Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb Andratx, Estellencs, Puigpunyent i Palma. Calvià viu, sobretot, del turisme de platja; i, en menor mesura, de l'agricultura (principalment oliveres, garrovers, ametllers…); de la ramaderia (sobretot el porc i l'ovella); i també de la pesca, d'una varietat notable. És seu de la cadena de televisió autonòmica d'IB3, al polígon de Son Bugadelles.
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca | ||||
| Capital | Calvià | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 53.162 (2023) (366,58 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Calvianer, calvianera (esporàdicament calvianenc, calvianenca)[1] | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 145,02 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 154 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07184, 07160, 07180, 07181, 07183 i 07196 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07011 | ||||
| Lloc web | calvia.com | ||||
Dins el terme municipal, al cim de la mola de s'Esclop (926 m alt.), hi ha la Caseta de n'Aragó, edifici en ruïnes on Francesc Aragó dugué a terme mesures del meridià entre Barcelona i les Illes Balears (1808), per tal de servir de base al nou sistema mètric.
Nom
modificaEl nom de Calvià, pronunciat tradicionalment Cauvià o, localment, Cuvià,[2] es documenta per primera vegada en la butla del papa Innocenci IV el 1248 sota la forma llatina Caviano (en cas ablatiu, d'un nominatiu *Cavianum), que segurament cal esmenar a *Calviano.[2] Tradicionalment s'ha considerat un nom llatí, Calvianus, en referència al propietari de les terres; es tractaria d'un cognomen derivat d'un nomen Calvius, al seu torn derivat de calvus ('calb').[3] Coromines, però, fa notar l'anomalia que suposa que, en terres de llarg domini aràbic, s'hagi conservat un derivat en -anum sota el seu timbre originari, i no, com és habitual, modificat en -én / -ent per imela, com en els valencians Agullent, Crevillent, Parcent, i els possibles casos mallorquins Vertaient, Tuent, Perpunyent. Després de temptejar possibilitats mossaràbigues i preromanes, acaba per donar per bona l'etimologia tradicional, justificant l'excepcionalitat fonètica pel fet que es tracta d'una localitat costanera, el nom de la qual hauria estat preservada pels mariners catalans durant el període islàmic (com Santa Ponça, Cala Sant Vicenç, Santacirga...).[2]
Història
modificaEtapa precatalana
modificaEl terme de Calvià, un dels més extensos de Mallorca, compta amb molts de jaciments arqueològics arreu del territori. Del període pretalaiòtic n'és testimoni la Naveta Alemany, un dels monuments d'aquesta tipologia més ben estudiats de l'illa. Per la seva banda, el Puig de la Morisca és un jaciment d'època talaiòtica molt extens i amb moltes de fases d'ocupació, que s'allarguen fins al període islàmic. El turriforme esglaonat de Son Ferrer dona compte del període posttalaiòtic a l'illa, mentre que la dominació romana dins el terme està documentada gràcies al jaciment de la Mesquida, una vil·la romana del segle i.
Durant el període islàmic, el terme de Calvià, on encara no hi havia cap centre de poblament no dispers, feia part del districte islàmic d'Ahwaz al-Madina, juntament amb Andratx, Puigpunyent, Marratxí i la ciutat.
