Monza (ciutat d'Itàlia)

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="/load/view.php?a=aHR0cDovL3VwbG9hZC53aWtpbWVkaWEub3JnL3dpa2lwZWRpYS9jb21tb25zL3RodW1iLzQvNGEvQ29tbW9ucy1sb2dvLnN2Zy8xN3B4LUNvbW1vbnMtbG9nby5zdmcucG5n" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="/load/view.php?a=aHR0cDovL3VwbG9hZC53aWtpbWVkaWEub3JnL3dpa2lwZWRpYS9jb21tb25zL3RodW1iLzYvNjMvQXJiY29tX3J1X2VkaXRpbmcuc3ZnLzEwcHgtQXJiY29tX3J1X2VkaXRpbmcuc3ZnLnBuZw" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="/load/view.php?a=aHR0cDovL3VwbG9hZC53aWtpbWVkaWEub3JnL3dpa2lwZWRpYS9jb21tb25zL3RodW1iLzQvNGEvQ29tbW9ucy1sb2dvLnN2Zy8xN3B4LUNvbW1vbnMtbG9nby5zdmcucG5n" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="/load/view.php?a=aHR0cDovL3VwbG9hZC53aWtpbWVkaWEub3JnL3dpa2lwZWRpYS9jb21tb25zL3RodW1iLzYvNjMvQXJiY29tX3J1X2VkaXRpbmcuc3ZnLzEwcHgtQXJiY29tX3J1X2VkaXRpbmcuc3ZnLnBuZw" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Monza
	Monscia (lmo)
	Escut d'armes
Tipus	chef-lieu, municipi d'Itàlia, ciutat i gran ciutat
Localització
	45° 35′ 01″ N, 9° 16′ 25″ E / 45.5836°N,9.2736°E
País	Itàlia
Regió	Llombardia
Província	Província de Monza e de la Brianza
Capital de	Província de Monza e de la Brianza
Població humana
Població	121.799 (2023) (3.680,84 hab./km²)
Idioma oficial	italià
Geografia
Superfície	33,09 km²
Banyat per	Lambro
Altitud	162 m
Limita amb	Agrate Brianza ; Sesto San Giovanni ; Villasanta ; Biassono ; Concorezzo ; Muggiò ; Cinisello Balsamo ; Lissone ; Brugherio ; Vedano al Lambro
Patrocini	Joan Baptista i Gerard dei Tintori
Organització política
Òrgan executiu	municipal executive board of Monza (en)
Òrgan legislatiu	City Council of Monza (en) , (Escó: 32)
• Mayor of Monza (en)	Paolo Pilotto (en) (2022–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20900
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	039
Identificador ISTAT	108033
Codi del cadastre d'Itàlia	F704
Altres
Agermanament amb	Praga ; Indianàpolis (1993–)
Lloc web	comune.monza.it

Monza (en llombard Monscia,^[1] pronunciat localment [ˈmonʃa], en milanès [ˈmunʃa]) és un municipi italià de la regió de la Llombardia. És la capital de la província de Monza i Brianza. L'any 2006 tenia 121.445 habitants. Antigament va tenir els noms de: Moguntiacum i Modicia. Tres coses donen renom a aquesta ciutat: pel seu circuit automobilístic, per guardar a la seva catedral el tresor dels reis longobards i el seu parc de 685 hectàrees.

Geografia

La ciutat està situada a l'altiplà de la llombardia, a l'extrem meridional de la comarca anomenada Brianza, a una altitud de 162 msnm; dista uns 15 quilòmetres del centre de Milà i a uns 40 quilòmetres de Lecco i Como. Monza és el segon municipi més poblat de l'àrea metropolitana de Milà.

El seu territori està travessat de nord a sud pel riu Lambro. A l'entrada nord del centre històric del municipi, entre els carrers Zanzi i Aliprandi, hi ha una bifurcació del riu creada artificialment la primera dècada del segle xiv per fer de barrera defensiva (anomenat Lambretto) que es torna a unir al curs principal del Lambro a la seva sortida al sud de les antigues muralles. Un altre curs d'aigua artificial és l'anomenat Canal Villoresi, realitzat al segle xix que travessa el territori de Monza d'oest a est retrobant-se amb el Lambro al límit nord del barri de San Rocco.

