Lo Marraco
Amb el nom de lo Marraco es coneix a la ciutat de Lleida un lluert de la mida d'un drac, amb una boca especialment ampla i grossa amb la qual es menja els xumets dels infants.[1] Forma part del bestiari popular català i la seva representació és molt lliure.[2]
  | |
| Tipus | drac espantacriatures |
|---|---|
| Data de creació | 1907, 1941, 1957 i 1993 |
| Origen | Lleida |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Altres | |
| Part de | bestiari popular català |
Antigament es desplaçava en un vehicle de rodes en la processó de Corpus Christi. L'actual representació va ser construïda l'any 1957 per l'arquitecte municipal Lluís Domènech i Torres, i presideix juntament amb els Gegants les principals celebracions lleidatanes.[3][4] Fa 8,5 m de llarg per 2,90 m d'ample i 3,75 m d'alçada. El seu pes supera les dos tones. Lo Marraco que coneixem avui en dia és fruit d’una renovació de l'element insigne del bestiari lleidatà que es realitzà el 1993. Joan Miró canvià el seu cos de guix, tela metàl·lica i fusta per una rèplica de fibra de vidre.[5]
Lo Marraco és també un espantamainades tradicional de Lleida. Hi ha altres indrets on es feia servir el mateix nom (en la variant, però, marreco) per a fer por a la mainada, com ara el Maestrat i Menorca.[6]
Referències
modifica- ↑ Saula, Laura. «Que vindrà lo Marraco!». La Mira, 29-12-2020. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Lo Marraco de Lleida». TV3, 08-06-2010. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Lo Marraco de Lleida, és viu!». Altres històries de Lleida. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ Barrull, Jaume. «Lo Marraco surt de festa». Lectura, 05-05-2019. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «El Marraco, l'origen». La Paeria.[Enllaç no actiu]
- ↑ «El Marraco». festeslleida.cat. Paeria de Lleida. [Consulta: 7 octubre 2022].
Bibliografia
modifica- Curcó i Pueyo, Jordi. "Lo Marraco" i els gegants de Lleida i comarques. Alcoletge: Ribera & Rius, 1996. ISBN 84-89426-11-2.
- Fontova i Carles, Ramon. Les representacions festives a Lleida (1700-1975). Lleida: Pagès Editors, 2012. ISBN 978-84-9975-214-3.