El Regne de Mallorca
modificaEl terme de Calvià tengué un paper important en la Conquesta de Mallorca, atès que fou el lloc on l'estol català desembarcà i establí el primer campament, el 10 de setembre de 1229, després que haguessin salpat de Salou cinc dies abans. Allà mateix, es combaté la primera batalla, i dos dies més tard, el 12 de setembre, tengué lloc la batalla de Portopí, que ha deixat el topònim del Coll de la Batalla.[4][5] El cavaller Guillem de Montcada, comte de Bearn, va morir a la dita batalla de Portopí, i es diu que fou enterrat a prop de la zona de combat, on s'erigí un monument funerari per recordar-lo a ell i als seus, la Creu dels Montcada. En realitat, Guillem de Montcada no jeu sota la creu, ans és enterrat al Monestir de Santes Creus. El paper que va jugar la zona en la Conquesta ha dotat el terme d'un cert simbolisme a l'hora de commemorar els fets; de fet, després de la Festa de l'Estendard, la principal celebració de commemoració dels fets són les Festes del Rei en Jaume de Santa Ponça, celebrada d'ençà del 700è aniversari el 1929.[6]
Per mor de la proximitat a la Península, també desembarcaren al terme el rei Alfons II d'Aragó en la Confiscació del Regne de Mallorca, qui desembarcà el 1285 al litoral de la Porrassa, i el rei Pere III en la Expedició a Mallorca, qui desembarcà el maig de 1343 a Peguera (Calvià) i Santa Ponça. Després de la batalla de Llucmajor, el Regne de Mallorca fou reincorporat a la Corona d'Aragó.[7]
Després del repartiment, el terme de Calvià correspongué a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, juntament amb Andratx, Puigpunyent, Marratxí i altres terres.[8] El segle xiv, tots aquests dominis del bisbe de Barcelona es constituïren en una baronia en règim de pariatge, i per això fou anomenada Baronia del Pariatge.[9]
La butla d'Innocenci IV de 1248 atorgà una parròquia a Calvià, dedicada a Sant Joan, i quaranta anys més tard el terme de Calvià ja estava constituït i regit per un batle; com que no era de domini reial ans era propietat del bisbat de Barcelona, les Ordinacions de 1300.[10] El segle xiv hom bastí una nova església més gran que la original,[11] atès que la repoblació havia fet augmentar la població del terme. No obstant això, encara no hi havia cap vila, ans la població vivia dispersa en el territori.[12]
Durant l'edat mitjana i principalment el segle xiv, els reis de Mallorca dugueren a terme una política de construcció d'edificis monumentals (la Seu de Mallorca, el Castell de Bellver i el Palau de l'Almudaina, principalment) que, naturalment, requeria una gran quantitat de pedra. Calvià fou important en aquest període per les pedreres que hi havia al llarg de tot el litoral, principalment a la zona dita de Rafaubetx, vora el Cap de Cala Figuera.[13]
Les Germanies no tengueren gaire incidència al terme, per bé que destacà l'assassinat de Pere Ignaci Vivot, propietari de Valldurgent i de Galatzó, duit a terme per pagesos de Galatzó.[14]
El segle xv la població era escassa i encara no s'havia desenvolupat cap vila, però el segle xvi començà a augmentar la producció agrícola gràcies a l'increment de rotes, femomen que es mantengué els segles xvii i xviii i per això augmentà la població, que, val a dir, el segle xvii encara era molt baixa: era el segon terme amb menys població (623) de l'illa, sols per darrere Deià.[15] El principal increment de població fou el segle xviii, quan es consolidaren les viles de Calvià i del Capdellà i es generalitzaren els establerts entorn d'aquestes viles, a Son Vic i a Santa Ponça. El procés d'establiment de les grans possessions calvianeres fou més tardà i menys incident a Calvià que a la resta de municipis de Mallorca; en realitat, les característiques muntanyenques del terme incidiren en aquest fet.[16]
L'Edat Contemporània
modificaL'Edat Contemporània comença a Espanya amb les Corts de Cadis i l'edicte de 1811 que abolia els senyorius jurisdiccionals, que a Calvià suposà la fi de la baronia del Pariatge.[17] No obstant això, no va suposar una ruptura socioeconòmica gaire gran a la societat calvianera, que es va continuar de caracteritzar per tenir una base econòmica agrícola, un estancament poblacional, una estructura de propietat latifundista i una gran incomunicació dels nuclis urbans amb Palma.[18] El desinterès dels propietaris de rendibilitzar la producció, la manca d'innovacions en enginyeria agrícola i la concentració de la propietat en pocs individus (característic de la muntanya mallorquina) impedien una renovació dels sistemes de producció.[19]
