Roncesvalls (basc: Orreaga, castellà: Roncesvalles, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa. Limita al nord amb Luzaide, al sud amb Auritz i a l'est amb Orbaizeta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRoncesvalls
Orreaga (eu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i vila Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 00′ 50″ N, 1° 18′ 17″ O / 43.01376679°N,1.30468681°O / 43.01376679; -1.30468681
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població19 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,26 hab./km²)
Zona lingüísticabascòfona
Geografia
Part de
Superfície15,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud923 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Sangüesa
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLuis Echeverría Echávarren Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31211 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webroncesvalles.es Modifica el valor a Wikidata

Com a lloc històric, s'ha usat en francès Roncevaux i en aragonès Ronzesbals.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
32 31 31 31 29 27 23 26 24 25 24
85%

Història

modifica

Orreaga, tradicionalment conegut en català amb el nom de Roncesvalls, va ser de sempre via de pas obligatòria per a entrar a la península Ibèrica. Per allà van penetrar fonamentalment els celtes, els bàrbars (409), els gots, que es van establir al llarg de la conca del Duero i, naturalment, el rei Carlemany amb el més poderós exèrcit del segle viii, camí de la ciutat de Saragossa. Carlemany, atès que va ser derrotat a Saragossa, va decidir, de tornada cap al seu regne, reduir a ruïnes la capital dels vascons, Pamplona. Va ser al retorn, als Pirineus, entre el serrat d'Ibañeta i la fondalada de Luzaide, on va haver de sofrir una contundent emboscada per partides de nadius vascons, als quals els va resultar fàcil provocar un daltabaix general a força de llançar roques i dards. La Cançó de Rotllan, escrita en algun lloc de França cap a finals del segle xi, va concebre el desastre en el pla, entre Roncesvalls i la vila de Burguete, i els atacants ja no eren vascons, sinó sarraïns.

El 818 va esclatar una nova rebel·lió a Pamplona, els francs van enviar un exèrcit encapçalat pels comtes Eble i Asnar per tal de sufocar-la, però no van tenir èxit. Les tropes franques van ser derrotades en trobar-se amb l'oposició tant d'Ènnec Aritza com de Mussa II de Tudela al pas de Roncesvalls.

Enllaços externs

modifica