Regidor

membre electe d'una corporació municipal
Aquest article tracta sobre el càrrec polític d'un municipi. Si cerqueu el càrrec d'espectacles audiovisuals, vegeu «regidor (teatre)».

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme. Els regidors elegeixen i/o destitueixen el batlle del municipi i dirigeixen o controlen l'activitat de l'ajuntament i prenen les decisions relatives a la governació del municipi.

Infotaula de càrrec políticRegidor
Jurisdicciómunicipi Modifica el valor a Wikidata

Durant l'època medieval i moderna, en diverses poblacions dels Països Catalans aquest càrrec local s'anomenava conseller, cònsol, paer,[1] jurat[2] o procurador. És per aquest motiu que encara avui en dia algunes d'aquestes designacions continuen emprant-se. Per exemple: paer a Lleida i Cervera i conseller a Andorra i Tarragona.

A Barcelona també s'anomena regidor el polític que presideix la Comissió de Govern de cadascun dels deu districtes de Barcelona. Aquests regidors de districte són elegits directament pel batlle de Barcelona i de vegades són d'un color polític diferent de la majoria del Consell Municipal del Districte, que té una composició proporcional als resultats de les eleccions municipals en aquell districte.

Legislació

modifica

Segons la Llei orgànica 5/1985 del règim electoral general,[3] a Espanya el nombre de regidors ve donat pels habitants del municipi, excepte en els municipis que funcionin en règim de consell obert.

Regidors
Fins a 250 residents 5
De 250 a 1.000 7
De 1.001 a 2.000 9
De 2.001 a 5.000 11
De 5.001 a 10.000 13
De 10.001 a 20.000 17
De 20.001 a 50.000 21
De 50.001 a 100.000 25

De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 residents o fracció; i quan el resultat sigui un nombre parell, se n'afegeix un més.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Privilegi de Paeria». Arxiu municipal del Lleida. [Consulta: 28 octubre 2021].
  2. Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146. 
  3. «Text de la Llei orgànica del règim electoral general». Arxivat de l'original el 2007-11-30. [Consulta: 17 juny 2007].