Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson
Autoretrat | |
Nom original | (fr) Anne-Louis Girodet |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Anne-Louis Girodet de Roucy 29 gener 1767 Montargis (França) |
Mort | 8 desembre 1824 (57 anys) antic 1r districte de París (França) |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 28 |
Formació | Acadèmia Reial de Pintura i Escultura |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Lloc de treball | Florència |
Ocupació | pintor, gravador, escriptor, il·lustrador |
Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Art | Pintura |
Gènere | Pintura d'història, pintura religiosa, pintura mitològica i retrat |
Moviment | Neoclassicisme, prerromanticisme |
Professors | Jacques-Louis David |
Alumnes | Charles Philippe Auguste de Larivière, Adolphe David Finck (en) i Jean Antoine Théodore de Gudin |
Obra | |
Obres destacables El somni d'Endimió (1792) Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d'Odín (1801) Enterrament d'Atala (1808) i Escenes del Diluvi (1811). | |
Premis | |
Premi de Roma de Pintura | |
Anne-Louis Girodet de Roucy va ser un pintor nascut a França. Va ser deixeble de Jacques-Louis David. La seva obra, marcada per l'erotisme i el treball meticulós, ha estat gairebé oblidada fins fa unes dècades, quan va ser redescoberta ran de l'exposició amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement, a la seva ciutat natal.[1][2]
Obra
[modifica]Representa en pintura les primícies del romanticisme francès, encarnat en literatura per Chateaubriand. El caracteritza el seu gust pel que és estrany, el seu erotisme ambigu, la seva sofisticació literària, els misteris que l'envoltaven, fascinaven o desconcertaven, ja en vida. Girodet ha estat redescobert fa uns quaranta anys arran d'una exposició organitzada a Montargis en ocasió del bicentenari del seu naixement (1967). Dibuixant virtuós (dedica anys sencers a cadascun dels seus quadres) i perfecte retratista segons les teories psicològiques de Rousseau o de Lavater, és qui millor ha sabut apropar la pintura d'història a l'espectacle dels sentiments. La visió diacrònica de la seva obra permet posar en relleu les ruptures i contrastos del seu art, així com la importància del context històric de l'època, marcada per la revolució, l'execució d'un rei, el naixement i el regnat d'un emperador i, finalment, la tornada dels Borbons al tron. Políticament inclassificable i contradictori, entusiasta i oportunista, sexualment enigmàtic, Girodet és el tipus d'heroi romàntic, del qual fixa la imatge en el retrat de Chateaubriand. Rebel a la rigidesa de les categories artístiques, el seu interès pel que era immaterial i el somni, el seu gust per la poesia i el seu classicisme excèntric li fan pervertir i metamorfosar subtilment l'ensenyament de David. El seu art seductor i sovint estrany anuncia els moments més literaris de la pintura francesa, el simbolisme i el surrealisme.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Anne-Louis Girodet de Roussy-Trioson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Campàs Montaner, Joan. «El classicisme en crisi». Aura Digital. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
- ↑ «Història de l'Art». UOC OpenCourseware, Web, 2009 [Consulta: 1r agost 2013].