Argelaga negra
L'argelaga, argelaga negra,[1] bàlec o gatosa blanca/marina (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome.
Calicotome spinosa  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Gènere | Calicotome |
| Espècie | Calicotome spinosa Link |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Spartium spinosum |
L'argelaga és un arbust molt espinós de fulles trifoliades amb els folíols arrodonits a l'extrem,[2] que surten de la base i del mig de les punxes. Té flors grogues, solitàries o agrupades en feixos de 2 a 4 flors,[3] amb el calze d'una sola peça que quan la flor s'obre es trenca transversalment, restant-ne tan sols la part baixa que forma una petita copa a la base de la corol·la.[2][4] Floreix de març a maig o juny.[3] El fruit és un llegum. Viu tant en sòls silicis com en calcaris, suporta bé el sol i és un arbust de brolla.
Als Països Catalans n'hi ha a les comarques costaneres a gairebé tot el territori, en altures fins a 1000 m, si bé cap al País Valencià va esdevenint més rara.[3] En tota aquesta àrea se'n troba la subespècie spinosa, acompanyada a Menorca per la subespècie infesta.[3]
Noms populars
modificaÉs anomenada també amb els següents noms vernaculars: argelaga vera, argelaga de forn, argelaga marina, argelaga pilosa, argelaguera, argelac, argentí, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina, gatosa negra.[5] Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (Genista balansae ssp. europaea, o Genista purgans), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a sòls silicis, especialment a solana, dels estatges subalpí i alpí.[6][7][8][9][10]
Referències
modifica- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 77. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ 2,0 2,1 Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. (7a. ed. 1989). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1963. ISBN 84-85135-31-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ «Calicotome spinosa». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
- ↑ Noms de plantes Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine., TermCat
- ↑ «bàlec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ bàlec a la "Guia dels Espais Naturals de les Comarques Gironines", Diputació de Girona
- ↑ bàlec, dins Vigo i Bonada, Josep. L'alta muntanya catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2008, pp. 132-33.
- ↑ bàlec, dins Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990, pp. 84-85.
- ↑ bàlec dins Aragó, Josep Maria; i Pascual, Ramon. Flors silvestres de Catalunya. Pol·len Edicions, 1981, pp83-84.