Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat . Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió .
Si
φ
:
M
⟶
N
{\displaystyle \varphi :M\longrightarrow N}
és un homomorfisme entre dues estructures lineals (dos mòduls sobre el mateix anell o dos espais vectorials sobre el mateix cos
A
{\displaystyle A}
) hi ha un únic homomorfisme
φ
∗
:
N
∗
⟶
M
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }:N^{\ast }\longrightarrow M^{\ast }\,}
entre les respectives estructures duals que compleix
⟨
m
,
φ
∗
(
ν
)
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
ν
⟩
,
m
∈
M
,
ν
∈
N
∗
{\displaystyle \langle m,\varphi ^{\ast }(\nu )\rangle =\langle \varphi (m),\nu \rangle \,,\quad m\in M\,,\quad \nu \in N^{\ast }\,}
Aquest homomorfisme,
φ
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }}
, és l'homomorfisme dual de l'homomorfisme
φ
{\displaystyle \varphi }
.
La relació
⟨
m
,
φ
∗
(
ν
)
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
ν
⟩
,
m
∈
M
,
ν
∈
N
∗
{\displaystyle \langle m,\varphi ^{\ast }(\nu )\rangle =\langle \varphi (m),\nu \rangle \,,\quad m\in M\,,\quad \nu \in N^{\ast }\,}
defineix efectivament una única forma lineal a
M
∗
{\displaystyle M^{\ast }}
. En efecte, del fet que la forma bilineal canònica de
M
×
M
∗
{\displaystyle M\times M^{\ast }}
és no degenerada en resulta que, si
∀
m
∈
M
,
⟨
m
,
μ
1
⟩
=
⟨
m
,
μ
2
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
ν
⟩
,
μ
1
,
μ
2
∈
M
∗
,
ν
∈
N
∗
{\displaystyle \forall m\in M\,,\,\langle m,\mu _{1}\rangle =\langle m,\mu _{2}\rangle =\langle \varphi (m),\nu \rangle \,,\quad \mu _{1},\mu _{2}\in M^{\ast }\,,\quad \nu \in N^{\ast }\,}
μ
1
−
μ
2
{\displaystyle \mu _{1}-\mu _{2}}
pertany al subespai nul de la forma bilineal i, com que és no degenerada, és zero i
μ
1
=
μ
2
=
φ
∗
(
ν
)
{\displaystyle \mu _{1}=\mu _{2}=\varphi ^{\ast }(\nu )}
. La linealitat de la forma
φ
∗
(
ν
)
{\displaystyle \varphi ^{\ast }(\nu )}
és, també immediata:
⟨
m
,
φ
∗
(
λ
1
ν
1
+
λ
2
ν
2
)
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
λ
1
ν
1
+
λ
2
ν
2
⟩
=
λ
1
⟨
φ
(
m
)
,
ν
1
⟩
+
λ
2
⟨
φ
(
m
)
,
ν
2
⟩
=
=
λ
1
⟨
m
,
φ
∗
(
ν
1
)
⟩
+
λ
2
⟨
m
,
φ
(
ν
2
)
⟩
=
=
⟨
m
,
λ
1
φ
∗
(
ν
1
)
+
λ
2
φ
a
s
t
(
ν
2
)
⟩
,
m
∈
M
,
ν
1
,
ν
2
∈
N
∗
,
λ
1
,
λ
2
∈
A
{\displaystyle {\begin{aligned}\langle m,\varphi ^{\ast }\left(\lambda _{1}\nu _{1}+\lambda _{2}\nu _{2}\right)\rangle &=\langle \varphi (m),\lambda _{1}\nu _{1}+\lambda _{2}\nu _{2}\rangle =\lambda _{1}\langle \varphi (m),\nu _{1}\rangle +\lambda _{2}\langle \varphi (m),\nu _{2}\rangle =\\&=\lambda _{1}\langle m,\varphi ^{\ast }\left(\nu _{1}\right)\rangle +\lambda _{2}\langle m,\varphi \left(\nu _{2}\right)\rangle =\\&=\langle m,\lambda _{1}\varphi ^{\ast }\left(\nu _{1}\right)+\lambda _{2}\varphi ^{ast}\left(\nu _{2}\right)\rangle \,,\quad m\in M\,,\quad \nu _{1},\nu _{2}\in N^{\ast }\,,\quad \lambda _{1},\lambda _{2}\in A\end{aligned}}\,}
La mateixa argumentació, basada en la no degeneració de la forma bilineal canònica sobre
M
×
M
∗
{\displaystyle M\times M^{\ast }}
, mostra la unicitat de l'homomorfisme dual: si
∀
m
∈
M
,
∀
ν
∈
N
∗
,
⟨
m
,
φ
1
∗
(
ν
)
⟩
=
⟨
m
,
φ
2
∗
(
ν
)
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
ν
⟩
{\displaystyle \forall m\in M\,,\,\forall \nu \in N^{\ast }\,,\,\langle m,\varphi _{1}^{\ast }(\nu )\rangle =\langle m,\varphi _{2}^{\ast }(\nu )\rangle =\langle \varphi (m),\nu \rangle \,}
resulta
∀
m
∈
M
,
∀
ν
∈
N
∗
,
⟨
m
,
φ
1
∗
(
ν
)
−
φ
2
∗
(
ν
)
⟩
=
0
{\displaystyle \forall m\in M\,,\,\forall \nu \in N^{\ast }\,,\,\langle m,\varphi _{1}^{\ast }(\nu )-\varphi _{2}^{\ast }(\nu )\rangle =0\,}
és a dir,
∀
ν
∈
N
∗
,
φ
1
∗
(
ν
)
−
φ
2
∗
(
ν
)
=
0
{\displaystyle \forall \nu \in N^{\ast }\,,\,\varphi _{1}^{\ast }(\nu )-\varphi _{2}^{\ast }(\nu )=0\,}
i
φ
1
∗
=
φ
2
∗
{\displaystyle \varphi _{1}^{\ast }=\varphi _{2}^{\ast }}
.
