Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.
Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis  | |
 Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde | |
| Tipus | Congregació clerical masculina |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge |
| Nom oficial llatí | Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis |
| Sigles | C.M.F |
| Altres noms | Missioners Claretians, cordimarians |
| Hàbit | No n'usen: el del clergat del lloc |
| Lema | Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima) |
| Objectiu | Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions |
| Fundació | 16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró |
| Aprovat per | Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil) |
| Constitucions | Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870 |
| Patrons | Mare de Déu i Sant Miquel |
| Supressió | A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875 |
| Branques i reformes | Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851 |
| Primera fundació | Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849 |
| Fundacions destacades | Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.) |
| Persones destacades | Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla |
| Lloc web | http://www.claret.org |
Història
modificaLa política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.
Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]
-
Escut dels claretians
-
Escut dels Claretians
-
Casa Missió d'Exercicis de Vic, amb el temple-sepulcre del sant
-
Església de l'Immaculat Cor de Maria (Barcelona) (Carrer Sant Antoni Maria Claret, 45)
-
Edifici del Col·legi Claret de Barcelona, adjacent a l'església
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Santacana i Trilla, Lleonard; Codina i Plensa, Josep M. «Cent anys de presència claretiana a Cervera». Miscel·lània cerverina, Núm.: 5, 1987. ISSN: 2385-426X [Consulta: 19 agost 2016].
- ↑ Salarich i Torrents, Miquel S.; Ylla-Català i Genís, Miquel S. «Josepé Xifré i Mussach». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 139-144. ISBN 84-398-0654-X.