Retinosi pigmentària

Les retinitis pigmentàries o retinosis pigmentàries són un conjunt de malalties genètiques de l'ull. El nom de retinitis pigmentosa va ésser proposat l'any 1855 per Franz Donders.

Plantilla:Infotaula malaltiaRetinosi pigmentària
Fons d'ull afectat per retinosi pigmentària modifica
Tipusdegeneració retinal i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoftalmologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-10H35.5
CIM-9362.74
Recursos externs
OMIM268000 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB11429 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001029 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKretinitis-pigmentosa Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012174 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica Modifica el valor a Wikidata
Orphanet791 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035334 i C0220701 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10584 Modifica el valor a Wikidata

És un grup genèticament heterogeni que implica els fotoreceptors (conus, i bastonets) i l'epiteli pigmentari. Aquestes malalties es manifesten primer per una pèrdua de la visió nocturna seguida d'una disminució del camp visual. La pèrdua de la visió central és tardana. La malaltia la provoca una mutació genètica dins les cèl·lules de la retina, la mateixa evolució porta a la ceguesa.

Es pot dividir la retinosi pigmentària en no sindròmica, sindròmica o sistèmica afectant a altres òrgans. En aquest article només es fa referència a les no sindròmiques.

Incidència i prevalença

modifica
 
Visió en túnel per retinosi pigmentària.
 
Visió normal. Cortesia de National Institutes of Health.

1 persona afectada per cada 5.000. És la causa més freqüent de ceguesa en les persones d'edat intermèdia en els països desenvolupats econòmicament.

Descripció

modifica

En un 30% dels casos, la retinosi està associada a lesions en altres òrgans formant una trentena de síndromes. La més freqüent és la síndrome d'Usher associada a una sordesa. La síndrome de Bardet-Biedl i la malaltia de Refsum són síndromes més rares.

Diagnòstic

modifica

Es dona a edats variables però generalment comença dels 10- 20 anys amb una disminució de la visió nocturna, a més generalment el pacient pateix de fotofòbia. En un segon moment hi ha una retracció del camp visual (visió en túnel). La ceguesa arriba sovint cap als 40 anys quan els bastonets es destrueixen.

El fons de l'ull mostra una hiperpimentació de la perifèria de la retina testimoni de la mort cel·lular.

Repartiment de les retinitis pigmentàries no sindròmiques en funció de la seva transmissió
Transmissió Freqüència
Transmissió autosòmica recessiva 5 a 20%
Transmissió autosòmica dominant 15 a 25%
Transmissió recessiva lligada a l'X 5 a 15%
Desconeguda 40 a 50%
Digènica Molt rara

Tractament

modifica

Actualment és incurable però es fan assaigs des de 1998 en trasplantaments de bastonets. Un suplement en vitamina A pot frenar l'evolució de la malaltia.[1] També un règim enriquit en Omega-3 retarda l'aparició de la ceguesa.[2]

Notes i referències

modifica
  1. (anglès) A randomized trial of vitamin A and vitamin E supplementation for retinitis pigmentosa, Berson EL, Rosner B, Sandberg MA, et al. Arch Ophthalmol 1993; 111: 761–72.
  2. (anglès) A randomized, placebo-controlled clinical trial of docosahexaenoic acid supplementation for X-linked retinitis pigmentosa, Hoffman DR, Locke KG, Wheaton DH, Fish GE, Spencer R, Birch DG. Am J Ophthalmol 2004; 137: 704–18.
  • (anglès) Roberta A Pagon, Stephen P Daiger, Retinitis Pigmentosa Overview In : GeneReviews at GeneTests: Medical Genetics Information Resource (database online). Copyright, University of Washington, Seattle. 1997-2005. [1].
  • (anglès) Retinitis pigmentosa, Dyonne T Hartong, Eliot L Berson, Thaddeus P Dryja, Lancet 2006; 368: 1795–809.

Enllaços externs

modifica