Axel Honneth

filòsof alemany

Axel Honneth (Essen, 1949) és filòsof i sociòleg alemany. Membre de l'Escola de Frankfurt, ha destacat per la seva intenció de renovar el seu nucli crític sense acostar-se massa a la vessant més radical o marxista.[1] Entre les seves aportacions destaca la Teoria del reconeixement.[2]

Plantilla:Infotaula personaAxel Honneth

Axel Honneth als Debats del Magnànim.
Biografia
Naixement18 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Essen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Frankfurt del Main
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sociòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín
Universitat de Frankfurt
Universitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralJulia Christ Modifica el valor a Wikidata
Premis


Apple Music: 480636223 Goodreads author: 184703 Modifica el valor a Wikidata

És el director de l'Institut de Recerca Social de la Universitat de Frankfurt,[2] que és la matriu de l'Escola de Frankfurt. Honneth proposa un gir teòrico-recognoscitiu de la Teoria Crítica. És catedràtic d'Humanitats a la Universitat de Colúmbia de Nova York i catedràtic de Teoria social a la Goethe-Universität de Frankfurt. Antic assistent i deixeble de Jürgen Habermas, se'l considera la figura més rellevant de l'anomenada tercera generació de l'Escola de Frankfurt.[3][4][5] La seva obra planteja el problema de la lluita pel reconeixement i el respecte social dels grups més desafavorits i pretén, d'aquesta manera, restituir la dimensió crítica i social de la filosofia. Honneth ha publicat una desena de llibres, entre els quals destaquen Crítica del poder: fases en la reflexión de una teoría crítica de la sociedad (Antonio Machado Libros, 2009); Reconocimiento y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de una teoría social (Katz, 2010), The I in We: Studies in the Theory of Recognition (Polity, 2012) o El derecho de la libertad. Esbozo de una eticidad democrática (Katz / Clave intelectual, 2014).[6] Aquesta última és considerada com la gran obra de la seva maduresa.[7]

En català s'hi han publicat Desintegració. Fragments per a un diagnòstic sociològic de l'època (Tàndem, 1999) i La idea del socialisme. Assaig d'una actualització (I. Alfons el Magnànim, 2017).[8]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica