Bruce Dickinson
Bruce Dickinson (Worksop, 7 d'agost de 1958) és el vocalista principal al grup de heavy metal Iron Maiden[1][2][3] que va entrar per substituir Paul Di'Anno el 1981, es va iniciar a Iron Maiden amb uns concerts en uns envelats de circ italianes. Fins abans d'unir-s'hi el 1981 per gravar The Number of the Beast, va ser el cantant de Samson, on era conegut pel nom de Bruce Bruce a causa d'un esquetx de Monty Python (en ingressar a Iron Maiden el mànager d'aquests li va fer usar el seu nom original). Però els seus començaments en la música es remunten a la seva època amb una banda britànica anomenada Styx (no confondre-la amb la famós grup nord-americana homònima) el 1976, d'allà va passar a cantar a Speed des de 1977 a 1978 i quan aquest grup es va separar es va unir a Shots fins a l'estiu de 1979.)[4]
Bruce Dickinson amb el conjunt de pilot. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Paul Bruce Dickinson 7 agost 1958 (66 anys) Worksop (Anglaterra) |
Altres noms | Air Raid Siren Bruce Bruce |
Formació | Universitat Queen Mary de Londres King Edward VII School, Sheffield Birkdale School |
Activitat | |
Ocupació | Músic, autor, dj, pilot |
Activitat | 1976 – actualitat |
Membre de | |
Gènere | Heavy metal |
Veu | Tenor |
Instrument | Cantant, Guitarra |
Segell discogràfic | EMI, PHANTOM |
Company professional | Iron Maiden, Samson |
Esport | esgrima |
Premis | |
| |
Lloc web | screamforme.com |
|
A més de cantar també escriu, practica esgrima olímpica i pilota Boeings 757 per a l'empresa d'aviació Astraeus amb el rang d'Oficial Primer.[5][6][7] Té un nivell tocant la guitarra bastant bàsic, com es pot veure en el vídeo en directe d'Iron Maiden Live After Death o en diversos altres vídeos musicals de la seva carrera en solitari. Va estudiar Història al Queen Mary and Westfield College de la Universitat de Londres, i va ser membre actiu d'un partit conservador de seu Regne Unit natal. A més a més, és esquerrà, tal com ell mateix explica al documental del concert Rock in Rio, quan practica esgrima.
Actualment presenta Rock Show en una emissora de ràdio de la BBC anglesa que s'especialitza en el rock alternatiu, i també s'encarrega del programa Masters of Rock (Mestres del Rock) en un altre dial de la mateixa ràdio.[8] També va ser el protagonista del documental Flying Heavy Metal del canal Discovery Channel en el qual combina les seves dues grans aficions: els avions i el metal.
També ha escrit el guió de la pel·lícula Chemical Wedding, basada en Aleister Crowley, la figura màgic-satanista que més ha influït en la cultura, i en les seves més diverses expressions, del passat segle xx, astròleg, cabalista, tarotista, maçó, alpinista, escaquista, etc. La pel·lícula és dirigida per Julian Doyle i Bruce Dickinson també participa en la banda sonora.[9]
Carrera en solitari
modificaLa seva carrera fora d'Iron Maiden va començar amb l'enregistrament de Bring Your Daughter to the Slaughter, que va aparèixer en la BSO de Malson a Elm Street 5 i més tard al segon disc de recopilació The Best of Bruce Dickinson. Es tractava d'una versió diferent de la que es posaria després al disc d'Iron Maiden No Prayer for the Dying. La versió original d'aquesta cançó li posaria a les mans un contracte per fer un àlbum complet. Bruce es va ajuntar amb el seu amic, i futur membre d'Iron Maiden, Janick Gers per compondre Tattooed Millionaire, en dues setmanes, un disc bastant allunyat del so 'heavy' d'Iron Maiden però tanmateix amb un estil propi ben definit. Potser algunes de les cançons van ser compostes pel mateix Bruce per al disc Somewhere In Time, però que Steve Harris no va acceptar per posar-les a l'àlbum. Per això no hi ha cap cançó composta per ell publicada en aquest disc.
Abans de treure a la venda el seu segon treball Balls to Picasso, Bruce va deixar Maiden i intentà aconseguir ajuda de Myke Gray i de Keith Olsen a continuació. D'aquesta etapa tan sols van sortir a la llum unes quantes cançons en forma de B-Sides (Cares B) i només una No Way Out... Continued va aparèixer al recull anteriorment esmentat. Bruce no estava content amb la majoria del material, per la qual cosa va començar a treballar amb el guitarrista de Tribe of Gypsies, Roy Z. Això es va traduir en l'eliminació de totes les cançons de l'àlbum de Keith, excepte Tears of the Dragon. Llavors va gravar junt amb tota la banda de Roy Z el nou disc, que combina cançons fortament estructurades i deixa entreveure la guitarra de Roy.