La població es concentrava a la vila i al Capdellà, mentre que la població foravilera es concentrava a les grans possessions, els centres que organitzaven la vida de camp, o en disseminat.[20] Les grans propietats eren Santa Ponça, Bendinat, Galatzó i Peguera (Calvià), que suposaven més d'un 60% de la superfície del terme i que el 1863 eren en mans de tres persones (el marquès de la Romana, el marquès de Bellpuig i Ignaci Fuster, propietari de Galatzó).[21] La fragmentació dels grans latifundis mallorquins del segle xviii no s'esdevengué a Calvià, en contraposició a altres termes de Mallorca.[19]
El litoral, en canvi, romania poc explotat atesa la presència dels grans aiguamolls de la Porrassa, Santa Ponça i Peguera, a més del perill dels pirates, i la població era mínima: la major part de les platges del terme eren part de salobrars, que fins al segle xix foren focus d'infeccions i paludisme i, per tant, despoblats.[22] La costa de Calvià era sobretot zona de dependència clara de l'interior, i també com a indret de pas de la gran ciutat de Mallorca o de la vila d'Andratx, i la major part dels pobladors (amos de possessió, missatges, talaiers, roters, picapedrers, trencadors de marès…) generalment no eren del terme sinó d'altres indrets de Mallorca. Aquesta despersonalització i de dependència exterior ha marcat moltíssim l'esdevenidor d'un terme poc vertebrat i mantengut de manera forçada.[22]
Respecte la comunicació, la carretera que unia Palma amb Andratx per Santa Ponça fou condicionada el 1863, però fins als anys 30 no estigué en condicions la connexió amb la vila de Calvià. La carretera entre el Capdellà i Calvià, en canvi, fou acabada el 1916.[23] Els avenços mèdics de finals del segle xix feren descendir la mortalitat, cosa que comportà un augment de la població però, com que això no anà de la mà d'una millora de les tècniques de producció, no generà més feina i la gent hagué d'emigrar, un procés que s'allargà de final del xix fins als anys cinquanta del xx i fou general a Mallorca; els calvianers emigraren principalment a Cuba, Guatemala, Uruguai i Bons Aires.[24]
Aquestes dificultats econòmiques afavoriren que apareguessin, ja el segle xix, les primeres manifestacions d'associacionisme obrer, manifestades en les primeres societats de socors mutus, que tenien per objectiu ajudar econòmicament els obrers i jornalers que estaven en situació precària, sense feina o malalts, sovint liderades per calvianers tornats d'Amèrica que havien patit situacions precàries.[25] Aquestes societats es polititzaren i dins el segle xx sovint esdevengueren republicanes i d'esquerres, i donaren suport a les protestes dels treballadors com la vaga dels deu reals, una vaga de collidores d'olives que forçà els grans propietaris a acceptar un augment del salari de les collidores.[26] Atesa la situació social del terme, Calvià destacà com un dels municipis de Mallorca on més pes tengué l'esquerra, cosa que portà a una gran repressió durant el franquisme.[27] La depressió econòmica de la postguerra accentuà la pobresa, reforçà l'emigració i com a resposta prengué força l'estraperlo, força important a Calvià atesos els grans quilòmetres de costa verge.[28]
Aquesta realitat començà a canviar al litoral els anys vint, quan un incipient turisme arribà al litoral calvianer, principalment a Peguera (Calvià), Magaluf, la zona de Son Caliu i les terres de la possessió de Bendinat, més pròximes a la ciutat.[29] Després de la Guerra i la Postguerra, el desarrollismo portà el turisme de masses, que urbanitzà gairebé tot el litoral en poc més de vint anys, amb el qual arribà molta d'immigració espanyola, especialment de Jaén i de Múrcia, que treballà primer en la construcció i després en la indústria del turisme que tot just s'havia instal·lat i produí un canvi demogràfic molt gran i del tot sobtat, al qual contribuïren moltes de famílies mallorquines que es mudaren al litoral calvianer cercant un model de vida diferent, fins llavors impossible per qüestions de mobilitat.[30] Més tard, també s'han establerts a Calvià molts de ciutadans europeus, fet afavorit pel renom turístic del municipi.
Aquesta realitat contrasta amb l'extens territori interior del terme de Calvià, que s'ha mantengut principalment agrícola, per bé que és una realitat minoritària i en retrocés.
Política i govern
modificaComposició de la Corporació Municipal
modificaEl Ple de la Batlia està format per 21 regidors. A les eleccions municipals de 2019, el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) obtengué 10 regidors, el Partit Popular (PP) n'obtengué 5, Vox - Baleares (Vox-Actúa Baleares) 2, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 2 i la coalició Més per Mallorca-Podem (Més-Podemos) 2.