Economia

Seu a Monza de la Universitat dels Estudis Milano-Bicocca

Monza és una ciutat molt ben comunicada, cosa que afavoreix dos sectors econòmics: el de serveis i l'industrial. Pel que fa als serveis aquest municipi és la seu de diverses universitats i ministeris:

Ministeri d'Economia i Finances,
Ministeri del Desenvolupament Econòmic,
Departament per les reformes institucionals,
Departament per la Simplificació Normativa,
Departament de Turisme.

A més Monza forma part de la zona industrial de la Brianza, que és la protagonista italiana de la segona revolució industrial, estant al centre del triangle format per Milà,^[2] Gènova i Torí. En aquesta zona es va construir la primera línia ferroviària del país (1840), també fou la primera a tenir autonomia elèctrica (1899), això va impulsar el desenvolupament industrial en detriment dels tradicionals treballs relacionats amb el camp i els qui van optar per continuar amb aquestes feines les van tecnificar per treure'n el màxim rendiment.

A Monza les indústries punteres són les dedicades a la producció de mobles, l'automoció, però sobretot la seda, el lli entre altres tèxtils, la confecció de barrets, guants i catifes.

Evolució demogràfica

L'especial situació econòmica de Monza és la causa principal de la tendència a l'augment demogràfic que s'observa en el següent gràfic.

Història

Torre dels Visconti

Antigament Monza era territori dels ínsubres, dels quals se n'han trobat algunes restes, objectes que estan exposats al Museu Civici.

En època romana era citada pel nom de Moguntiacum,^[3] però altres autors assenyalen que el vicus de Modicia,^[a] podria ser l'origen del seu nom. La ciutat va conèixer un període de particular rellevància política i d'intens desenvolupament artístic durant el segle vii, quan fou residència d'estiu escollida per la reina Teodolinda.^[4] Després la ciutat va passar a formar part del Sacre Imperi Romanogermànic, però amb amples marges d'autonomia, i a finals del segle xi va quedar dins del ducat de Milà. Al segle XIII va adquirir la categoria de ciutat lliure i al segle següent Monza va entrar en els dominis dels Visconti de Milà. Durant un temps va estar sota control espanyol i més tard sota control austríac fins que el 1859, passava a formar part del Regne de Sardenya-Piemont i el 1861 del Regne d'Itàlia. El 29 de juliol del 1900 fou assassinat a Monza, per mà de l'anarquista Gaetano Bresci el rei d'Itàlia Humbert I.^[5] El 1910 fou enllestida la Capella Expiatòria, construïda en memòria dels deu anys de la mort d'aquell rei.^[6]

Escut heràldic

L'escut heràldic de la ciutat de Monza té la forma d'un escut rectangular de color blau, a l'interior del qual està representada la corona fèrria i la creu de Berenguer I d'Itàlia. L'escut està voltat per una cinta amb la inscripció en llatí :«Est Sedes Italiæ Regni Modœtia Magni» (traducció:"Monza és la capital del grandiós Regne d'Itàlia"), i per fora està ornat amb dues branques d'olivera i de roure lligades amb un llaç roig.

Llocs d'interès cultural

Arquitectura religiosa

La Catedral, conté la tomba dels reis dels Longobards i un museu on està la corona fèrria i altres tresors.

