Districte de Pomoravlje
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Districte de Pomoravlje (en serbi: Pomoravski okrug, Поморавски округ) és un dels 18 ókrug o districtes en què està dividida la Sèrbia central, la regió històrica de Sèrbia. Té una extensió de 2.614 km², i segons el cens del 2011, una població de 214.536 habitants. La seva capital administrativa és la ciutat de Jagodina. La componen els municipis de: Jagodina, Ćuprija, Paraćin, Svilajnac, Despotovac i Rekovac.
Поморавски округ (sr)  | |||||
| |||||
| Tipus | Districte de Sèrbia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Sèrbia | ||||
| Capital | Jagodina (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 182.047 (2022) (69,64 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | Šumadija i Sèrbia Occidental (2010–) | ||||
| Superfície | 2.614 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 29 gener 1992 | ||||
| ISO 3166-2 | RS-13 | ||||
| Lloc web | puo.rs | ||||
Composició ètnica
modificaSegons el cens del 2011, la composició ètnica del districte és la següent
Cultura i història
modificaAl districte hi trobem el Monestir de Jošanica, construït a finals del segle xvii, durant el regnat del dèspota Đurađ Branković, i es considera un dels edificis medievals més importants de la regió.
Prop de Ćuprija s'hi troba el Monestir de Ravanica, amb l'església de l'assumpció, donació del Príncep Lazar, construït entre 1375 i 1377. Després de la mort del príncep a la batalla de Kosovo, les seves relíquies sagrades van ser salvaguardades al monestir fins al 1690, quan va patir diversos desplaçaments per retornar finalment al seu lloc original.
Al districte també s'hi troba el monestir de Manasija, a les proximitats de Despotovac. Va ser una donació del Dèspota Stefan Lazarević i es va construir entre 1407 i 1418. Al llarg del segle xv, la famosa escola de Resava va treballar al monestir, duent a terme diversos projectes de còpia de llibres i textos antics, i l'escriptura de nous llibres. Konstantin el filòsof, autor de l'"Hagiografia del Dèspota Stefan" i del "Llibre de les lletres", que regulava llavors l'ortografia del serbi, va dur a terme la seva feina creativa al monestir.
Enllaços externs
modifica- Oficina d'Estadística de Sèrbia(anglès)(serbi)
- Pomoravlje - portal(serbi)
Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.