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista de les Illes Balears | Alfonso Rodríguez Badal | 6717 | 40,99 % | 10 ( | ||
| Partit Popular | José Manuel Ruiz Rivero | 3628 | 22,14 % | 5 ( | ||
| Vox | Idoia Ribas Marino | 1705 | 10,40 % | 2 ( | ||
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Gaël Aline Thyus Vieville | 1459 | 8,90 % | 2 ( | ||
| Podem-Més per Calvià | Margarita Plomer Fornés | 1307 | 7,98 % | 2 ( | ||
| Altres candidatures[31] | 1479 | 9,01 % | 0 | |||
| Vots en blanc | 93 | 0,57% | ||||
| Total vots vàlids i regidors | 16 388 | 100 % | 21 | |||
| Vots nuls | 103 | 0,62 % | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 16 491 | 50,58%** | ||||
| Abstenció | 16 110* | 49,42 %** | ||||
| Total cens electoral | 32 601* | 100 %** | ||||
| Batle: Alfonso Rodríguez Badal (PSIB) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 10 de PSIB i 2 de Més-Podemos[32]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[33] Junta Electoral de la Zona de Palma.[34] Diari Ara.[35] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Batles
modifica| Període | Batle o batlessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Francesc Font Quetglas | Independent | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Francesc Obrador Moratinos | 28/05/1983 | -- | |
| 1987–1991 | Francesc Obrador Moratinos | 30/06/1987 | -- | |
| 1991–1995 | Margarita Nájera Aranzábal | 15/06/1991 | -- | |
| 1995–1999 | Margarita Nájera Aranzábal | 17/06/1995 | -- | |
| 1999–2003 | Margarita Nájera Aranzábal | 03/07/1999 | -- | |
| 2003–2007 | Carlos Delgado Truyols | 14/06/2003 | -- | |
| 2007–2011 | Carlos Delgado Truyols | 16/06/2007 | -- | |
| 2011–2015 | Manuel Onieva Santacreu | 11/06/2011 | -- | |
| 2015–2019 | Alfonso Rodríguez Badal | 13/06/2015 | -- | |
| 2019-2023 | Alfonso Rodríguez Badal | 15/06/2019 | -- | |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Població
modifica| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cal Català-Illetes | 3.229 |
| Cala Vinyes | 820 |
| Calvià | 2.515 |
| Es Capdellà | 1.038 |
| Costa de la Calma | 1.546 |
| Costa d'en Blanes | 1.918 |
| Magaluf | 4.384 |
| Peguera | 3.884 |
| Palmanova | 6.583 |
| Porrassa, la | 124 |
| Portals Nous | 2.441 |
| Santa Ponça | 10.875 |
| Bendinat | 471 |
| Galatzó | 1.590 |
| Portals Vells | 31 |
| Sol de Mallorca | 728 |
| Son Ferrer | 5.845 |
| Toro, el | 2.341 |
| Font: IBESTAT | |
La població empadronada, a data de l'1 de gener de 2008, era de 50.777 habitants, segons l'INE. És el segon municipi més poblat de tot l'arxipèlag balear. L'únic municipi que el supera en població és la capital, Palma.
| 1900 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1990 | 1995 | 2000 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2.567 | 2.335 | 3.005 | 4.890 | 22.016 | 23.277 | 29.504 | 37.419 | 47.934 | 50.777 |
Llinatges
modificaEls llinatges més habituals a Calvià coincideixen amb els més habituals arreu de l'Estat, fruit de la immigració castellana els anys 1960-70. Abans del Desarrollismo i de l'arribada de tots aquests pobladors, quan Calvià era un municipi eminentment agrari i dels menys poblats de l'illa, els llinatges més habituals eren Barceló, Castell, Pellisser (Pallisser), Roca, Amengual, Salom i Salvà.[36]
Esports
modificaL'equip històric de Calvià és el CE Calvià, fundat l'any 1952, que juga de titular al camp municipal des Mofarès, situat a ponent de la vila, i du samarreta blava i calçons blancs. La seva millor etapa històrica són els anys que va jugar a Tercera a la dècada dels vuitanta, justament quan l'equip va canviar el nom a CE Costa de Calvià, en un assaig per a representar totes les poblacions costaneres del municipi, urbanitzades feia poc.[37]
El 1990 es produí l'aparició del CF Platges de Calvià, fruit de la fusió de tres equips de Magaluf, Peguera (Calvià) i Santa Ponça. El nou club, que representava millor les noves localitats turístiques costaneres, va substituir —en resultats i en identificació— el Costa de Calvià: mentre que el Platges s'ha mantengut a l'elit del futbol mallorquí —a Tercera i a Preferent—, el CE Calvià, que va recuperar l'antic nom els anys noranta, no ha tornat a Tercera dels anys noranta ençà.
