Leopold Löwenheim
Leopold Löwenheim (Krefeld, 26 de juny de 1878 - Berlín, 5 de maig de 1957) va ser un matemàtic alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juny 1878 Krefeld (Alemanya) |
| Mort | 5 maig 1957 (78 anys) Berlín (Alemanya) |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1896–1901) Luisengymnasium Berlin (–1896) Technische Hochschule Charlottenburg-Berlin (1896–1901) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lògica matemàtica |
| Ocupació | matemàtic, filòsof |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Johanna Rassmussen |
| Pares | Detmold Louis Löwenheim i Elise Röhn |
Vida i obra
modificaEl seu pare era un intel·lectual que havia deixat la seva plaça docent per a fer un detallat estudi de la influència de Demòcrit en Galileu, motiu pel qual es va traslladar a Itàlia amb la família.[1] El 1881 van retornar a Alemanya, i es va instal·lar a Berlín, on el jove Löwenheim va estudiar. Els secundaris al Royal Luisengymnasium fins al 1896 i els universitaris a la universitat de Berlín i a la universitat Tècnica de Berlín fins al 1901, any en què va obtenir la llicència per ser professor de matemàtiques i física de secundària.[2]
A partir d'aquest any va ser professor del Jahn-Realgymnasium de Berlín, fins al 1934, quan va ser inhabilitat pel règim nazi per tenir un avi jueu. Els anys següents va sobreviure donant classes particulars i a la Societat Antroposòfica de la qual era membre.[3] El 1943 la seva casa va ser víctima dels bombardeigs aliats i es van perdre els seus escrits.[4] En acabar la guerra, va tornar a ser professor d'institut a Berlín entre 1946 i 1949.[3]
Löwenheim, malgrat no tenir una posició universitària, va dedicar bona part del seu temps a la recerca en el camp de la lògica matemàtica.[5] És recordat pel teorema que porta el seu nom: el teorema de Löwenheim-Skolem que estableix que si una proposició de primer ordre és satisfactible, aleshores té un model numerable finit o infinit.[6] La demostració es va publicar el desembre de 1915 a la revista Mathematische Annalen, amb el títol de Über Möglichkeiten im Relativkalkül i hi segueix la tradició del càlcul de predicats establerta per Peirce i Schröder.[7] El matemàtic noruec Thoralf Skolem, va estendre aquesta demostració en els seus articles de 1920, 1923 i 1929.[8] Aquest teorema és de suma importància perquè va obrir un nou camp de recerca a les matemàtiques: la Teoria de models.
Referències
modifica- ↑ Thiel, 2007, p. 289.
- ↑ Thiel, 2007, p. 291-292.
- ↑ 3,0 3,1 Thiel, 2007, p. 292.
- ↑ Thiel, 2007, p. 298.
- ↑ Siegmund-Schultze, 2009, p. 18.
- ↑ Brady, 2000, p. 171-172.
- ↑ Brady, 2000, p. 169.
- ↑ Brady, 2000, p. 197.
Bibliografia
modifica- Badesa, Calixto. El teorema de Löwenheim en el marco de la teoría de relativos (en castellà). Universitat de Barcelona, 1992. ISBN 84-7875-771-6.
- Brady, Geraldine. From Peirce to Skolem (en anglès). North Holland, 2000. ISBN 0-444-50334-X.
- Thiel, Christian «A Short Introduction to Löwenheim's Life and Work and to a Hitherto Unknown Paper» (en anglès). History and Philosophy of Logic, Vol. 28, Num. 4, 2007, pàg. 289-302. DOI: 10.1080/01445340701708852. ISSN: 0144-5340.
- Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Löwenheim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Thiel, Christian. «Löwenheim, Leopold». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 febrer 2020]. (anglès)