Georges Prêtre (Waziers, 14 d'agost del 1924 - Navés, 4 de gener de 2017) fou un director d'orquestra francès.[1]

Plantilla:Infotaula personaGeorges Prêtre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 agost 1924 Modifica el valor a Wikidata
Waziers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Castres (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsGeorges Dhérain Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Regional Conservatoire of Douai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMaurice Duruflé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVannina Santoni Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficEMI Modifica el valor a Wikidata
Participà en
3 juny 2006Festival d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSuzanne Lefort Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabelle Prêtre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontBiblioteca Digital BEIC Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0699571 The Movie Database: 226499
Spotify: 5lfbI21DXOiKTCT3Gb802r Musicbrainz: 33ff592d-0cf8-4d40-895d-993aad15d311 Discogs: 868929 IMSLP: Category:Prêtre,_Georges Allmusic: mn0000496112 Find a Grave: 174886703 Modifica els identificadors a Wikidata

Va néixer a Waziers, un poble del nord de França, i estudià harmonia amb Maurice Duruflé i direcció amb André Cluytens, entre altres, al Conservatori de París. Després de graduar-se, dirigí en un nombre de petits teatres d'òpera francesos, qualque vegada sota el pseudònim de Georges Dherain,[2] abans de fer el seu debut a París, a l'Òpera còmica, amb l'obra de Richard Strauss Capriccio. Feu el seu de debut al Royal Opera House, Covent Garden l'any 1961, amb primeres aparicions al Metropolitan Opera de Nova York i La Scala de Milà, més tard, en els anys 1960. Treballà amb Maria Callas en diverses ocasions, i hi feu gravacions de Carmen i Tosca.[1] Per un temps va ser director musical de l'acadèmia de la música reial de l'Òpera de París.[cal citació]

A més de l'òpera, Prêtre és conegut per les seues interpretacions de música francesa. Està especialment associat amb Francis Poulenc, del qual va estrenar l'òpera La Voix humaine a l'Opéra-Comique el 1959 i els seus Sept répons des ténèbres l'any 1963. L'any 1999 donà una sèrie de concerts a París per celebrar el centenari del naixement de Poulenc.[1] L'any 1988 Marcel Landowski li dedicà la seva quarta simfonia.[3]

Va dirigir el Concert d'Any Nou de la Filharmònica de Viena el 2008 i el 2010.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Roux, Marie-Aude «Georges Prêtre, une passion viennoise» (en francès). Le Monde, 04-01-2017 [Consulta: 5 gener 2017].
  2. «About Georges Prêtre» (en anglès). MTV. Viacom International Inc.. Arxivat de l'original el 6 de gener 2017. [Consulta: 5 gener 2017].
  3. «Marcel LANDOWSKI» (en anglès). MusicWeb International. [Consulta: 5 gener 2017].