Vés al contingut

Fills del Cor de Maria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Claretians)
Infotaula d'ordeClaretians
Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis Modifica el valor a Wikidata
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde
TipusCongregació clerical masculina
Nom oficialCongregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge
Nom oficial llatíCongregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis
SiglesC.M.F
Altres nomsMissioners Claretians, cordimarians
HàbitNo n'usen: el del clergat del lloc
LemaSurrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima)
ObjectiuOrganització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions
Fundació16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró
Aprovat perPius IX, en 1860 (1859, aprovació civil)
ConstitucionsPer Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870
PatronsMare de Déu i Sant Miquel
SupressióA Espanya, suprimida entre 1868 i 1875
Branques i reformesBranca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851
Primera fundacióVic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849
Fundacions destacadesSegòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929)
Fundacions a terres de parla catalanaCol·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.)
Persones destacadesFrancesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla
Lloc webhttp://www.claret.org

Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.

Història

[modifica]

La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.[cal citació]

Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Santacana i Trilla, Lleonard; Codina i Plensa, Josep M. «Cent anys de presència claretiana a Cervera». Miscel·lània cerverina, Núm.: 5, 1987. ISSN: 2385-426X [Consulta: 19 agost 2016].
  2. Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josepé Xifré i Mussach». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 139-144. ISBN 84-398-0654-X. 

Enllaços externs

[modifica]