Petròglif
Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.
Són força habituals en certs edificis. Per exemple, a l'església de Burg a Farrera, que hom pensa que deu ser de prop del segle x, hi ha un petròglif a la façana de ponent per a indicar que va ser refeta en el segle xviii.[1]
Se'n troben arreu del món. Han estat trobats en tots els continents excepte a l'Antàrtida. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.
Etimologia
[modifica]La paraula ve dels mots grecs petros ('pedra') i glyphein ('tallar').
Primers petròglifs
[modifica]Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.
Al nord del País Valencià
[modifica]S'han trobat petròglifs a la Cova del Morral o la Serradassa (o inclús «la Serradeta»), a Vistabella del Maestrat (Alt Millars), junt amb altres mostres d'art rupestre. En aquest cas moltes de les inscultures són fulliformes i s'hi pot trobar una representació de la constel·lació del LLeó.[2] A la mateixa zona es van trobar nous petròglifs a la Cova del Rebollar o de la Beltrana.[3]
També s'han descobert gravats amb forma de fulla a la partida del Corral Blanc del terme municipal de la Pobla Tornesa (Plana Alta) i a Torre de Felip al terme de Llucena (Alcalatén), i set petjades de cavall treballades junt al castell de Vilafamés (Plana Alta).[4]
Al Baix Aragó i a les comarques castellonenques s'han localitzat nombrosos petròglifs ramiformes amb la finalitat de destil·lar oli de ginebre, per a usar-lo com a remei natural.[5]
Es mereixen una menció a part els signes o marques de Federo, també conegudes com «señoritas» a Terol, que suposen una sèrie de petròglifs amb formes similars que es poden trobar al nord del País Valencià i al sud-est d'Aragó. Les més antigues poden datar-se al voltant del segle XIX, però es desconeix el significat i l'autoria.[6][7]
Vegeu també
[modifica]- Alfabets i escriptures del món.
- Disc de Festos.
- Alfabet rúnic.
- Estela.
- Geoglif.
- Megàlit, període talaiòtic a Menorca.
- Petròglifs del Millars, a Castelló.
Referències
[modifica]
- ↑ Les esglésies preromàniques i romàniques de la Vall Ferrera i la Coma de Burg, de Joan-Francesc Cabestany i Fort i d'Amics de l'Art Romànic. Il·lustrat per Lavínia Herrera Martín i Brígida Montero Cejas. Editat per l'Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 9788472837539 (català)
- ↑ Mesado Oliver, Norberto; Viciano Agramunt, José L. «Petroglifos en el septentrión del País Valenciano» (en castellà). Archivo de Prehistoria Levantina [València], XXI, 1994, p. 187-276 [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Mesado Oliver, Norberto; Barreda, Joan; Rufino, Arturo; Viciano Agramunt, Josep Lluís «Tres nuevas manifestaciones de arte rupestre prehistórico en la provincia de Castellón» (en castellà). Archivo de prehistoria levantina, XXVII, 2008, p. 181-224.
- ↑ Mesado Oliver «Nuevos petroglifos en la Pobla Tornesa, Vilafamés y Llucena» (en castellà). Centro de Estudios del Maestrazgo: Boletín de divulgación cultural, 2015, p. 136-148. ISSN: 0212-3975.
- ↑ Gusi Jener, Francesc; Barrachina Ibáñez, Amparo; Aguilella, Gustau «Petroglifos "ramiformes" y hornos de aceite de enebro en Castellón: interpretación etnoarqueológica de una farmacopea rural intemporal» (en castellà). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2009, p.257-278 [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Quirós Candau, Fèlix «Les marques del pont de Santa Quitèria». FONT. Publicació d'investigació i estudis vila-realencs [Vila-real], 11, 5-2009, p. 75-115 [Consulta: 19 desembre 2023].
- ↑ Aguilar, M. C.; Ibáñez, J. «Las señoritas más misteriosas» (en castellà). Diario de Teruel, 02-10-2006 [Consulta: 19 desembre 2023].