Llera

Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient.

«Llera» té aquests significats:

Hidrologia:

Llera, tartera, i erròniament^[a], llit fluvial, d'un riu o torrent
Llit fluvial, en ocasions dit llera.

Toponimia:

Llera (Badajoz), municipi d'Extremadura
Llera (Lladurs), masia del municipi de Lladurs, (Solsonès)

Notes

↑ El cas de llera, tot i ésser ben altre, ha donat uns resultats semblantment absurds. Llera és un mot emprat en una àrea reduïdíssima del domini lingüístic. El DCVB només el té documentat en un escrit de Pere Girbal i corn a forma toponimitzada, existent prop de Sopeira, i informa: «no sabem que s'usi la forma llera en català, fora del topònim ribagorçà que hem esmentat). El considera corn una variant de glera per l'evolució gl->ll-, pròpia d'alguns parlars de transició. El DECLC de Coromines (s.u. glera) confirma aquest origen i aquesta localització exclusiva a l'Alta Ribagorça, testimonia un ús més viu que no donava a entendre el DCVB, però en precisa el significat, que no és 'llit de riu' sinó 'tartera'. Glera, en canvi, té una àrea molt més extensa: el Maestrat, les terres de l'Ebre i el sud de la Franja i un significat que tampoc no és 'llit de riu' sinó 'platja de còdols formada als marges d'un corrent fluvial'. Sembla clar, doncs, que si calia entrar alguna forma relativa a aquest concepte, aquesta és glera i que el seu significat en ca cas no pot ésser 'llit d'un riu'. És per això, evidentment, que el DGEC, en la seva voluntat d'alterar al mínim possible el corpus en l'estat DFabra, manté llera, però el marca amb un reg i el remet a glera, mot que incorpora al corpus sense cap marca restrictiva (és propi d'una àrea prou extensa i no té cap concurrent sinonímic exacte) amb la definició '1. Areny gruixut i ple de còdols. 2. Canal molt rosta; tarter 1)'. Doncs, bé, el DIEC ignora tota aquesta evolució lexicogràfica, torna enrere a l'estat DFabra, no avisa de cap restricció i, per acabar-ho d'adobar, manté també la definició errònia del DFabra. Conseqüència? Que algun tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va quedar ullprès d'aquesta forma, li va semblar que traduïa perfectament el cauce castellà, malgrat que tant el DGEC com el mateix DIEC donen corn a forma preferent, i per tant terminològica, llit fluvial, i la va posar en circulació per mitjà dels escrits i les disposicions oficials generats pel dit departament, al punt que actualment fins l'hem sentit en boca d'algun presentador de televisió. Ja veiem, doncs, corn aquelles suposicions que fèiem sobre possibles usos impropis de tocom, que podien semblar humorístiques, han esdevingut una trista realitat en el cas de llera, i no per boca d'un estranger encara poc competent en la llengua, sinó per obra d'uns tècnics d'un departament oficial!.^[1]

Referències

↑ El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica, per Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Tomeu Moll-Mas, www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/111256/160386 i El llit fluvial Carles Domingo http://llenguanacional.cat/pdf/41.pdf

[2] El cas de llera, tot i ésser ben altre, ha donat uns resultats semblantment absurds. Llera és un mot emprat en una àrea reduïdíssima del domini lingüístic. El DCVB només el té documentat en un escrit de Pere Girbal i corn a forma toponimitzada, existent prop de Sopeira, i informa: «no sabem que s'usi la forma llera en català, fora del topònim ribagorçà que hem esmentat). El considera corn una variant de glera per l'evolució gl->ll-, pròpia d'alguns parlars de transició. El DECLC de Coromines (s.u. glera) confirma aquest origen i aquesta localització exclusiva a l'Alta Ribagorça, testimonia un ús més viu que no donava a entendre el DCVB, però en precisa el significat, que no és 'llit de riu' sinó 'tartera'. Glera, en canvi, té una àrea molt més extensa: el Maestrat, les terres de l'Ebre i el sud de la Franja i un significat que tampoc no és 'llit de riu' sinó 'platja de còdols formada als marges d'un corrent fluvial'. Sembla clar, doncs, que si calia entrar alguna forma relativa a aquest concepte, aquesta és glera i que el seu significat en ca cas no pot ésser 'llit d'un riu'. És per això, evidentment, que el DGEC, en la seva voluntat d'alterar al mínim possible el corpus en l'estat DFabra, manté llera, però el marca amb un reg i el remet a glera, mot que incorpora al corpus sense cap marca restrictiva (és propi d'una àrea prou extensa i no té cap concurrent sinonímic exacte) amb la definició '1. Areny gruixut i ple de còdols. 2. Canal molt rosta; tarter 1)'. Doncs, bé, el DIEC ignora tota aquesta evolució lexicogràfica, torna enrere a l'estat DFabra, no avisa de cap restricció i, per acabar-ho d'adobar, manté també la definició errònia del DFabra. Conseqüència? Que algun tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va quedar ullprès d'aquesta forma, li va semblar que traduïa perfectament el cauce castellà, malgrat que tant el DGEC com el mateix DIEC donen corn a forma preferent, i per tant terminològica, llit fluvial, i la va posar en circulació per mitjà dels escrits i les disposicions oficials generats pel dit departament, al punt que actualment fins l'hem sentit en boca d'algun presentador de televisió. Ja veiem, doncs, corn aquelles suposicions que fèiem sobre possibles usos impropis de tocom, que podien semblar humorístiques, han esdevingut una trista realitat en el cas de llera, i no per boca d'un estranger encara poc competent en la llengua, sinó per obra d'uns tècnics d'un departament oficial!.^[1]

[1] El diccionari de l'Institut. Una aproximació sistemàtica, per Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Tomeu Moll-Mas, www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/111256/160386 i El llit fluvial Carles Domingo http://llenguanacional.cat/pdf/41.pdf

[a]

[1]