Melvyn Douglas

actor estatunidenc

Melvyn Douglas (5 d'abril de 1901, Macon, Geòrgia (Estats Units) – 4 d'agost de 1981, Nova York, Estats Units) va ser un actor estatunidenc.

Plantilla:Infotaula personaMelvyn Douglas

(1939) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Melvyn Edouard Hesselberg Modifica el valor a Wikidata
5 abril 1901 Modifica el valor a Wikidata
Macon (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 agost 1981 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUpper Canada College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1927 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHelen Gahagan Douglas (1931–1980) Modifica el valor a Wikidata
FillsGregory Hesselberg Modifica el valor a Wikidata
ParesEdouard Gregory Hesselberg Modifica el valor a Wikidata  i Lena Priscilla Hesselberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0002048 Allocine: 1206 Rottentomatoes: celebrity/melvyn_douglas Allmovie: p19878 TCM: 52475 TV.com: people/melvyn-douglas IBDB: 14636 TMDB.org: 19550
Musicbrainz: a66f5b3a-62ae-4429-95fa-e81d53dc3507 Discogs: 3645559 Find a Grave: 8142901 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Melvyn Edouard Hesselberg va néixer en Macon (Geòrgia), fill d'Edouard Gregory Hesselberg, pianista jueu lituà i Lena Priscilla Shackelford. Malgrat que el seu pare va intentar que el seu fill pogués estudiar música en diferents universitats dels Estats Units i Canadà, Douglas mai va arribar a graduar-se. Poc després, lluitaria en la Primera Guerra Mundial, i en llicenciar-se Melvyn es va iniciar en l'art interpretatiu representat multitud d'obres teatrals amb diverses companyies com l'Owens Repertory Company.

A finals dels anys 20, va aconseguir debutar en ciutats com Sioux City (Iowa), Evansville (Indiana), Madison (Wisconsin) i Detroit (Michigan). Al principi de la dècada dels 30, debutaria a Broadway de protagonista amb la que seria la seva primera esposa, Helen Gahagan, a Tonight or Never until just before his death.

Al mateix temps protagonitza la seva primera pel·lícula, de terror, The Old Dark House (1932). A aquesta van seguir pel·lícules de molt diferent perfil: des d'èpiques com a Captains Courageous (1937) de Victor Fleming, fins a comèdies com Ninotchka (1939) d'Ernst Lubitsch al costat de Greta Garbo, La dona de les dues cares (1939) de George Cukor o A woman's face (1941).

Durant la Segona Guerra Mundial, Douglas va servir primer com a director en l'Oficina de defensa civil, i després en l'exèrcit. Tornaria al cinema per interpretar papers més madurs com Sea of Grass (1947) d'Elia Kazan, Els Blandings ja tenen casa (1948) d'H.C. Potter, The Great Sinner (1949) de Robert Siodmak o El secret d'una dona (1949) de Nicholas Ray.

En la dècada dels 50, la carrera de Douglas sofriria un revés, ja que la seva dona Helen Gahagan lluitaria amb Richard Nixon per l'estat de Califòrnia el 1950. Nixon acusaria a Gahagan de comunista per la seva manifesta oposició al comitè d'activitats antiamericanes. Tot això també va afectar Douglas, que només va estrenar dos films al començament del decenni per no tornar a aparèixer fins als anys 60 en la pantalla gran. Mentrestant, va tornar al teatre i va poder ser vist en alguns treballs televisius. De fet, el 1959 va realitzar el debut del musical de l'obra de Marc Blitzstein Juno, basat en l'obra de Sean O'Casey Juno and the Paycock.

Els millors temps de Douglas tornarien la dècada dels 60, amb pel·lícules com The Americanization of Emily, Hud, El candidat i I Never Sang for My Father, per la qual seria nominat als Oscar en la categoria de millor actor. A més, Douglas guanyaria el premi Tony per la seva actuació en l'obra teatral The Best Man de Gore Vidal, i l'Emmy pel seu paper en el telefilm de 1967 Do Not Go Gentle Into That Good Night.

L'última aparició de Douglas seria en The Hot Touch (1982). Douglas moriria de pneumònia el 4 d'agost de 1981. Douglas té dos estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood, una en el 6423 Hollywood Blvd. i la segona pel seu treball en televisió en el 6601 de Hollywood Blvd.

Filmografia

modifica

Premis i nominacions

modifica

Nominacions

modifica