Església de sant Gerard
Església de sant Gerardino
Església de Sancto Gerhardo
Església de Santa Maria al Carrobiolo
Església de Santa Maria delle Grazie
Església de San Maurizio
Església de Santa Maria in Strada
Església de San Pietro martire
Església de Santa Maria degli Angeli
Església de Santa Maria Maddalena e Santa Teresa
Església de Chiesa di San Biagio
Església de Santa Gemma
Església de San Giuseppe
Església de San Pio X
Església de sant Roc
Església del Sagrat Cor
Església de Sant Gregori
Església de Santa Marta
Església de Sant Alexandre
Església de Sant Fructuós
Santuari del Carmel
Claustre dels Humiliats

Capelles

Capella de la Vil·la Reale
Capella de vil·la Mirabello
Capella Expiatòria
Capella del Cementiri

Arquitectura civil

L'Arenario, l'antiga llotja del 1228.

La villa reale, palau residencial de Ferran d'Àustria-Este, construït el 1777 per l'arquitecte Giuseppe Piermarini.

Vil·les i palaus

Casa-torre dei Gualtieri
Col·legio Bosisio
Institut Leone Dehon
Palau Calloni
Vil·la Archinto Pennati
Villa Carminati-Ferrario
Palau Crivelli Mesmer
Vil·la Dosso-Biffi
Vil·la Durini, la Grassa
Vil·la Mirabello
Vil·la Mirabellino
Vil·la Pallavicini-Barbò
Vil·la Pennati
Vil·la Prata
Vil·la Torneamento
Vil·la Reale,(el més important)

Torre longobarda del segle vi, adossada a la capella de Teodolinda a la catedral

Torre Port scur, segona torre del palau dels longobards, restaurada en èpoques posteriors i encara habitable

Torre longobarda, és la torre que en resta de l'antic palau del segle VI^[7]
Casa dels Decumani, del segle xiii.^[b]
Torre de Teodolinda o de Port scur, és una altra torre que encara resta de l'antic palau.
Torre dels Visconti (1808)
Palau de justícia (s.XVII)

Ponts

Pont d'Arena
Pont dels Lleons
Pont de les Gràcies
Pont de Sant Gerardino
Pont del Parc de Monza

Monuments

Monument a Víctor Manuel II
Monument a Garibaldi
Monument a Mosè Bianchi
Monument als Caiguts
Font de les granotes
Font de Giò Pomodoro
Estàtua de sant Carles Borromeo
Estàtua de Sant Miquele

circuit automobilístic, inaugurat el 1922.

Edificis desapareguts

Palau de Teoderic
Palau de Teodolinda,
La primera basílica de sant Joan Baptista
El Pratum magnum
El Castell dels Visconti
La muralla medieval
L'església de Sant Francesc
L'església de Sant Miquel
El Teatre ducal

Museus

Museu de la catedral
Museu Cívic
Museu etnològic
Molí Colombo

L'entorn natural

Vista aèria del Parc de Monza i de l'autodrom

El parc de Monza és un dels principals parcs històrics d'Europa, i el més gran envoltat de murs. Té una superfície d'aproximadament 685 hectàrees i està situat al nord de la ciutat. Juntament als jardins de la Vil·la Reale, aquest parc és un inavaluable complex natural, històric, arquitectònic i monumental.^[8]

El parc de Monza es va crear per desig d'Eugeni de Beauharnais, fillastre de Napoleó i Virrey del Regne d'Itàlia, com a complement a la Vil·la Reale, edific construït unes dècades abans per a ús de la família reial austríaca.^[9] El projecte va ser confiat a l'arquitecte Luigi Canonica; els treballs van començar en 1806 i van acabar el 1808. Després de la caiguda de Napoleó, el parc va passar a ser propietat de l'Estat austríac i del Regne d'Itàlia. El rei Humbert I sovint residia a la Vil·la Reale, però després del seu assassinat (29 de juliol del 1900) els Savoy van deixar la Vil·la i el parc, i la seva gestió va ser confiada a la institució estatal Opera Nazionale Combattenti. El 1920 va passar a ser administrada per un consorci format per la ciutat de Monza, la de Milà i la Societat Protectora d'Animals. En els anys següents se'ls va donar grans àrees en concessió per a la construcció d'instal·lacions esportives: el 1922 es va construir l'Autodromo di Monza al parc nacional del nord, i l'hipòdrom (que ja no existeix) entre les vil·les Mirabello i Mirabellino; el 1928 el camp de golf. Aquest últim aviat es va convertir en un dels circuits més famosos i prestigiosos i és la raó principal per a la reputació de la ciutat.