Les següents propietats són immediates:
(
λ
φ
+
μ
ψ
)
∗
=
λ
φ
∗
+
μ
ψ
∗
,
λ
,
μ
∈
A
{\displaystyle \left(\lambda \varphi +\mu \psi \right)^{\ast }=\lambda \varphi ^{\ast }+\mu \psi ^{\ast }\,,\quad \lambda ,\mu \in A}
(
φ
∘
ψ
)
∗
=
ψ
∗
∘
φ
∗
{\displaystyle \left(\varphi \circ \psi \right)^{\ast }=\psi ^{\ast }\circ \varphi ^{\ast }}
Entre els nuclis i imatges d'homomorfismes duals en resulten les següents relacions de dualitat
(
φ
(
M
)
)
∗
=
N
∗
/
ker
φ
∗
{\displaystyle \left(\varphi (M)\right)^{\ast }=N^{\ast }/\ker \varphi ^{\ast }\,}
(
M
/
ker
φ
)
∗
=
φ
∗
(
N
∗
)
{\displaystyle \left(M/\ker \varphi \right)^{\ast }=\varphi ^{\ast }\left(N^{\ast }\right)\,}
perquè les dues formes bilineals
φ
(
M
)
×
N
∗
/
ker
φ
∗
⟶
A
{\displaystyle \varphi (M)\times N^{\ast }/\ker \varphi ^{\ast }\longrightarrow A\,}
M
/
ker
φ
×
φ
∗
(
N
∗
)
⟶
A
{\displaystyle M/\ker \varphi \times \varphi ^{\ast }\left(N^{\ast }\right)\longrightarrow A\,}
⟨
φ
(
m
)
,
ν
~
⟩
=
⟨
φ
(
m
)
,
ν
⟩
{\displaystyle \langle \varphi (m),{\tilde {\nu }}\rangle =\langle \varphi (m),\nu \rangle \,}
⟨
m
~
,
φ
∗
(
ν
)
⟩
=
⟨
m
,
φ
∗
(
ν
)
⟩
{\displaystyle \langle {\tilde {m}},\varphi ^{\ast }(\nu )\rangle =\langle m,\varphi ^{\ast }(\nu )\rangle \,}
són no degenerades i, en conseqüència, tenen aquestes relacions de dualitat.
Aplicacions duals entre espais vectorials de dimensió finita
modifica
Si
M
{\displaystyle M}
i
N
{\displaystyle N}
són espais vectorials de dimensió finita, també ho són els duals
M
∗
{\displaystyle M^{\ast }}
i
N
∗
{\displaystyle N^{\ast }}
i els subespais
ker
φ
{\displaystyle \ker \varphi }
,
φ
(
M
)
{\displaystyle \varphi (M)}
,
ker
φ
∗
{\displaystyle \ker \varphi ^{\ast }}
,
φ
∗
(
N
∗
)
{\displaystyle \varphi ^{\ast }\left(N^{\ast }\right)}
i, de les relacions de dualitat ja establertes, en resulta
dim
M
=
dim
M
∗
{\displaystyle \dim M=\dim M^{\ast }\,}
dim
N
=
dim
N
∗
{\displaystyle \dim N=\dim N^{\ast }\,}
dim
φ
(
M
)
=
dim
N
∗
/
ker
φ
∗
{\displaystyle \dim \varphi (M)=\dim N^{\ast }/\ker \varphi ^{\ast }\,}
dim
M
/
ker
φ
=
φ
∗
(
N
∗
)
{\displaystyle \dim M/\ker \varphi =\varphi ^{\ast }\left(N^{\ast }\right)\,}
que, junt amb els isomorfismes
M
/
ker
φ
=
φ
(
M
)
{\displaystyle M/\ker \varphi =\varphi (M)\,}
N
∗
/
ker
φ
∗
=
φ
∗
(
N
)
{\displaystyle N^{\ast }/\ker \varphi ^{\ast }=\varphi ^{\ast }(N)\,}
dona
dim
φ
(
M
)
=
dim
φ
∗
(
N
∗
)
{\displaystyle \dim \varphi (M)=\dim \varphi ^{\ast }\left(N^{\ast }\right)\,}
i dues aplicacions duals,
φ
{\displaystyle \varphi }
i
φ
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }}
tenen el mateix rang .