Quan Trives va començar la seva gira i a gravar sota la seva pròpia marca, a Bruce li va quedar encarregada la recerca d'una altra banda. El seu nou company en la composició seria Alex Dickson i entre tots dos van crear l'àlbum Skunkworks. La idea era que la banda se s'anomenés així, però els productors van insistir que hi hagués el nom de Bruce a la portada; Bruce va recordar l'intent fallit de David Bowie amb Tin Machine i com això tampoc no va funcionar per a ell, per la qual cosa va acceptar. L'àlbum es pot considerar com grunge però no és una definició exacta, encara que la curta durada de les cançons i els solos puguin recordar aquest estil.
Skunkworks aviat va desaparèixer després d'acabar la gira, i després d'un període d'inactivitat Bruce va cooperar de nou amb Roy Z per gravar Accident of Birth. Adrian Smith, que en aquell moment també estava fora d'Iron Maiden. Va tocar la guitarra per a l'àlbum i en la posterior gira. L'àlbum, considerat més proper al heavy metall que els anteriors, va ser un gran èxit des de la seva estrena, i li va donar peu per treure un any després un altre àlbum, The Chemical Wedding. Aquest àlbum conceptual basat en els escrits de William Blake també es va convertir en un gran èxit i es va usar la gira de presentació del disc per publicar un directe en solitari: Scream for Me Brazil.
Ja després de tornar a Iron Maiden, va sortir a la venda el recopilatori The Best of Bruce Dickinson que inclou dues cançons noves amb Roy Z i una edició limitada d'un segon disc amb rareses. Al seu últim disc d'estudi Tyranny of Souls, continua la col·laboració amb Roy Z que tan bons fruits li va donar al llarg de la seva etapa en solitari.
Discografia
modificaSamson
modificaIron Maiden
modifica- The Number of the Beast (1982)
- Piece of Mind (1983)
- Powerslave (1984)
- Live After Death (1985)
- Somewhere In Time (1986)
- Seventh Son of a Seventh Son (1988)
- No Prayer for the Dying (1990)
- Fear of the Dark (1992)
- A Real Live/Dead One (1993)
- Brave New World (2000)
- Rock In Rio (2002)
- Dance of Death (2003)
- Death on the Road (2005)
- A Matter of Life and Death (2006)
- The Final Frontier (2010)
- The Book of Souls (2015)
- Senjutsu (2021)
Bruce Dickinson
modifica- Tattooed Millionaire (1990)
- Balls to Picasso (1994)
- Alive in Studio A (1995)
- Skunkworks (1996)
- Accident of Birth (1997)
- The Chemical Wedding (1998)
- Scream for Me Brazil (Directo 1999)
- The Best of Bruce Dickinson (2001)
- Tyranny of Souls (2005)
- The Mandrake Project (2024)
Bibliografia
modificaFilmografia
modifica- Chemical Wedding (2008) Guionista
Referències
modifica- ↑ The 30 greatest lead singers of all time Arxivat 2015-07-11 a Wayback Machine., lista por Music Radar. Consulta: 22 de maig de 2014.
- ↑ Las mejores voces del Heavy metal según una profesora de canto, Rolling Stone. Consulta: 22 de maig de 2014.
- ↑ Greatest Heavy Metal/Hard Rock Vocalists, Thetoptens.com. Consulta: 22 de maig de 2014.
- ↑ The early daze of Bruce Dickinson.
- ↑ Pierre Monnier. «Quand Iron Maiden se déplace en avion, c'est le leader du groupe qui pilote» (en francès). L'Usine nouvelle, 24 febrer. [Consulta: 1er mars 2016].
- ↑ Peter Sorel-Cameron. «Your captain today is a rock legend» (en anglès). CNN, 26-10-2007. Arxivat de l'original el 2012-04-04. [Consulta: 11 abril 2017].
- ↑ Warwick, Graham. «Astraeus unveils 'heavy metal' 757 for Iron Maiden tour» (en anglès). Flight Global, 23-12-2007. [Consulta: 24 déc. 2007].
- ↑ «Masters of Rock» (en anglès). BBC. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «Bruce Dickinson's 'Chemical Wedding' Secures Distribution Deals». [Consulta: 20 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
modifica- Web oficial de Bruce Dickinson (anglès)
- Web oficial d'Iron Maiden (anglès)