Jēkabpils

Jēkabpils
Tipus	ciutat estatal de Letònia
Epònim	Jacob Kettler de Curlàndia i castell
Localització
	56° 29′ 51″ N, 25° 51′ 59″ E / 56.4975°N,25.8664°E
Estat	Letònia
Municipi	municipi de Jēkabpils
Capital de	Comtat de Jekabpils ; municipi de Jēkabpils
Població humana
Població	21.150 (2024) (831,04 hab./km²)
Llengua	Letó
Geografia
Superfície	25,45 km²
Banyat per	Dvinà Occidental
Altitud	77 m
Creació	1670
Organització política
Membre de	Unió de Ciutats Bàltiques
PIB nominal	288.652.000 € (2021)
PIB per capita	13.421 € (2021)
Identificador descriptiu
Codi postal	5201–5206
Fus horari	Eastern European Time; UTC+02:00; UTC+03:00
Prefix telefònic	652
ISO 3166-2	LV-JKB
Identificador LGIA	50105
Altres
Agermanament amb	Melle ; Czerwionka-Leszczyny (en) ; Maardu ; Sokołów Podlaski ; Lida
Lloc web	jekabpils.lv

Jēkabpils (en alemany, Jakobstadt, en polonès, Jakubów) és una ciutat al sud-est de Letònia a mig camí entre Riga i Daugavpils a la riba del riu Daugava. Fins al 1999 fou la capital del comtat de Jekabpils. La part històrica de la ciutat està a la riba dreta, a la regió cultural de Jekabpils, mentre que la ciutat històrica de Krustpils (en alemany, Kreutzburg) està a la riba esquerra d'aquest, a Letgàlia. Les dues ciutats es van unir durant el domini soviètic amb el nom de Jekapbils el 1962 però reté el seu caràcter regional diferent. Jēkabpils també fou la seu d'una base aèria soviètica.

Història

Excavacions arqueològiques fetes a prop la ciutat de Jekabpils donen evidències que aquest lloc fou un centre de comerç pels latgalians, una de les tribus letones i que ha estat habitat des del 1000 aC.

El bisbe de Riga va construir el castell de Krustpils (en alemany, Kreutzburg i en polonès, Krzyżbork^[1] el 1237.^[2] En el lloc que hi ha el castell ja hi havia un assentament prèviament, però a l'ombra d'aquest hi va créixer la ciutat de Krustpils. Aquesta ciutat va ser destruïda en diverses ocasions en guerres que va patir el país però va ser reconstruïda.

Durant el segle xvii un grup de Vells creients que fugien de Rússia es van assentar al llarg del riu Daugava. El 1670 el lloc, que havia crescut, va passar a ser anomenat Jēkabpils en honor del duc de Curlàndia, Jacob Kettler, que li va atorgar els drets de ciutat.

Hi ha una llegenda local sobre l'origen de la ciutat que diu que un dia, quan el duc estava casant, es va perdre. Llavors, va trobar-se un linz sota un avet al mateix temps que va veure la ciutat. Per això, la imatge de la ciutat en l'escut d'armes és un linx sota un avet.

Geografia

La població de la ciutat de Jekabpils és de 25.883 habitats. Les dues parts històriques de la ciutat - Krustpils i el Jēkabpils històric - són connectats mitjançant un pont sobre el riu Daugava.

Demografia

El gener de 2013 la ciutat tenia 25.883 habitants.

Segons el cens de població de Jēkabpils del 2011,^[3] el 61,9% de la seva població eren letons, el 27,6% eren russos, el 3% eren belarussos, el 2,8% polonesos, l'1,6% eren ucraïnesos i el 3,1% eren d'altres grups humans.

Monuments

Jekabpils

S'han conservat bé els edificis antics de la part vella de la ciutat. A l castell de Jekabpils hi ha el Jekabpils History Museum.^[4]

Comtat de Jekabpils

Al parc de Strūves hi ha un dels punts originals de l'Arc geodèsic de Struve. A Tadenava hi ha un museu memorial sobre el poema letó Rainis. També hi ha els castellsl de Justine i Dignaja. El punt més alt de Selònia -Ormaņkalns- és en la zona de Klauze. Entre Nereta i Aknīste hi ha un museu memorial sobre el famós escriptor letó, Jānis Jaunsudrabiņš.

Jēkabpils city council
Old believers church in Jēkabpils
Jēkaba street and Holy Spirit Monastery elements
Jēkabpils central square
Krustpils railway station in Jēkabpils
Castell de Krustpils
Pļaviņu iela (street) and Daugava River levee

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jēkabpils

↑ «Kryżbork» (en polonès). Geographical Dictionary of the Kingdon of Poland, IV (Kęs — Kutno), 1883.
↑ Turnbull Stephen. Hrady Řádu německých rytířů 2 - Kamenné hrady v Lotyšsku a Estonsku 1185–1560. Grada Publishing a.s., 2010, p. 61–. ISBN 978-80-247-3412-5 [Consulta: 15 agost 2012].
↑ «data.csb.gov.lv». Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 16 març 2021].
↑ «JĒKABPILS HISTORY MUSEUM». Arxivat de l'original el 19 de maig 2014. [Consulta: 19 maig 2014].

[diccionari-1] «Kryżbork» (en polonès). Geographical Dictionary of the Kingdon of Poland, IV (Kęs — Kutno), 1883.

[Stephen2010-2] Turnbull Stephen. Hrady Řádu německých rytířů 2 - Kamenné hrady v Lotyšsku a Estonsku 1185–1560. Grada Publishing a.s., 2010, p. 61–. ISBN 978-80-247-3412-5 [Consulta: 15 agost 2012].

[3] «data.csb.gov.lv». Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 16 març 2021].

[museu-4] «JĒKABPILS HISTORY MUSEUM». Arxivat de l'original el 19 de maig 2014. [Consulta: 19 maig 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]