Vallcebollera

Vallcebollera
Tipus	comuna de França
Localització
	42° 23′ 14″ N, 2° 02′ 07″ E / 42.3872°N,2.0353°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Districte	districte de Prada
Comarca	Alta Cerdanya
Població humana
Població	35 (2021) (1,34 hab./km²)
Geografia
Superfície	26,03 km²
Altitud	1.339 m-2.661 m
Limita amb	Queralbs ; Er ; Oceja ; Planoles ; Toses ; Palau de Cerdanya
Organització política
• Batlle	Jean-Claude Ribelaygue (2001–)
Identificador descriptiu
Codi postal	66340
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu

Vallcebollera (en francès Valcebollère)^[1] és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.

Geografia o medi físic

Amb una extensió de 26 km² i 1.500 msnm, es troba la confluència de les rieres de Peguera i del Prat del Rector, que davallen del pla de les Salines, amb la de Faitó, que davalla del Puigmal, origen de la Llavanera.^[2]

Mapa de la comuna de Valcebollera

Etimologia

El topònim està registrat al segle xiii com Valle Cebollera, una vall on abunden cebollins o cebes silvestres.^[3]

Administració

Adscripció cantonal

Des de les eleccions cantonals del 2015, Valcebollera forma part del Cantó dels Pirineus Catalans.

Serveis comunals mancomunats

Valcebollera pertany a la Comunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol i Ur.

Llocs d'interès

Vallcebollera és dominat per l'església parroquial de Sant Feliu, feta de nou al s. XIX. El terme comprèn el poble del Puig de Vallcebollera i l'ermita de Sant Bernabé.^[2]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallcebollera

↑ Institut d'Estudis Catalans; Universitat de Perpinyà. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 44. ISBN 978-84-7283-920-5 [Consulta: 29 abril 2011]. Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.
↑ ^2,0 ^2,1 «Vallcebollera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.

[1] Institut d'Estudis Catalans; Universitat de Perpinyà. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007, p. 44. ISBN 978-84-7283-920-5 [Consulta: 29 abril 2011]. Arxivat 2012-02-07 a Wayback Machine.

[GC-2] 2,0 ^2,1 «Vallcebollera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Antoni. Topònims catalans: Etimologia i pronúncia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.

[1]

[2]

[3]