−5]
Finalista 8. 24 de maig de 2009 Roland Garros, França Terra batuda Ielena Vesninà Anabel Medina Garrigues
Virginia Ruano Pascual
1−6, 1−6
Guanyadora 4. 15 d'abril de 2010 Cincinnati, Estats Units Dura Maria Kirilenko Lisa Raymond
Rennae Stubbs
7−6(4), 7−6(8)
Finalista 9. 28 de gener de 2011 Open d'Austràlia (2) Dura Maria Kirilenko Gisela Dulko
Flavia Pennetta
6−2, 5−7, 3−6
Guanyadora 5. 5 de maig de 2011 Madrid, Espanya Terra batuda Maria Kirilenko Květa Peschke
Katarina Srebotnik
6−4, 6−3
Guanyadora 6. 31 de juliol de 2011 Stanford Dura Maria Kirilenko Liezel Huber
Lisa Raymond
6−1, 6−3
Finalista 10. 15 d'agost de 2011 Toronto, Canadà Dura Maria Kirilenko Liezel Huber
Lisa Raymond
Renúncia
Guanyadora 7. 2 de març de 2019 Acapulco, Mèxic Dura Zheng Saisai Desirae Krawczyk
Giuliana Olmos
6−1, 6−2
Guanyadora 8. 19 de maig de 2019 Roma, Itàlia Terra batuda Ashleigh Barty Anna-Lena Grönefeld
Demi Schuurs
4−6, 6−0, [10−3]
Finalista 11. 8 de setembre de 2019 US Open, Estats Units Dura Ashleigh Barty Elise Mertens
Arina Sabalenka
5−7, 5−7
Guanyadora 9. 20 de juny de 2021 Berlín, Alemanya Gespa Arina Sabalenka Nicole Melichar
Demi Schuurs
4−6, 7−5, [10−4]
Guanyadora 10. 7 de maig de 2023 Madrid, Espanya Terra batuda Beatriz Haddad Maia Coco Gauff
Jessica Pegula
6−1, 6−4

Dobles mixts: 4 (3−1)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2007 Open d'Austràlia, Austràlia Dura Maks Mirni Elena Likhovtseva
Daniel Nestor
4−6, 4−6
Guanyadora 1. 2007 US Open, Estats Units Dura Max Mirnyi Meghann Shaughnessy
Leander Paes
6−4, 7−6(6)
Guanyadora 2. 2008 Roland Garros, França Terra batuda Bob Bryan Katarina Srebotnik
Nenad Zimonjić
6−2, 7−6(4)
Guanyadora 3. 5 d'agost de 2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa Max Mirnyi Laura Robson
Andy Murray
2−6, 6−3, [10−8]

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A 1R 3R 3R 4R QF 4R G G QF 4R QF A A 1R A 1R 4R SF 4R 2 / 16 50 – 14
Roland Garros A 1R 1R 4R QF 1R QF 4R SF A 3R 1R A 1R 2R 2R 4R 3R 1R 2R 0 / 17 29 – 17
Wimbledon A 1R 3R 3R QF 3R SF SF 2R 2R QF A 4R 2R 3R NC 2R A 4R 0 / 15 36 – 14
US Open A 3R 4R 3R 3R 2R 3R F F QF QF A A 3R 1R F 3R 4R 2R 0 / 16 46 – 16
Jocs Olímpics No celebrat 3R No celebrat 3a No celebrat A No celebrat A NC 0 / 2 7 – 2
WTA Championships A A A A RR RR F SF RR A A A A A A NC A 0 / 5 8 – 9
Total Victòries–Derrotes 3−2 9−12 30−16 40−20 45−15 42−20 55−17 69−10 43−9 15−9 31−13 26−3 4−2 17−12 22−18 14−4 28−9 22−12 525 – 208
Rànquing a final d'any 146 92 30 15 7 10 3 1 2 32 22 13 208 50 51 13 27 26
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins

[modifica]
Torneig 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ... 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A A F 3R 3R F A A A 2R A A A A 0 / 5 15 − 4
Roland Garros A 1R QF F 2R QF A A A 3R A A A 2R 0 / 7 15 − 7
Wimbledon A 2R QF 3R 1R A A A A 3R NC A A 2R 0 / 6 9 − 4
US Open A 1R 1R 2R A A A A 2R F 2R A A QF 0 / 7 10 − 7
Jocs Olímpics NC 2R No celebrat A No celebrat A NC 0 / 1 1 – 1
Total Victòries–Derrotes 7−3 15−11 27−12 23−6 15−7 29−6 1−0 0−0 2−4 27−8 2−3 5−2 153 – 63
Rànquing a final d'any 110 32 12 15 44 12 367 272 18 21 159
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles mixts

[modifica]
Torneig 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Títols V – D
Open d'Austràlia A F 1R A A A A A A A A A A A NC A A 0 / 2 4 − 2
Roland Garros A 1R G A A A A A A A A A A A NC A A 1 / 2 5 − 1
Wimbledon A 2R A A A A 3R A A A A 1R F A NC A A 0 / 4 7 − 4
US Open 2R G A A A A A A A A A A A A NC A 1R 1 / 3 6 − 2
Jocs Olímpics No celebrat 1a No celebrat A No celebrat A NC 1 / 1 4 – 0
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Azàrenka campiona júnior de la ITF el 2005 Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine., itftennis.com, 19 de desembre del 2005
  2. Pucin, Diane. «Victoria Azarenka is the new Big Noise in tennis» (en anglès). Los Angeles Times, 06-03-2012. [Consulta: 4 gener 2013].
  3. «Mirnyi and Azarenka capture US Open mixed doubles title» (en anglès). AFP, 06-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-09. [Consulta: 17 juny 2011].
  4. «Statement from Victoria Azarenka» (en anglès). US Open, 01-09-2010. Arxivat de l'original el 2010-09-07. [Consulta: 18 juny 2011].
  5. Pagliaro, Richard. «Azarenka beats Kirilenko to win bronze for Belarus» (en anglès). Tennis.com, 04-08-2012. [Consulta: 14 gener 2013].
  6. Ornstein, David. «Andy Murray & Laura Robson take silver in Olympics final» (en anglès). BBC, 05-08-2012. [Consulta: 14 gener 2013].

Enllaços externs

[modifica]