Amistat
relació afectiva entre dues persones
L'amistat és un lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual.
Els embaixadors de Hans Holbein (1533) | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.[1]
- L'amic segur s'assegura en circumstàncies insegures.[2]
- (en llatí) Amicus certus in re incerta cernitur.
- Leli, de l'amistat, § 17,64. — Quint Enni
- (en llatí) Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse.
- Leli, de l'amistat, § 5,18. — Marc Tul·li Ciceró
- Les amistats han d'ésser immortals; les enemistats, mortals.[4]
- (en llatí) Amicitias immortales, mortales inimicitias esse debent.
- Història de Roma. Llibre XL. § 46. — Tit Livi
- L'amistat més ferma és la que hi ha entre iguals.[4]
- (en llatí) Firmissima est inter pares amicitia.
- Historiae Alexandri Magni Macedonis. Llibre VII. — Quint Curci Ruf
- A cap metge li plau la salut, ni tan sols la dels seus amics.[5]
- Un germà pot no ser un amic, però un amic serà sempre un germà.[7]
- (en anglès) A Brother may not be a Friend, but a Friend will always be a Brother.
- Poor Richard's Almanack, 1752. — Benjamin Franklin
Dites populars
modifica- A casa l'amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.[9]
- A casa l'amic ric no hi vagis si no ets requerit.[9]
- A l'amic i al cavall no el cansis.[9]
- A l'amic prova'l primer, ans no l'hagis menester.[9]
- A l'amic si el guanyes en el joc, guanya-li poc.[9]
- A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.[9]
- A s'amic el pots triar; es parent, te l'han de dar.[10]
- Al marit, estima'l com amic i teme'l com enemic.[9]
- Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat.[9]
- Amic de muntanya, qui el perd el guanya.[9]
- Amic dolent i trasto vell, ja pots tirar-los al bordell.[10]
- Amic i trasto que no serveix, al carrer![10]
- Amic i trasto que no serveix, si els perds, no hi fa res.[10]
- Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res.[10]
- Amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.[9]
- Amic nou, molt renou i enrenou.[9]
- Amic pel seu profit, que se'n torni al llit.[9]
- Amic que no deixa i gavinet que no talla, fes-li una falla.[10]
- Amic vell per a tractar, llenya seca per cremar.[9]
- Amics, pocs i fins.[10]
- Amics i parents, pocs i de lluny.[10]
- Amistat interessada només dura una mesada.[9]
- Amistat ressuscitada, botxí mort.[11]
- Com més amics més clars.[9]
- D'amics, pocs i amb ells, pocs jocs.[9]
- D'amics, pocs i bons.[10]
- De dinar i d'amistat, la meitat de la meitat.[9]
- De l'amic la prosperitat, fa perillar l'amistat.[9]
- Deixa diners als amics, si vols tenir enemics.[9]
- Dient les veritats es perden les amistats.[9]
- Digue'm amb qui vas i et diré el que seràs.[9]
- El millor amic, un duro.[9]
- El parent, com Déu te l'ha donat; l'amic, com tu l'has triat.[9]
- El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic.[9]
- Els amics porten fatics i les amigues fatigues.[9]
- En el perill es coneix l'amic.[9]
- En la desgràcia i en la pena, els bons amics es coneixen.[9]
- Entre amics i soldats, compliments són excusats.[12]
- Es parents, així com són; ets amics triau-los bons.[10]
- Ets amics triau-los bons; perque es parents, Déu los dóna.[10]
- Fins i tot a l'infern, és bo tenir amics.[10]
- La pobresa no té amics, la riquesa té enemics.[9]
- Més val un bon amic que cent parents.[9]
- Més valen amics en plaça que diners en caixa.[10]
- Mosso i amic, ni pobre ni ric.[9]
- Ni els morts ni els absents, tenen amics i parents.[9]
- No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell.[9]
- No és bon amic qui vol la capa d'un altre amic.[9]
- No tendràs parent millor que un amic que et tenga amor.[10]
- No vulguis gos petaner, ni amic tafaner ni aprenent de barber.[9]
- No vulguis mal als amics que ho són dels teus enemics.[9]
- O és amic, o malcriat, qui entra sense trucar.[9]
- Primer són les dents, que els amics i els parents.[9]
- Presó i llit, són prova d'amic.[9]
- Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen.[9]
- Qui és amic d'es sonador, balla sa primera.[10]
- Qui sembra caritat, cull amistat.[9]
- Qui té amics en la Cort, guanya el plet.[10]
- Qui té amics, té fatics.[9]
- Qui té bon amic, té bon abric.[9]
- Qui troba ver amic, troba tresor.[10]
- Qui una agulla demana, l'amistat en perd[10]
- Renega de l'amic que es cobreix amb les ales i et mossega amb el pic.[9]
- Sabater amic o parent, calçat car i dolent.[9]
- Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l'infern.[10]
- Si vols de l'amic provar la voluntat, fingeix necessitat.[9]
- Si vols per amic algú, no siga més ric que tu.[10]
- Un bon amic no es pagat a cap preu.[10]
- Un bon amic no es pot pagar.[10]
- Una cosa és l'amistat i altra cosa el negoci.[9]
- Val més bon amic que parent ric.[10]
- Val més deixar als enemics que manllevar als amics.[9]
Frases fetes i locucions
modifica- Entre dos amics.[10]
- A preu baix, a preu d'amic (Mall.)
- Esser molt amics (La Bisbal)
- Esser molt enemics (Vallcorb)
- Estar bé amb els seus amics.[10]
- Estar bé amb sos amics.[10]
- Estar gras i bo.
- Fer amics.[10]
- Pendre o rependre l'amistat amb qualcú (Bal.)
- Fer amics i diners.[10]
- Guanyar honra i profit (Mall.).
- Fer cara de pocs amics.[10]
- Cara seriosa, indicadora de mal geni.
- Fer amistat o posar amistat.[10]
- Establir afecte mutu (Mall., Men.).
- Fer l'amistat[14]
- Besar la mà en senyal de respecte (Barc., Valls, Reus).
- Fer s'amistat.[10]
- Reconciliar-se (Mall., Men.).
- No tenir amic ni parent.[10]
- Esser dur de cor, no sentir-se del mal d'altri (Mall.).
- Tan amics com abans![10]
- Ho diuen per manifestar indiferència pel resultat d'una gestió.
Referències
modifica- ↑ «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 26-04-2013. [Consulta: 4 febrer 2013].
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Leli, de l'amistat. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1999. ISBN 8472257150.
- ↑ Torralba, Francesc. L'Amistat. Lleida: Pagès, 2008 (Torralba, Francesc. Seleccions ; 4). ISBN 9788497796170.
- ↑ 4,0 4,1 Peris i Juan, 2001.
- ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ 6,0 6,1 «Fer amics». Bricolatge emocional. Barcelona: Televisió de Catalunya, 09-10-2010. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ Franklin, Benjamin. Wisdom and wit from Poor Richard's Almanack. White Plains, New York: Peter Pauper Press, cop. 2006. ISBN 1593599390.
- ↑ «Sumari» (PDF). Germanor : revista cultural il·lustrada, Núm. 16, (31-05-1930), pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 9,28 9,29 9,30 9,31 9,32 9,33 9,34 9,35 9,36 9,37 9,38 9,39 9,40 9,41 9,42 9,43 9,44 9,45 9,46 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 10,32 10,33 10,34 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Parés i Puntas, 1998, p. 20.
- ↑ «Amistat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2013].
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «amic». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Diccionari de refranys. Català-castellà, castellà-català (en català). Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 842974293X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.