Referències
modifica- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Coromines, Joan. «Calvià». A: Onomasticon Cataloniae. vol. III. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1997, p. 203-205. ISBN 84-7256-331-6.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Calvia». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ b. Abd Allah Ibn 'Amīra, Ahmad. kitab ta’rih Mayurqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca. Universitat Illes Balears, 2008, p. 57. ISBN 8483840693.
- ↑ Albero, D; Calderón, M; Calvo, M; Gloaguen, E. «Calvià y la conquista de Jaime I (1229)». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 177-186. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 2 març 2020]. Arxivat 3 August 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Caubet, Marina «Les Festes del rei En Jaume arriben a Calvià carregades de novetats». Diari de Balears, 30-08-2016 [Consulta: 1r març 2020]. Arxivat 4 de setembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Sastre Moll, 2011, p. 187.
- ↑ «Santa Ponça». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 271-3. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Pariatge, Baronia del». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum XII. Palma: Promomallorca, p. 361. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ Sastre Moll, 2011, p. 188.
- ↑ Sastre Moll, 2011, p. 194.
- ↑ Sastre Moll, 2011, p. 190.
- ↑ Sastre Moll, 2011, p. 193.
- ↑ Deyà Bauzà, 2011, p. 200.
- ↑ Deyà Bauzà, 2011, p. 202-5.
- ↑ Deyà Bauzà, 2011, p. 210-14.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 223.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 224.
- ↑ 19,0 19,1 Vives Reus, 2011, p. 226.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 225.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 227.
- ↑ 22,0 22,1 Noguerol Mulet, Josep «Alguns topònims històrics de la costa calvianera». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 55, 1999, pàg. 399. Arxivat de l'original el 1 de març 2020 [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 230.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 231.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 232.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 233-234.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 236.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 237.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 240.
- ↑ Vives Reus, 2011, p. 248.
- ↑ També hi participaren El Pi-Proposta per les Illes Balears (El Pi) (428 vots, 2,61 %), Transforma Calvià (TrC) (284 vots, 1,73 %), Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) (263 vots, 1,60 %), Sí Se Puede Calvià (SSPC) (261 vots, 1,59 %) i Decide Calvià (DeCa) (243 vots, 1,48 %)
- ↑ Pedro Aguiló Mora «Alfonso Rodríguez, alcalde cuatro años en Calvià con el apoyo de Podemos-Més». Última Hora [Calvià], 15-06-2019. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2021 [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 24 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Palma «Candidatures proclamades per a les eleccions municipals de 26 de maig de 2019» (html) (en castellà). Butlletí oficial de les Illes Balears. Govern Balear [Palma], 88, 30-04-2019, pàg. 17468-17478 [Consulta: 24 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Calvià», 26-05-2019. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2021. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Los ocho apellidos 'calvianers'». Diario de Mallorca, 02-09-2018.
- ↑ «Pàgina oficial del club». Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 8 maig 2019].
Bibliografia
modifica- Deyà Bauzà, M. «Calvià en la época moderna». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 199-220. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 6 març 2020].
- Sastre Moll, J. «Calvià durante la época medieval en Mallorca». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 187-197. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 6 març 2020].
- Vives Reus, A. «Calvià en época contemporánea». A: Apuntes sobre la historia de Calvià en el contexto de las Islas Baleares. Calvià: Fundación Calviá, 2011, p. 221-253. ISBN 978-84-614-8885-8 [Consulta: 2 març 2020].