Si
M
{\displaystyle M}
,
M
∗
{\displaystyle M^{\ast }}
i
N
{\displaystyle N}
,
N
∗
{\displaystyle N^{\ast }}
són parelles duals d'espais vectorials de dimensió finita,
φ
:
M
⟶
N
{\displaystyle \varphi :M\longrightarrow N}
i
φ
∗
:
N
∗
⟶
M
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }:N^{\ast }\longrightarrow M^{\ast }}
són dos homomorfismes duals i
B
M
=
{
u
1
,
u
2
,
…
u
m
}
{\displaystyle {\mathcal {B}}_{M}=\left\{u_{1},u_{2},\ldots u_{m}\right\}\,}
B
M
∗
=
{
u
1
∗
,
u
2
∗
,
…
u
m
∗
}
{\displaystyle {\mathcal {B}}_{M^{\ast }}=\left\{u_{1}^{\ast },u_{2}^{\ast },\ldots u_{m}^{\ast }\right\}\,}
B
N
=
{
v
1
,
v
2
,
…
u
n
}
{\displaystyle {\mathcal {B}}_{N}=\left\{v_{1},v_{2},\ldots u_{n}\right\}\,}
B
N
∗
=
{
v
1
∗
,
v
2
∗
,
…
v
n
∗
}
{\displaystyle {\mathcal {B}}_{N^{\ast }}=\left\{v_{1}^{\ast },v_{2}^{\ast },\ldots v_{n}^{\ast }\right\}\,}
en són les respectives bases i bases duals , la matriu de l'homomorfisme
φ
{\displaystyle \varphi }
consisteix en les
m
{\displaystyle m}
columnes
φ
(
u
j
)
,
j
=
1
,
…
,
m
{\displaystyle \varphi (u_{j})\,,\,j=1,\ldots ,m}
, cadascuna amb
n
{\displaystyle n}
elements. De la definició de base dual en resulta que l'element de la fila
i
{\displaystyle i}
columna
j
{\displaystyle j}
d'aquesta matriu és:
φ
⟷
(
⟨
φ
(
u
j
)
,
v
i
∗
⟩
)
{\displaystyle \varphi \quad \longleftrightarrow \quad {\begin{pmatrix}\langle \varphi \left(u_{j}\right),v_{i}^{\ast }\rangle \end{pmatrix}}\,}
D'altra banda, si convenim a disposar els elements dels duals com a vectors fila , la matriu de l'homomorfisme dual
φ
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }}
consisteix en les
n
{\displaystyle n}
files
φ
∗
(
v
i
∗
)
,
i
=
1
,
…
,
n
{\displaystyle \varphi ^{\ast }(v_{i}^{\ast })\,,\,i=1,\ldots ,n}
, cadascuna amb
m
{\displaystyle m}
elements. De la definició de base dual en resulta que l'element de la fila
i
{\displaystyle i}
columna
j
{\displaystyle j}
d'aquesta matriu és:
φ
∗
⟷
(
⟨
u
j
,
φ
∗
(
v
i
∗
)
⟩
)
{\displaystyle \varphi ^{\ast }\quad \longleftrightarrow \quad {\begin{pmatrix}\langle u_{j},\varphi ^{\ast }\left(v_{i}^{\ast }\right)\rangle \end{pmatrix}}\,}
i, com que
⟨
φ
(
u
j
)
,
v
i
∗
⟩
=
⟨
u
j
,
φ
∗
(
v
i
∗
)
⟩
{\displaystyle \langle \varphi \left(u_{j}\right),v_{i}^{\ast }\rangle =\langle u_{j},\varphi ^{\ast }\left(v_{i}^{\ast }\right)\rangle }
, resulta que ambdues matrius són idèntiques. Però, si convenim a disposar els elements del dual com a vectors columna, aleshores una matriu és la matriu transposada de l'altra.
Això i que els rangs de
φ
{\displaystyle \varphi }
i de
φ
∗
{\displaystyle \varphi ^{\ast }}
són iguals mostra que, en una matriu, el rang per files i el rang per columnes és el mateix i es pot parlar, doncs, del rang d'una matriu .