Celebracions

Fira de Sant Gerard, 5 de juny, activitats religioses.
Fira de Sant Joan, 24 de juny, desfilada medieval.
Fira de la Mare de Déu de les Gràcies, mercat de dolços.
Festa del Santo Chiodo, processó exhibint la corona de ferro.
Mercat dels antiquaris, el segon diumenge de cada mes.
Concurs internacional de les roses.
Gran Premi d'Itàlia de Fórmula 1, el segon diumenge de setembre

Vegeu també

Arquitectura longobarda

Notes

↑ Aquest nom consta en un ara del segle II dedicat a Hèrcules pels joves de la ciutat.
↑ Els Decumani constituïen a l'edat mitjana orde eclesiàstic menor depenent de la catedral.

Referències

↑ Francesco Cherubini Vocabolario milanese-italiano (M-Q), Volume 3 - pag.134
↑ «Districtes industrials de la Lombrdia». Arxivat de l'original el 2016-06-12. [Consulta: 13 maig 2021].
↑ Johann Georgi Graeve, Thesaurus antiquitatum et historiarum Italiae, 1704: Ligurum et Insubrum, seu Genuensium et Mediolanensium
↑ Pau Diaca, Historia Langobardorum, IV, 21
↑ Grimaldi, Ugoberto Alfassio. "Il re buono". Milà: Feltrinelli, 1970, p. 446.
↑ Diversos autors, "Lombardia: (esclusa Milano)", Touring editore, 1999, p.136
↑ Merati, Augusto. "Il Duomo di Monza e il suo Tesoro". Monza: Comune di Monza, 1982, p. 26.
↑ Rephisti, Francesco. "La formazione di un parco: Monza 1805". I Quaderni della Brianza, n° 67, 1989, p. 33-36.
↑ Cremonini, Cinzia. Il viceré Eugenio Beauharnais a Monza e la fondazione del parco (1805-1813), in Francesco De Giacomi (a cura di), Le ville Mirabello e Mirabellino nel parco reale di Monza. Cinisello Balsamo: Silvana Editoriale, 2006, p. 32-36.

[4] Aquest nom consta en un ara del segle II dedicat a Hèrcules pels joves de la ciutat.

[9] Els Decumani constituïen a l'edat mitjana orde eclesiàstic menor depenent de la catedral.

[1] Francesco Cherubini Vocabolario milanese-italiano (M-Q), Volume 3 - pag.134

[2] «Districtes industrials de la Lombrdia». Arxivat de l'original el 2016-06-12. [Consulta: 13 maig 2021].

[3] Johann Georgi Graeve, Thesaurus antiquitatum et historiarum Italiae, 1704: Ligurum et Insubrum, seu Genuensium et Mediolanensium

[5] Pau Diaca, Historia Langobardorum, IV, 21

[6] Grimaldi, Ugoberto Alfassio. "Il re buono". Milà: Feltrinelli, 1970, p. 446.

[7] Diversos autors, "Lombardia: (esclusa Milano)", Touring editore, 1999, p.136

[8] Merati, Augusto. "Il Duomo di Monza e il suo Tesoro". Monza: Comune di Monza, 1982, p. 26.

[10] Rephisti, Francesco. "La formazione di un parco: Monza 1805". I Quaderni della Brianza, n° 67, 1989, p. 33-36.

[11] Cremonini, Cinzia. Il viceré Eugenio Beauharnais a Monza e la fondazione del parco (1805-1813), in Francesco De Giacomi (a cura di), Le ville Mirabello e Mirabellino nel parco reale di Monza. Cinisello Balsamo: Silvana Editoriale, 2006, p. 32-36.

[1]

[2]

[3]

[a]

[4]

[5]

[6]

[7]

[b]

[8]

[9]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)